TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Un carrer solitari al Soho de Manhattan, ben a prop del frenètic embolic de persones i moviment de la 5th Avenue; una façana preciosa de color grana, amb l’inevitable escala d’emergència a l’exterior; una parella de raça negra discutint acaloradament al bell mig del carrer “If you don’t care, I don’t care!”: llocs distants i diferents, persones i parelles diferents, mateixos problemes de sempre i d’arreu; una velleta i arrugada xinesa preguntant-nos en una estació de metro com arribar a Chinatown; un dinar improvisat a la gespa de Central Park i un gelat de carrer; el laberint de cues i persones per pujar a l’Empire State Building i l’increïble paisatge que s’albira des de dalt; un amable operari del metro passant-nos gratuïtament a l’altre costat d’una estació –ens havíem equivocat de direcció–; el perenne somriure de Cedric, l’amic d’amic que ens ha acollit al seu apartament de Brooklyn com si fórem, talment, família seua; l’entranyable i peculiar trobada “newiorquina” amb Maria -mestra de la meua escola- i la seua família; un desdejuni deliciós a Pilow Cafè, un lloc extremadament acollidor; la inquietat aparició d’incomptables famílies ortodoxes jueves, tots –pares, mares i nanos– amb la mateixa estètica: quipà –barret religiós jueu– barbes prominents –que mai no s’han afaitat–, rulls que pengen per la cara –que mai no s’han tallat– i caps afaitats; un predicador catòlic fent missa a un parc de Lower Manhattan; una saborosa steak salad a un restaurant prop de Washington Square; l’espectacular Times Square, atapeïda de gent, vehicles i descomunals pantalles enganxades als gratacels; l’increïble Brooklyn Bridge, una obra d’enginyeria impensable construïda a finals del segle XIX; un descans a la vora del contaminat Hudson River, contemplant l’inconfusible sky line de Manhattan en tota la seua extensió; un senyal del carrer advertint els transeünts que fer littering –tirar papers a terra– o no replegar els excrements del gos comportarà una multa de 1000$; una phantom bike nugada al fanal d’un creuament en record d’un ciclista de quaranta sis anys mort en eixe punt de la ciutat; una conversa amb Cedric al voltant del caos absolut en el qual Nova York es va veure sumida l’11 de setembre de 2001… I un bes d’Altea, al bell mig del pont de Brooklyn, tornant cap a casa ja ben de nit, tènuement il·luminats per les llums d’una ciutat incomparable…
Són els fragments de Nova York; sensacions i moments irrepetibles que la meua memòria ha considerat oportú de conservar; tres dies d’allò més plàcids i amables, convertits en records aleatoris; instantànies visuals i emocionals que m’acompanyaran per sempre més; minúsculs fotogrames recollits pel magnífic entramat d’avingudes i carrers d’una ciutat de pel·lícula.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Didac, saps q no se massa d’estes tecnoligies
I menys d’escriure! Però tenia le necessitat
De dir-te q per a mi també va ser un plaer
Trobar-te a NY però més encara trobar-te a Covalta!
Com amic i com a mestre!!! Que sort!!!!