TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

28 de juny de 2012
2 comentaris

Publicitat enganyosa

La setmana passada vaig viure una mena d’acudit urbà -pura ironia publicitària- relacionat amb la recent fallida de Bankia. Acabava d’arribar a l’Estació del Nord provinent d’Albaida i, quan era a punt d’eixir al carrer, vaig veure un panell publicitari que em cridà l’atenció. De seguida veig detectar el verd oliva i les lletres estilitzades i llampants de Bankia, l’esperança blanca del sistema financer espanyol que, un any després de la seua creació, s’ha declarat en fallida i ha hagut d’èsser rescatada per l’Estat. No sóc cap expert en economia però tinc la sensació que seria difícil de trobar en la història econòmica d’Espanya o Europa un fracàs similar; una enganyifa tant exagerada; una faula financera tant flagarant i lamentable. Són tantes les barbaritats i tant magna la presa de pèl que no paga la pena de divagar-hi molt. Dues xifres seran suficients per fer palesa la magnitud de l’engany. Febrer de 2012: Bankia anuncia uns beneficis de 309 milions d’euros. Pocs mesos després, al final l’exercici econòmic, informa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que té unes pèrdues de més de 3000 milions d’euros. Març de 2012: Bankia demana al FROB una “ajuda” de 4000 milions d’euros per “sanejar” les seues finances. Pocs mesos després -9 de maig de 2012- el Consell d’Administració de l’entitat demana formalment a l’Estat una injecció de capital de 19.000 milions d’euros. Mentrestant, dimiteix el seu flamant president -Rodrigo Rato- i és succeeixen notícies increïbles d’indeminitzacions milionàries als directius cessats, artífexs de la fallida. I ací no ha passat res! A Bankia no li queda crèdit, ni metàl·lic ni moral. Un descrèdit absolut.

Doncs bé, caminava per l’Estació del Nord i vaig veure un panell publicitari de Bankia. Em vaig acostar per pura curiositat: volia comprovar l’habilitat dels publicistes en l’àrdua missió –per no dir impossible– de redreçar la deplorable i llastimosa imatge que Bankia s’ha guanyat a pols en pocs mesos. Quan vaig llegir el lema publicitari però, vaig estar a punt de caure de cul: “Todo un futuro juntos”. No sabia si plorar o llançar una pedra al panell. Tanmateix, de seguida vaig pensar que, molt probablement, el cartell portava un parell de mesos enganxat a la vitrina, aliè a la fallida de l’empresa de la qual augurava un gran futur. Pobres paraules, forçades a mentir, delatades vilment, abandonades a la seua sort i exposades a l’odi i la indignació de vianants com jo. Talment com els polítics que fracassen en unes eleccions i que, mesos després, encara pots veure’ls somrients en algun cartell, al costat de lemes com “Guanyarem!” o “Ho donarem tot!”. És una imatge certament trista i denigrant. Als polítics fracassats però, els mateixos partits s’encarreguen d’esborrar-los de la publicitat, per evitar el descrèdit, la imatge funesta del derrotat somrient. Sembla ser que a Bankia però, no tenen cap presa per canviar de lema publicitari. “Todo un futuro juntos”… Futur negre, clar. I de “juntos” ni parlar-ne! Ni a la cantonada! Espereu-me asseguts! Algun voluntari per presentar una nova demanda contra l’entitat i acusar-la de publicitat enganyosa?

  1.  Hola xiquet!

    Em sembla que aquest panell publicitari té doble lectura. I tal volta no és tan enganyosa com pensem. Potser, té fins i tot, una pinzellada irònica. I a més, pot continuar estant exposat ja que volent o no,  vivint per damunt de les nostres possibilitats o no, tenint una entitat bancaria en Bankia o no, tindre diners o no, ser humil o no, lleig o no…  
      Ací no es lliura ningú!!!!!
    Ara més que mai, i com bé diu el panell “todo un futuro juntos” anem a sufragar aquelles despesses econòmiques de les incontrolades funcions bancaries i a estar en deute per molts anys.  Ja lo creo compaaañerooo..  
     

       

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!