TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Un any més, la festa de carnestoltes ha arribat a l’escola. És, indiscutiblement, una de les celebracions més esperades pels alumnes perquè el bon humor i la disbauxa impregnen tota la l’escola. Tothom té ganes de broma i de gresca i les disfresses creen un ambient colorit i desenfadat: màscares, vestits, purpurina, perruques… Qui pot resistir-se a una festa tant divertida i esbojarrada? Enguany, a més a més, la temàtica triada per orientar les activitats és més nostra i més educativa que mai: el carnestoltes està dedicat a Enric Valor i les seues rondalles. Marian (mestra d’Infantil) va proposar aquesta temàtica per tal que l’escola fes un petit homentage a l’escriptor de Castalla l’any que es celebra el centenari del seu naixement i, no cal dir-ho, els mestres encarregats d’organitzar el carnestoltes vam pensar que era una idea fantàstica.
Per tal de vincular la festa a les contalles populars replegades arreu de les nostres comarques per Enric Valor, decidírem que cada cicle triaria una rondalla per treballar a l’aula i, alhora, les disfresses de l’alumnat s’inspirarien envers els personatges de la seua rondalla. Dit i fet! Infantil va triar El pollastre de Festes, que transcorre precisament a la vila d’Albaida; 1r cicle obtà per La crida de la rabosa; 2n cicle va triar Animetes; i 3r cicle la història I Queixalets, també! La reina de Carnestoltes ja està fent de les seues i ahir va enfarinar a més d’un que no havia fet cas dels seus manaments! Tot amb tot, avui divendres serà el dia gran del Carnestoltes. Com tots els anys, farem un cercavila per Albaida i ens reunirem a la glorieta per lluir les disfresses i fer un petit homentage públic al nostre Enric més universal. Esperem que l’oratge respectarà l’enorme treball que tots i totes hem fet amb tanta il·lusió, entre d’altres coses perquè cada cicle ha fet una pancarta ben lluent amb el nom de la seua rondalla i un dibuix representatiu. Tanmateix, si finalment, com bé indiquen totes les previsions, divendres plou a bots i barrals, de cap manera serà un treball perdut o en va: tots els xiquets i les xiquetes de l’escola, menuts i grans, saben ja qui és Enric Valor i coneixen, si més no, un parell de les seues rondalles. I la prova d’aquest èxit l’exemplifica Sergio, un xiquet de la classe de 3 anys. L’anècdota va passar fa uns dies. Era un moment d’esbarjo dins l’aula. Sergio jugava amb un cotxe per terra, fent el so inevitable: “Brrrrrrrum, brrrrrrrum!”. Marian -la mestra de 3 anys- l’observava des de la taula i decideix entrar una mica en el seu joc: “On va eixe cotxe, Sergio?”. I, de cop i volta, el xiquet -que encara no alça un pam de terra- li solta: “A Castalla, a vore a Enric Valor!”.
Això és tot un triomf: el millor homenatge que li podíem fer a l’homenot de Castalla.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El divendres matí pareixíem tots i totes Enric Valor: complíem el tercer manament de la reina el que suposava dur: barret, ulleres de pasta i bigot. No valia qualsevol, havia de ser semblant al d’Enric Valor o ja sabíem que ens anaven a enfarinar.
Ha estat una setmana molt completa: els cartells, l’exposició de llibres d’Enric Valor, la cançó del mig pollastre, les disfresses…i per a tindre festa completa va vindre Enric Valor a la cercavila i ens va dir unes paraules! No sé per que els-les xiquetes en escoltar-lo deien: Dídac! Dídac!.
Marian