TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
La historieta divina sobre la creació del Món i les persones que, en general totes les religions i, en particular, la religió cristiana han intentat imposar -sovint a sang i foc- des de fa més de 2000 anys, sempre m’ha semblat un relat molt pobre argumentalment parlant. Tanmateix, des d’un punt de vista literari, alguns passatges de la Bíblia -especialment els de l’Antic Testament- tenen la seva gràcia i són d’un gran interés antropològic. Ara bé, com a explicació original de tot plegat és, si m’ho permeteu, bastant increïble. Val a dir, però, que el problema essencial de l’església no ha estat la credibilitat del seu missatge -cadascú és lliure d’atorgar “credibilitat” a allò que més li agrade o convinga- sinó el seu afany per imposar a la força i sense miraments els seus dogmes. Eixe ha estat el gran pecat de la Santa Seu: obligar tothom a creure en una teoria sobre la Creació que, a més a més, des d’un punt de vista racional, fa aigües per tots els costats.
La qüestió sobre l’origen de l’Univers i, sobretot, l’origen animal de les persones ha estat sempre molt present en la meva docència a l’escola, especialment quan he treballat el tema dels éssers vius amb l’alumnat. És realment preocupant que als llibres de Coneixement del Medi, les referències a la nostra “animalitat” siguen sempre escassísimes i ambigües -quan hi són, que no sempre hi són-. De fet, sovint, quan he treballat aquest apassionant tema amb l’alumnat, els he hagut de demanar que feren un petit treball d’investigació amb l’objectiu de completar la informació del llibre de text ja que, aquest, omitia qualsevol referència explícita a la nostra condició d’animals i mamífers. Pensar que aquesta omissió per part de les editorials és casual i innocent és com pensar que plou perquè ploren els àngels.
Tot amb tot, malgrat Darwin i les evidències empíriques sobre la nostra descendència animal, hi ha moments que dubte; que qüestione seriosament els nostres orígens homínids. Em va passar ara fa uns anys, quan vaig veure les imatges d’uns joves encenent viu una captaire que dormia a un caixer automàtic, després d’haver-la ruixat amb un líquid inflamable. I m’ha tornat a passar ara fa uns dies, després de veure el vídeo llastimosament famòs d’un individu etzivant una cossa per darrere a una dona que esperava en un semàfor. Com és possible? Què pensaria Darwin? En la meva opinió, hi ha quelcom que no encaixa. Si, tal i com científicament s’ha demostrat, provenim dels animals, com és possible que individus de la nostra espècie tinguen un comportament tan poc animal? Quin ésser viu -vertebrat o invertebrat- es comporta d’una manera tan gratuïta, inútil i denigrant? No cap. És del tot impossible trobar un gest semblant al món animal i, per tant, aquesta mena d’actituds m’obliguen -si més no- d’atorgar el benefici del dubte i un mínim crèdit a les teories creacionistes. Ves a saber… Tanmateix, estic convençut que ni els més devots i fervorosos creients voldrien que es confirmara el nostre origen diví perquè, si com bé diu el primer relat del llibre del Gènesi, “Déu creà la dona i l’home a la seva imatge i semblança”, doncs el Tot Poderòs quedaria molt mal parat…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo no hi crec que tinguem una condició “animal” (i tampoc sobre una més que suposada descendència animal per part de l’ésser humà).
Per saber d’on prové la neciesa humana i la maldat a la terra [l’origèn del pecat] cal anar al capítol 3r del llibre de Gènesi. Allà trobem reflactit la causa del dolor i de la suplantació de la perfecta Creació. Malgrat “la caiguda” i tot el que això ha comportat i comporta, en aquest mateix capítol apareix l’Esperança de la Sanació en aquest gran conflicte còsmic del qual som actors amb responsabilitats a jugar-hi. Déu ens va crear lliures, i som nosaltres que utilitzem aquesta llibertat de forma més o menys responsable en quant als manaments que se’ns va deixar escrits per a la nostra estada en aquesta terra. No és honest fer partícep a Déu de les nostres malifetes.
Molt d’acord en atorgar-li a l’anomenada “Santa Seu” zero credibilitat pel que fa a qüestions bíbliques (cal recordar que no fa tants anys estaba prohibit llegir o tenir una Bíblia a casa, sota greus amenaçes per part de l’Església catòlica apostòlica i romana [l’organització que ha assassinat a més cristians]).
Atentament, i bona setmana
Bones Dídac!
Sempre tan encertat! I és que hi han comportaments que de debó, ens fan plantejar-nos quin és el seu origen. Busquem causes físiques, sociològiques… però tot i així, tractar d’entendre’ls és converteix en tot un repte perquè escapen als llimits de la raó i del pensament.
Una gran reflexió, ja saps que m’agraden molt les teues combinacions de paraules 😉
Una abraçada a tots dos, Estela i Riudoms! És un plaer compartir amb vosaltres idees i pensaments, amb independència de si n’estem més o menys d’acord.
Didac