TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

30 de novembre de 2014
0 comentaris

CoalicióCompromís: del caos a l’esperança

Ara fa tres setmanes, vaig acudir per primer cop a una reunió de Gent de Compromís, la quarta “pota” de Coalició Compromís. Mai abans no m’havia adherit a cap organització de caràcter polític perquè el món dels partits i la parafernàlia electoral sempre m’han semblat un aspecte de la política rematadament postís i hipòcrita. De fet, si m’he adherit a Coalició Compromís és, precisament, perquè des de fa un temps ja pots formar-ne part sense necessitat de militar en cap dels tres partits que la formen: BNV, Iniciativa o Els Verds. Aquesta possibilitat de vincular-m’hi sense haver d’afiliar-me a cap partit i la gran transcendència que tindran les properes eleccions autonòmiques pel que fa al devenir del País Valencià m’han acabat de convèncer: no podem anhelar el canvi sense implicar-nos-hi d’una manera explícita.

La reunió de Gent de Compromís tenia un únic punt del dia: informar al voltant de l’embolic del regalment de primàries i elaborar una proposta de consens amb l’objectiu d’ajudar a desencallar tot el procés. Fou realment interessant participar en aquesta reunió perquè, des de dins, les coses es veuen d’una manera ben diferent a com les mostren els grans mitjans de comunicació, sempre preparats per posar pals a les rodes i desacreditar les formacions que s’acaren amb el poder i fan perillar l’establishment del bipartidisme PP-PSOE. En aquest sentit, els darrers mesos els diaris majoritaris s’han encarregat de transmetre una imatge penosa del procés de primàries de Coalició Compromís sense parar en compte que elaborar un reglament de primàries d’una coalició de partits que trie la integritat de les llistes -no només el cap de llista- i respecte la paritat, la pluralitat ideològica de la coalició i la participació ciutadana és, inevitablement, una tasca complexa i difícil. No és fàcil conjugar tots els interessos i les sensibilitats que hi ha presents en una coalició que té, com a característica esencial, la diversitat. En canvi, les primàries dels partits únics com el PSOE són, bàsicament, una pantomima; un bodeville polític on la discussió ideològica llueix per la seva absència. En l’elecció de Pedro Sánchez es va veure clarament: al final, triaren al més guapo.

Han passat tres setmanes des del meu bateig polític amb Gent de Compromís i, tot just la setmana passada, vaig viure el meu primer desencís: vaig acudir al Consell Nacional de Compromís d’espectador per viure en primera persona l’aprovació del reglament de primàries. Com és sabut, la sessió fou molt tensa i el reglament no s’acabà aprovant, tot obrint-se una crisi a la coalició que pintava molt malament. El Consell Nacional fou, en poques paraules, un espectacle calamitós i trist. Tanmateix, la reacció ha estat exemplar i, una setmana després, gràcies al caos i l’enrenou que es va viure al Consell, tothom ha fet un exercici de responsabilitat per superar les diferències i eixir-ne reforçats. Heus ací la paradoxa: després de més d’un any de negociacions infructuoses, potser l’única manera de desencallar el reglament de primàries era, precisament, crear un bon embolic i tibar les cordes al màxim amb l’objectiu que tothom se n’adonés de la irresponsabilitat moral i política que s’estava cometent en no posar-se d’acord. Com deia, estic del tot convençut que la Coalició n’ha eixit reforçada. I no és cap excusa o eufemisme: si la votació telemàtica que es farà durant els dies 2 i 3 de desembre aprova -com així serà- per una ampla majoria el reglament, la crisi del Consell Nacional haurà pagat la pena: és molt millor això que no pas l’escenari d’haver aprovat el reglament de primàries per un escàs marge de vots, amb tot el malestar i la divisió que això haguès generat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!