CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

Tots convocats. Un gran dia malgrat la rebequeria d’ICV

Imatge de Vilaweb
Imatge de Vilaweb

En les paraules de Vicent Partal i de Salvador Cot trobo la millor manera de donar la benvinguda al decret de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya i també de celebrar aquest acte de sobirania.

VICENT PARTAL

Finalment la consulta del 9 de novembre ha estat convocada. Pel president de la Generalitat, amb una amplíssima majoria del Parlament de Catalunya al seu costat, però també amb una munió impressionant d’ajuntaments i entitats locals que s’hi han manifestat en nom de la ciutadania. I, és clar, amb una gran majoria de ciutadans del país, que el dia 11 proppassat vam ser al carrer per a proclamar que volíem votar i exigir aquestes urnes que ara han estat convocades. Ara és el moment, doncs. […]

Us cridem a votar sí-sí. Perquè el Principat ha d’aprofitar aquesta oportunitat única que s’ha obert just quan fa tres-cents anys de la derrota més dolorosa. D’ençà que el Tribunal Constitucional espanyol va tombar l’estatut, la societat catalana ha pres consciència que no era possible de romandre dins Espanya sense que això significàs l’aniquilació de la cultura i la nació catalanes. […]

El país està preparat per a proclamar la república i per a tornar a ser un estat independent, lliure de seguir el propi camí a Europa i al món. Nosaltres som la generació escollida per a aconseguir-ho i no podem fallar ara, quan hem arribat tan lluny, més lluny que mai. Per això cal inundar de paperetes amb el doble sí les urnes del 9 de novembre. I per a aconseguir-ho cal treballar sense defallir els dies que durarà aquesta campanya. La consulta es guanya vot a vot i guanyarem cada vot parlant, convencent, fent reflexionar els altres. Aquesta és la tasca que tenim al davant i que cap excusa no ens hauria d’impedir de fer.

Però us cridem a votar sí-sí també perquè la república catalana puga nàxier marcada per la força del poble, de la ciutadania. […]Volem que la nova república quede marcada amb això, per tal que siga des del primer dia la república de tothom i no solament la d’uns quants. Perquè siga des del primer dia la república dels qui han votat sí i dels qui han votat no. […]

I us cridem a votar finalment en nom de tots els qui no podran votar. Dels nostres conciutadans d’Elx, de Xàtiva, de Maó, de Perpinyà, de Felanitx, de Vall-de-roures i Fraga, de Salses o Formentera. Votant la independència del Principat, la nació sencera entra en una nova etapa històrica. […]

Aquesta és una gran responsabilitat que no tan solament no tenim el dret de defugir, sinó que hem d’encarar amb alegria. […]Orgullosos d’aquest país nou que entre tots anem fent i conscients, ben conscients, que potser el camí serà llarg, però també que res no tornarà a ser igual i que la llibertat, aquesta vegada, ja no ens l’arrabassarà ningú.

SALVADOR COT

No hi ha marxa enrere. A partir d’ara, els interlocutors de Catalunya han deixat de ser les diverses instàncies polítiques i burocràtiques de Madrid i ho passen a ser el poble espanyol, d’una banda, i els mandataris del món, de l’altra. [Els dos col.lectius a qui el president s’ha dirigit després d’estampar la firma] Artur Mas és el 129è president de la Generalitat, successor d’aquell Berenguer de Cruïlles que va ser nomenat, en el mateix palau de la plaça de Sant Jaume, un dia llunyà de l’any 1359. Set segles per darrere, l’infinit per davant.

Avui Catalunya és sobirana. Com diu el president Mas, la voluntat d’autogovern dels catalans ha estat ferma i permanent al llarg d’una història mil·lenària i només s’ha alterat a partir d’agressions exteriors. Ara és l’hora, per tant, que el món recuperi la presència d’una de les nacions més antigues d’Europa perquè, fent-ho, també afegeix uns grams de democràcia a la història de la Humanitat.

I sí. En el viatge a Itaca hi haurà lestrígons i cíclops, i el feroç Posidó. Però, com va dir Kavafis, a través de Carles Riba, “mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima, si no és la teva ànima que els dreça davant teu”.

L’ABSÈNCIA D’ICV

Sense voler i al final d’una insistent entrevista de Sílvia Cóppulo a Dolors Camats, aquesta li ha acabat revelant la veritable raó de l’absència dels seus representants a l’acte institutucional d’aquest matí. Després de tota una perorada fumera brandant grans principis ideològics, ha acabat explicant que ahir el president va convidar Herrera per a l’acte d’avui i que aquest li va posar com a condició poder llegir amb anterioritat el text de la convocatòria. El president s’hi va negar per raons ben òbvies i que tothom menys Herrera havia entès. Rebequeria d’aquest i ara no vinc. Ja en van fer una per la Via Catalana 2013. Em sembla que ja ens hi hem anat acostumant.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.