TocDeQueda

Vaja per endavant que qui escriu aquestes paraules està encantadíssim amb la irrupció de Podemos al mapa electoral espanyol. Aquesta aparició és, indubtablement, el millor que li podia passar a la pèrfida democràcia espanyola, encara esclava de la dictadura feixista del Generalísimo. Trencar el bipartidisme estructural que la Constitució i les lleis electorals havien ideat en pro de l’estabilitat -“Lo dejo todo atado y bien atado“- és la clau per iniciar, com bé diu Pablo Iglesias, un nou procés constituent que reformule l’Estat i regenere la seua malmesa i podrida estructura política, jurídica i militar. Així doncs, benvingut siga el terratrèmol polític que ha generat Podemos i benvinguda siga la seua natura esquerranosa i emancipadora. En un país tan imprevisible i convuls com Espanya, ben bé podria haver ocupat aquest lloc una formació de caràcter filofeixista, talment com ha passat a França amb el Front Nacional de Le Pen. Afortunadament, els partits d’ultra dreta espanyols -Falange, España 2000, VOX…- no han aconseguit vehicular el desencís de la crisi i el descrèdit polític que vivim, entre d’altres coses perquè el PP ja n’és prou, d’ultra dreta.

Tanmateix, aquells qui valorem d’una manera positiva l’aparició de Podemos no ens podem estar de criticar-ne els aspectes més controvertits. En primer lloc, la seva indefinició local, especialment al País Valencià. Podemos Valencia sembla que encara no té clar això de “País Valencià”, la unitat de la llengua o d’altres qüestions valencianes altament inflamables. A què esperen per posicionar-se ideològicament? Què volen, convertir-se en el nou PSPV? A mi, personalment, ja m’està bé perquè estic convençut que aquesta indefinició és la raó per la qual Compromís és la força política valenciana que més creix malgrat la fuga de vots que ha generat Podemos en tots els partits polítics. I és que d’equidistàncies i discursos aigualits molts valencians i valencianes n’estem farts. En tot cas, fora bo que la formació de Pablo Iglesias anés esclarint el seu argumentari ideològic a casa nostra, per saber si se’n pot esperar res que pague la pena de cara al canvi polític que s’albira en 2015. I bé farien els dirigents de Podemos d’evitar que la seua branca valenciana acabe convertint-se en refugi de blavers, catalanòfobs i regionalistes-espanyolistes. No és cap hipòtesi : està passant, tal i com he pogut comprovar en diferents fòrums i webs de la xarxa. Més valdrà que ho aturen, ara que encara són a temps. I l’única manera de fer-ho és definint-se ideològicament. Els necessitem, sí. Però no a qualsevol preu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!