TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

20 de juny de 2012
1 comentari

300.000€/s

Uns dies després que Rafa Nadal guanyés per setena vegada el torneig de Roland Garros i es convertís en una llegenda viva de l’esport mundial, la premsa es feu ressò d’una notícia que em deixà absolutament atordit. Sembla ser que un treballador de l’hotel de Paris on s’allotjava Nadal durant el torneig, va entrar a la seua cambra i, en veure el rellotge del tennista damunt la tauleta de nit, no va poder evitar la temptació d’agafar-lo i emportar-se’l d’amagat. Tot amb tot, la notícia no hagués tingut cap transcendència si no fos per un “petit” detall: segons la nova que acabava d’escoltar per la ràdio, el rellotge de Nadal estava valorat en 300.000€. De seguida vaig pensar que el locutor s’hauria equivocat en algun zero i no li vaig donar més importància. Uns dies després però, vaig veure una segona notícia per internet on s’anunciava la troballa del rellotge, la detenció del lladre i la seua condemna.  Tanmateix, d’aquesta notícia només m’interessava una cosa: certificar el valor del rellotge. Per increïble que semble de creure però, el locutor de ràdio no s’havia equivocat: el rellotge de Nadal valia 300.000€. No m’ho podia creure. No m’ho puc creure! Un segon que val 300.000€! Una broma de mal gust… Com es pot ser tant rematadament cràpula? És, certament, repugnant, odiós; d’una ignomínia fora d’escala. Reconec que no tinc paraules per conduir el meu enuig. És aquest l’esportista modèlic del qual parlen les televisions? És aquest el tennista humil en el qual s’emmirallen tots els joves? Serà conscient l’impecable Nadal de la vil arrogància que suposa portar enganxats al canell 300.000€? És conscient de la immoralitat que això significa? Com és possible caure tant baix? Que no va anar a l’escola? Que sa mare i son pare no li van transmetre cap valor? I semblava un tio sensat i amb els peus a terra. Quina decepció. Patètic, lamentable i trist.

Que una empresa es dedique a fabricar un bé de consum quotidià com els rellotges i els pose a la venda pel “mòdic” preu de 300.000€ és un símptoma inequívoc de que vivim en una societat malalta; que algú siga tant fatxenda de comprar-los -o acceptar-los com a regal publicitari-, és un indicador inequívoc d’insultant prepotència, exacerbat snobisme i deficiència mental. No sé què en pensarà la gent de tot plegat però m’imagine que, la immensa majoria, continuarà idolatrant l’heroi de Paris. Mai no he seguit el tennis amb especial devoció però reconec que Nadal em despertava una certa simpatia. Òbviament, l’ha perdut tota de cop, a la velocitat de la llum: a 300.000€/s.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!