TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
És evident que una vaga general mai no resol cap conflicte; no és, de fet, la seua missió ni el seu objectiu: les vagues van nàixer per denunciar les injustícies laborals i fer-les “visibles”. Els conflictes –és obvi– es resolen negociant. No cal dir que tant legítim és fer vaga com no fer-ne, amb independència de les motivacions personals de cadascú –un “perquè sí” o “perquè no” són perfectament vàlids. Tanmateix, no secundar una vaga general perquè “les vagues no resolen res” és un argument equivocat, si més no, des d’un punt de vista conceptual: les vagues no és fan amb una finalitat “resolutiva” sinó “demostrativa”. I, en tot cas, alguns precedents desacrediten la presumpta “inutilitat” que moltes persones argüeixen per justificar que no fan vaga: l’any 1988 i l’any 2002, les mobilitzacions sindicals aturaren les reformes laborals que volien imposar Felipe González i Jose Maria Aznar respectivament, malgrat que ambdós governs gaudien d’una folgada majoria absoluta al Congrés per aprovar allò que els vingués de gust.
És un moment difícil per a molta gent però és precisament per això, que l’èxit de la vaga es fa encara més necessari. I no té massa sentit tenir por de les possibles represàlies del patró o la direcció d’empresa: amagar-nos o callar tampoc no garanteix el lloc de treball. Pregunteu-li-ho als cinc milions d’aturats. És per això que tots aquells i aquelles que rebutgem frontalment la política ultraliberal i “escanyapobres” del govern del PP estem obligats a mostrar d’una manera contundent que no ens agenollarem davant de les amenaces ni les coaccions. I encara hi estem més obligats aquells i aquelles que gaudim d’una situació laboral estable –de moment!–. No és –només– una qüestió de precarietat laboral o de retallades pressupostàries. Ens juguem la sanitat i l’escola pública, ens juguem el benestar social, ens juguem la dignitat laboral… Ens juguem massa coses com per quedar-nos de braços plegats. Tots hi estem implicats i tots patirem les conseqüències. No valen excuses. No s’hi val a dir que la cosa no va amb nosaltres. Si ens desentenem, podem acabar essent víctimes de les famoses paraules del pastor protestant Martin Niemöller:
Primer s’endugueren els negres però a mi no m’importà, perquè jo no ho era. Seguidament, s’endugueren els jueus però a mi no m’importà, perquè no ho era. Després van detenir els capellans però com que no sóc religiós, tampoc no m’importà. A continuació van agafar els comunistes però com que jo no sóc comunista, tampoc no m’importà. Ara em detenen a mi. Però ja és massa tard.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Li deixo un enllaç que en parla un xic d’això (per la vida -que no pas miracles!- del pastor Niemöller, pot consultar la vikipedia):
http://es.globedia.com/cita-martin-niemoller-erroneamente-atribuida-bertolt-brecht
Atentament