TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Si un metge fa servir l’expressió “pronòstic reservat” per explicar la situació d’un pacient no és, precisament, una bona notícia. Aquesta construcció és un dels incomptables i, sovint, necessaris eufemismes que s’empren als hospitals per dir, d’una manera suau, que la cosa és greu. Òbviament, la medicina no és una ciència exacta i, per tant, sempre hi ha un gran marge d’error pel que fa a la hipotètica evolució del malalt, que s’engrandeix o es fa petit en funció de l’humor i l’esperança del pacient i les persones que l’estimen. Al món de la política, pronòstics i eufemismes també són molt freqüents, especialment en època d’eleccions. Per això, em dispose a fer el meu humil pronòstic sobre les eleccions espanyoles del proper 26 de juny i, sobretot, els pactes que s’esdevindran. I, com he dit, és un “pronòstic reservat”, no pel fet d’amagar allò que en pense sinó, més bé, perquè tinc el pressentiment que les coses no aniran bé.
1. El 26 de juny el PP guanyarà les eleccions però quedarà molt lluny de la majoria absoluta. Fregant-li els talons estarà la coalició UnidosPodemos que, de ben segur, rebentarà les urnes, tot produint-se el famòs “sorpasso” al PSOE. Per la seua banda, el PSOE perdrà encara més diputats i C’s punxarà també, tot perdent-ne un parell o tres. Un escenari molt similar als resultats de les eleccions de desembre passat, amb la diferència del canvi de rols entre UnidosPodemos i el PSOE. Així doncs, la majoria absoluta serà, de nou, cosa de tres -com a mínim-.
2. Per primera vegada, el PSOE perdrà l’hegemonia de l’esquerra a l’Estat espanyol. Això el sumirà en una crisi sense precedents. Pedro Sánchez anunciarà la seua dimissió eixa mateixa nit o al dia següent. L’executiva del PSOE convocarà amb urgència un congrès extraordinari per triar nou secretari general i Susana Díaz serà la persona triada per substituir Sánchez.
3. Rajoy -o una altra persona del PP- pactarà amb C’s un acord per a la investidura i Susana Díaz, lliure de cap compromís -ella no ha promès res en cap sentit- i contrària a qualsevol pacte amb UnidosPodemos -sobretot pel tema del referèndum a Catalunya-, demanarà, per responsabilitat política i d’Estat, l’abstenció del seu grup en el ple d’investidura, tot permetent un govern en minoria del PP i C’s.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Aquesta construcció és un dels incomptables i, sovint, necessaris eufemismes que s’empren als hospitals per dir, d’una manera suau, que la cosa és greu.”
La informació d’un client de Sanitat pertany a aquest mateix home. El metge no n’és el propietari ni l’adminstrador. La jerarquia professional sanitària, per la qual és el metge, del capdamunt qui deu de comunicar la informació al client, se sotmet a la més suprema jerarquia que designa l’autoritat de l’home com a únic i indelegable propietari de la informació sobre el seu cos que hagi generat la relació amb Sanitat.
Cal entendre ‘informació’ en el sentit més estès de la paraula. Ja siguin les dades en forma de certesa, de pronòstic, de conjectura o simple probabilitat, tot és informació i ha de ser posada immediatament i entenedorament a disposició del subjecte d’aquesta informació.
La iatria (abreujament de ‘iatrocràcia’; l’homòloga mèdica i hereva en la funció de repressió del poble del que ho va ser la teocràcia) entre molts d’altres greuges de lesa dignitat i autoritat humana, ha fet creure que la informació d’un client i sengla administració pertany al metge que l’assisteix. i doncs que és la seva conveniència i criteri que determinarà què, com i quan li diu re.
Igual que a l’hora de examinar hipòtesis diagnòstiques, es comença, dins el que és versemblant, pel que és la pitjor; a l’hora de comunicar les conclusions que en resultin és millor començar pel que és el pitjor pronòstic, i d’aquí baixar. Perquè a baixar sempre s’hi és a temps. Mentre que a pujar, quan ja t’havies fet a la idea que no caldria, et costa molt més que no si t’ho haguessin avisat tot d’una. De fet, sempre que es fa un prova diagnòstica, de la mena que sigui -manual, per la imatge, analítica, etc.- cal justificar-la enraonadament, ço és, especificar què hi ve a trobar el metge que la proposa de fer. Llavors, si surt positiva, li confirma enraonadament la hipòtesi. ‘enraonadament’ vol dir argumentant-ho i en pla; i no per això, llevar informació.
Així mateix, els reports lliurats als clients amb els resultats de proves o valoracions de tractaments, cal que sigui redactats en pla. Si es té la mala educació de redactar-ho en argot mèdic; almenys s’ha de tenir la decència d’adduir un glossari de termes o de definir-los entre parèntesis a mesura que surten en la redacció. No hi ha re en argot mèdic que no es pugui dir i bé en pla. La mandra d’haver d’escriure tota una frase, quan hi ha un tecnicisme que ho enllisteix amb un mot, no eximeix del deure de fer-se entendre en primera lectura i sense l’assistència d’un traductor de registres.
A més a més, quan un metge o un infermer lliura un report, cal que convidi el client a llegir-lo davant seu, per tal d’taclarir els dubtes que hi pugui haver de comprensió o d’execució.
-jordi isant
“la medicina no és una ciència exacta i, per tant, sempre hi ha un gran marge d’error pel que fa a la hipotètica evolució del malalt.”
Els metges quan parlen amb el client diuen el que saben; i els més valents, fins i tot el que creuen. Però a l’hora d’escriure-ho, només hi posen el que poden demostrar. (vg. https://youtu.be/0KthBMpST7Q) Com a bons metges -com a hòmens que, des de pàrvuls fins a la universitat, han pogut superar tots els filtres que tenen la funció de no deixar promocionar els proclius a la insubmissió- fan prevaldre l’esperit corporatiu i la jerarquia obediencial, a l’autoritat del fill de l’home com a subjecte del seu cos.
-jordi isant