TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
La nostra, no és una professió qualsevol. Ajudar a entendre aquest enrevessat món i aconseguir que cadascun dels nostres alumnes siga capaç de trobar el seu propi camí implica una responsabilitat enorme –compartida però enorme– i un treball diari que va més enllà de les assignatures: a l’escola, els alumnes aprenen molt més que a sumar i a restar. Com motivar un alumne que no té ganes de treballar; com fer que respecten el seu cos i les opinions dels demés; com ajudar els i les xiquetes que tenen un panorama familiar digne de denunciar… Qüestions que t’emportes a casa i que no sempre tenen resposta; qüestions que ens fan dubtar com a mestres i com a persones, però que ens haurien d’empènyer cap a una reflexió contínua de la pràctica i l’experiència docent. És inacceptable adormir-se i caure en la rutina burocràtica que les lleis i els llibres de text ens volen imposar: els mestres no som gestors de continguts curriculars, ni les escoles fàbriques d’ensenyament. No ens podem convertir en portaveus de l’Administració i de les editorials: l’escola no és cap sucursal. Hem de recordar-los constantment que nosaltres no ensenyem objectius: ensenyem vida. Per això, des de la més absoluta humilitat, vull demanar a tots els mestres i les mestres del País Valencià i d’arreu del món que visquen cada matí d’escola com si fora el primer i cada vesprada com si anés a ser l’última.
PD: La foto és obra de Marian Llàcer i Pla, mestra d’Infantil 5 anys de l’escola. La va realitzar durant una classe de psicomotricitat que vaig fer amb els seus alumnes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ENDAVANT AMB AQUESTA ACTITUT, JO VULLC SER UNA D’AQUESTES MESTRES QUE VIUEN L’ESCOLA COM EL PRIMER DIA …
SÉ QUE VOSALTRES JA HO SOU…
MOLTS PETONETS DES DE PILES
Bona idea, un tan utòpica, la majoria ni s´ho plantegen, i per això es converteixen en : gestors de continguts, burócrates, fàbriques d´ensenyament, portaveus de l´administració…
M’agraden molt els teus escrits, però aquest especialment. Reflexa perfectament l’actitut idònea que ha de tenir qualsevol mestre. Doncs és (encara que des de fora no ho semble), una de les feines amb més reponsabilitat, i on, a nivell personal sobretot, hi ha una gran implicació (quasi com si els alumnes fossen fills d’un mateix).
Ens diuen que hi ha que dissociar, feina per una banda i vida privada per l’altra, però pense que és quan les dues conviuen quan té lloc la veritable implicació per aquesta professió i, quan l’alumnat ocupa un lloc especial en el dia a dia del mestre/a.
Es per això que no m’agraden les vacandes d’estiu, és un dels comiats més difícils.
Enhorabona per l’escrit Didac!