TocDeQueda

Vaja per endavant que l’assumpte dels xiprers em sembla una salvajada del tot inacceptable. De moment, no es coneixen els autors d’aquest acte vandàlic amb connotacions mafioses però si ha estat algú vinculat a l’independentisme, que s’ho faça mirar: aquesta acció és pur feixisme i, per tant, un flac favor al “procès”. En tot cas, no descartaria altres hipòtesis: coses més inversemblants i estrafolàries s’han vist a l’Estat espanyol, com aquell regidor del PP que va fingir que l’havia segrestat ETA. Ep! No dic que haja estat Boadella qui tallara els seus xiprers. Dic que fa igual qui els haja tallat: la culpa és de la independència.

Evidentment, el desagradable incident ha permès Albert Boadella de tornar a demostrar la seua magnífica animadversió envers l’independentisme català a través dels mitjans de comunicació espanyols, sempre preparats per atiar l’anticatalanisme a la mínima ocasió. Sense anar més lluny, en una entrevista recent, el director de Teatros del Canal deixa anar algunes perles ben eloqüents: “Esquerra Republicana es la ultraderecha“, “El franquismo es una cosa muerta y enterrada” o “En España hay ultraderecha y está en el nacionalismo“. La veritat és que em costa de creure que una persona tan lletrada i lúcida com Boadella puga dir unes barbaritats tan extraordinàries. Així doncs, descartada la ignorància com orígen d’aquestes afirmacions poca-solta, només queda una explicació possible: l’home s’ha creat un personatge i actua per a la seua audiència. De fer teatre -no ho oblidem- en sap molt.

Seré franc: que Albert Boadella estiga radicalment en contra de la independència de Catalunya em sembla una qüestió absolutament intrascendent: sense anar més lluny, mon pare també n’és contrari. Cap problema. És un posicionament ideològic i polític tan legítim com estar-hi a favor. Allò que realment no puc entendre és que aquestes persones -il·lustrades i cultes- no se n’adonen de la paradoxa ideològica en la que viuen: reneguen del nacionalisme i són, alhora, els més nacionalistes. La gran multitud de “Boadelles” que hi ha en les altes esferes culturals -Felix de Azúa, Vargas Llosa, Fernando Sabater…- no fan el ridícul per posicionar-se a favor de la unitat d’Espanya o en contra de la independència de Catalunya. Això és del tot respectable. Aquests il·lustrats fan el ridícul perquè critiquen actituds que ells reprodueixen d’una manera mimètica: parlen d’adoctrinament, invencions, mites… Com si el nacionalisme espanyol -o qualsevol altre- no fos pura doctrina d’invencions i mites. Com si el patriotisme d’Esperanza Aguirre -apoderada de Boadella- fora millor que el d’Otegi, Salmond o Junqueras. La dirigent popular aprofita cada entrevista o roda de premsa per enaltir el seu caspòs espanyolisme i, d’això, Boadella no n’ha de dir res. Ni ell, ni els seus amics il·lustrats. Ara, tenen sempre l’escopeta preparada per disparar les seues paraules doctes i refinades contra el catalanisme. I és que, per a ells, el seu nacionalisme és el “pur”; tan pur que no és ni nacionalisme: és l’estat natural de les coses. La resta, òbviament, són subproductes; còpies artificials del seu “ser” nacional. És, certament, una actitud molt penosa i mediocre. Si estàs en contra del nacionalisme, estàs en contra de tots els nacionalismes. Absolutament tots. I si no hi estàs en contra perquè defenses la nació espanyola, samoana, francesa, basca o catalana, assumeix que els altres nacionalismes són tan legítim com el que tu defenses. Tan difícil és d’entendre, “Boadelles”?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!