TocDeQueda

Malgrat 
la importància social, cultural i, fins i tot, lingüística que la festa de les
 Falles ha tingut en la història del nostre País, la seua presència a l’escola
ha estat sempre un fet absolutament superficial, decoratiu; amb una escassa 
implicació educativa. Així, any rere any, quan s’acosta Sant Josep, les Falles
passen pels col·legis de la ciutat de València i de moltes comarques properes
fent molt de soroll però aportant ben poca cosa de trellat. Als centres 
educatius, malgrat algunes excepcions, el treball i les activitats referents a
les Falles es poden resumir en ben poques paraules: elaboració i cremà
d’una falla, feta pels i les alumnes de pressa i corrent, i la inevitable xocolatà.
 Malauradament, a una gran majoria d’escoles, la setmana fallera no dóna per a
més. I val a dir que els motius d’aquesta indiferència pedagògica, d’aquest cert menyspreu
 acadèmic que l’escola ha demostrat sempre envers les Falles, són ben diversos.

En primer lloc, qualsevol iniciativa escolar en la qual es pretenga involucrar tot el centre, topa amb el gran dèficit que existeix a moltes escoles valencianes d’allò que se’n diu cultura de centre : massa sovint, el treball en equip, la col·laboració entre mestres està, per raons ben variades, absolutament anul·lada. Si, a més a més, són les Falles l’eix sobre el qual es vol elaborar un projecte educatiu on s’implique tothom, sorgeix un entrebanc extra de caràcter filopolític: tradicionalment, un gran nombre de mestres que estimen la llengua i el País, ha rebutjat treballar a classe qualsevol activitat relacionada amb les Falles per considerar-la una festa blavera, folklòrica, regionalista. Aquest ha estat, sens dubte, un dels grans errors de l’esquerra valenciana: si enlloc de menysprear-la haguérem tractat de fer nostra la festa, conservant el seu to burlesc i satíric però evitant l’excés de parafernàlia folklòrica potser, a hores d’ara, el País Valencià seria un país de veritat.

Malgrat tot però, allò que realment fa fracassar les iniciatives col·lectives d’una escola, és la manca de temps: els tutors i les tutores, al llarg del curs, no troben hores per treballar la desmesurada quantitat de temes i continguts que plantegen els llibres de text. I no cal dir que aquests, en cas d’incloure les Falles en el seu temari, ho fan sempre com a mera referència pintoresca; no mai amb la profunditat que es mereix la nostra festa més genuïna i internacional. Així doncs, per poder treballar les Falles a l’escola amb un cert rigor i interès educatiu cal, en primer lloc, allunyar-se tant com es puga dels llibres de text. I, per poder-ho fer, es necessari integrar els continguts
fallers que volem treballar amb els objectius generals que els i les alumnes han d’assolir al llarg de l’any. És a dir, no és tracta de carregar, encara més, la jornada laboral de mestres i alumnes fent un treball extra sobre les Falles, sinó d’impregnar de Falles el treball diari a l’aula.

El segon trimestre és un bon moment per fer-ho ja que les mateixes Falles, les de veritat, seran un magnífic punt i final del nostre treball. I val a dir que totes les àrees de coneixement –Matemàtiques, Tecnologia, Plàstica, Llengua, Coneixement del Medi…– tenen un gran potencial d’adaptació: problemes aritmètics relacionats amb la festa, disseny i elaboració de monuments, concurs de poesia, anàlisi de tradicions, història… Tot allò relacionat amb la festa de les Falles té un atractiu indiscutible per a grans i menuts. Aprofitar aquest element motivador i vehicular-lo cap a l’ensenyament seria una bona excusa per implicar l’alumnat en el seu aprenentatge. Cal però, un treball important de planificació i recerca per poder desenvolupar les Falles d’una manera integrada i transversal a la nostra tasca docent i no com una activitat extraordinària sense cap ni peus.

Tanmateix, si no som capaços de transformar la nostra festa en un recurs pedagògic útil i constructiu, si no som capaços d’anar més enllà del folklore recalcitrant, més valdria oblidar les Falles com a activitat escolar: de fomentar actituds reaccionàries i simplistes, ja se n’encarreguen les nostres institucions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!