CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Un dia haurem de desobeir. Un dia haurem de prémer l’interruptor i canviar les lleis espanyoles per les nostres, les catalanes. Caldrà substituir-les, serà el dia de la DUI. el dia de la independència. Sense desobediència no hi ha independència. Independència és commutació: desconnectar-nos de les lleis espanyoles i connectar-nos només a les nostres. Això que és tan normal i sembla d’una evidència lògica, suposa un canvi mental, un canvi d’actitud, que les persones que fan de la llei un déu suprem els costa incorporar. Obliden que per sobre de les lleis hi ha el dret democràtic. I les lleis s’hi han d’adaptar. De vegades per aplicar el dret democràtic cal desobeir les lleis que no s’hi avenen. I un dia haurem de prémer l’interruptor per aplicar el dret del poble català a decidir el seu futur i guanyar la llibertat.

Xavier Sala i Martín ens ho explica amb el seu llenguatge didàctic i directe. Continuem donant per dosis l’interessant entrevista que li va fer Vilaweb.

 

—Què pesa més en la resistència d’Espanya a deixar-nos votar, els perjudicis econòmics per a ells en cas que ens independitzem o el sentiment de propietat envers Catalunya?
—Diria que pesen molt totes dues coses. Les explico en el llibre. Per una banda hi ha el Monago alertant que si ens n’anem perden setze mil milions –en un reconeixement claríssim del dèficit fiscal–; i, per una altra, també hi ha l’anècdota d’un sopar a Valladolid, on un empresari em va dir que, si volíem marxar, marxéssim, però que el territori era seu. N’hi ha que es pensen que són propietaris no tan sols de Catalunya sinó també dels catalans. Que ells han de decidir sobre nosaltres perquè ‘tots som Espanya’. Jo crec que hi ha tots dos factors: el càlcul econòmic i el sentit de propietat.

—Jefferson deia que si una llei és injusta, l’home no tan sols té dret de desobeir-la, sinó que hi està obligat. Penseu que caldrà desobeir la previsible suspensió del Tribunal Constitucional de la convocatòria del 9-N?
—No ho sé. En algun moment caldrà desobeir. Però no ho podrem fer gaires vegades. Podrem desobeir un cop, el dia que proclamem la independència. La independència és totalment il·legal en el marc jurídic espanyol. El dia que marxem violarem la seva llei. Afortunadament, al cap de vint-i-quatre hores hi haurà una nova constitució, unes altres lleis i el govern espanyol no hi podrà fer res.

—És l’exemple del pare i el fill, que poseu al llibre…
—Sí, exacte. El fill diu al pare que se’n va de casa precisament per anar a una altra casa: ‘Les normes de casa teva no s’aplicaran a la casa on vaig.’ A la casa nova hi haurà una nova constitució. Ara bé, mentre no haguem marxat, les normes que s’apliquen són les espanyoles. Haurem de desobeir una vegada. No crec que convingui fer-ho més d’una vegada. Si desobeïm abans de declarar la independència, els donarem arguments per a eliminar l’autonomia, empresonar el president, suspendre el Parlament de Catalunya… i sense tot això no hi haurà manera de declarar la independència. Per tant, cal tenir molt clar quan convé desobeir la llei. Penso que tenim una bala a la recambra. Només una.

—Al llibre parleu de la inconsistència temporal (teoria de jocs). De debò penseu que l’estat espanyol canviarà d’actitud per evitar mals majors quan ja ho vegi tot perdut?
—Sí. El dia que pensi que ja és irreversible. Tornant a l’exemple del pare i el fill, la inconsistència temporal és fàcil de comprovar. Abans de veure que el seu fill marxarà tant sí com no, la seva estratègia òptima és una. I quan ja se n’ha adonat, és una altra. Primer l’amenaça per veure si el fill decideix de quedar-se. Li explica les greus conseqüències de la fugida. Després, quan ja ha vist que és inevitable, el pare mira de prendre el mínim mal possible. La feina dels catalans és fer-ho inevitable. Si ells veuen que és inevitable, podran fer dues coses: continuar les amenaces i voler-nos fer fora de l’espai sideral –cosa que tindria efectes molt negatius per a ells– o canviar d’estratègia i mirar de salvar alguns mobles.