TocDeQueda

El proper dissabte 21 de febrer, Escola Valenciana ha convocat una marxa festiva que recorrerà el centre de la ciutat de València per reclamar una escola pública, de qualitat i en valencià. És a dir, per reclamar el model educatiu que, durant 20 anys de govern, el PP ha intentat desmantellar incansablement. No creuen en l’escola pública; no s’estimen la nostra llengua; i la seva “qualitat” cerca l’especialització tècnica prematura i no la formació de persones crítiques, responsables i respectuoses. El motiu de l’assetjament que practiquen envers la nostra llengua és el de sempre : per al PP, el poble valencià no és un poble “suficient”; ser valencià és poca cosa i necessiten sentir-se part d’un altre país, encara que això implique tancar els mitjans de comunicació propis, perdre el control de totes les entitats bancàries, tenir un pèssim finançament i substituir la llengua pròpia per la castellana, entre molts altres greuges. De totes maneres, això és sabut per tots i ja no se n’amaguen. El seu concepte de “qualitat”, que fuig del saber general i la filosofia per abraçar la tecnificació del coneixement, també és totalment coherent amb la seua ideologia neoliberal. Ells no entenen l’escola com un mecanisme de transformació social sinó, més bé, com un mecanisme de control i selecció de la societat amb l’objectiu de perpetuar el seu domini envers les classes treballadores. Això, tampoc no és cap misteri.

Però, per què abandonen l’escola pública? Per què deixen que es deteriore d’una manera tan exagerada? No seria més intel·ligent aprofitar la poderosa xarxa pública d’escoles per implantar la seua doctrina i assolir el seu propòsit dominant? Han aconseguit un cert control ideològic donant als directors poder absolut i, alhora, reservant-se el dret a col·locar a dit qualsevol director en qualsevol escola. I per què no han completat la jugada atorgant-los tots els recursos necessaris? Bàsicament, perquè l’escola pública és un negoci “social” però no lucratiu: el negoci està a la privada/concertada, que controlen els seus “amiguitos del alma”. I la pregunta és ben senzilla: si la xarxa d’escoles públiques gaudira de bona salut, qui es gastaria un sol euro en portar els seus fills a una escola de pagament? L’equació és infalible : com més deterioren l’escola pública, més negoci per a la privada.

Així doncs, el proper dissabte 21 de febrer tots a cridar! A cridar ben fort l’escola que volem! Ja ho deia el poeta: No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu. I més valdrà que ens escolten amb atenció perquè les paraules del gran Ovidi són, ara, el crit de tot un poble: Perquè ja no ens alimenten molles; ja volem el pa sancer. Vostra raó es va desfent; la nostra és força creixent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!