CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

Duran no és d?Unió, és del PEM

Fa temps. Duran ja no és d’Unió, és del Partit d’Ell Mateix, el PEM.

Unió són 4gats i tots els que conec es declaren independentistes. Duran només es representa a ell mateix i d’alguna manera als tres consellers d’Unió que li deuen la cadira del govern; si fossin de CDC ho tindrien més pelut per ocupar-la. Són consellers gràcies a les “quotes de poder” que Duran ha sabut aconseguir a còpia de fer la mosca collornera (d.p.c.) sense parar. I per això li són fidels… d’aquella manera.

Duran només es representa a ell mateix quan parla com parla. De confederació no se n’ha sentit a parlar fins que ell ha tret la parauleta. Si consulteu sant Google ho comprovareu. Per no parlar-ne no figura ni en el programa de CiU per a les darreres eleccions. L’ opció confederal ha estat absent del debat catalanista i difícilment se’n pot llegir res en diaris o revistes. 

 No hi fa res, per a Duran és una opció a contemplar en el referèndum “per donar veu a tothom”. Com si fossin no sé quants! No deu confondre Unió amb munió? Vés a saber si no són la majoria silenciosa de la Sáez de Santamaria. Tan callats que no els coneixia ningú! Tan callats que ni el mateix Duran n’havia escrit pràcticament cap article.  

Tinc un veí que s’acontentaria amb tenir seleccions catalanes, se li hauria de donar també l’opció de tenir una pregunta específica pels que pensen com ell?  Preguntem-li al Duran, potser el seu cinisme arribaria tan lluny que contestaria afirmativament. 
————————————————

De fet la seva confederació no existeix, usa erròniament el concepte. Creieu que l’importa? Ell només vol protagonisme i frenar al màxim el procés independentista.  Només es poden confederar els estat sobirans, ja independents.
———————————————–
Un únic article del Duran el gener d’aquest any i para de comptar. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Una agenda mutilada

Diumenge vam visitar el Centre Cultural del Born acabat d’inaugurar. A la llibreria hi ha un mostrari extens de llibres sobre l’heroica gesta del 1714. Miro, remeno i topo amb una Agenda per a l’any que ve que porta aquest títol: Agenda 2014 – 1714. M’agrada la presentació i considero que serà una bona manera de repassar els fets més destacats d’aquell moment. La prenc, doncs, per anar-la a pagar quan m’assalta un dubte. Potser el llibreter me’l sabrà resoldre.

– Perdoni, quin preu té aquesta agenda. 
– 15 Euros.
– Que hi ha la data del Referendum???

L’home, més aviat jove, clava la mirada a terra tot perplex com rumiant què diantres li estic demanant. 

Insisteixo:

– He estat fullejant l’agenda i no hi trobo la Data del Referèndum previst per a l’any que ve.

– Doncs no ho sé, em xiuxiueja desconcertat.

L’altre llibreter, de la caixa estant, se’l mira i deixa anar el somriure que ha aguantat fins aleshores. Tota l’estona que s’ha adonat del meu petit sarcasme.

– No hi és, oi, concloc per matar el tema.

I dirigint-me al caixer:

– Bé, doncs, si no hi ha la Data del Referèndum, ja me’l poden deixar per la meitat de preu! És que 15€ sense el que serà el fet més important de l’any…!

L’home conserva el somriure divertit, però el silenci és la resposta.

– Va, sense Data del Referèndum ja faré amb una del “xinos”!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Catalanitzar Espanya? Per a què?

  • Per a què? Cada poble ha de ser ell mateix, el que ell vulgui ser.

    Jo només vull catalanitzar Catalunya,

  • Que l’Esperanza, i amb ella tots els espanyolets tramposets, ens deixi catalanitzar el nostre país: que deixi que Catalunya sigui del tot ella, plenament catalana, que pugui decidir per sempre més el que vol ser en cada moment, que sigui independent per poder-ho fer.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La majoria silenciosa catalana

Soraya Sáez de Santamaria ha rebut més aviat del que ella s’esperava la rèplica a la seva apropiació de la “majoria silenciosa” .

Miri senyora, a nosaltres ens interessa més que a vostè saber què pensa la gent que no es va vestir de groc i no va baixar a fer Via. Vol saber de quin costat està està la majoria? És ben senzill, faci-la parlar a les urnes.  Tindrà una sorpresa! Vés a saber si  els que van preferir seguir la gesta catalana per TV3 o per ràdio no estan del costat que a vostè no li agrada. Justament és el que volem, que parli tothom, que ens contem. I com més aviat millor. 

Amic lector, m’agradaria compartir amb tu uns comentaris especialment sucosos que acabo de llegir i que deixen més al descobert la demagògia de les paraules de la vicepresidenta del govern espanyol. Vagi de gust.

“Soraya Sáez de Santamaria va proclamar que el seu govern escolta sobre tot ‘la majoria silenciosa’ que no es va manifestar. Com es pot escoltar el silenci? Incògnita metafísica que Sáez de Santamaria hauria d’aclarir. En tot cas, en aplicació de la teoria, el Partit Popular –ni cap altre partit- no ha guanyat mai unes eleccions perquè les eleccions les guanyen sempre els que s’abstenen. Que governin ells! (Vicent Sanchis – El Punt Avui, divendres 13/09/13)

Posats a apropiar-se els que per un motiu o un altre es van quedar a casa, apliquem la mateixa regla als que van passar d’anar als actes unionistes convocats per PP i Cc’s. Si excloem  els pocs centenars de persones que s’hi van presentar, resulta que els independentistes  són encara més multitud dels que van fer la Via. Per cert, la senyora vicepresidenta vol aplicar la mateixa regla a les manifestacions anticatalanes fetes a Madrid?

Tan rucs considera als seus compatriotes espanyols com per pensar que s’empassaran això de la majoria silenciosa, senyora vicepresidenta? Clar que, pensant-ho bé i veient el relleu que els diaris espanyols van donar a les seves paraules, no tinc clara la resposta. Govern i governats, dretes i esquerres, comparteixen el mateix ADN. Tenim la batalla guanyada.

Per acabar, dono la paraula a Manuel Cuyàs que amaneix amb pebre picant el seu comentari. “Si ho recordo bé, el primer a apel.lar a la majoria  silenciosa va ser el president Nixon quan es va trobar atrapat per l’oposició que el volia fer plegar amb motiu de l’escàndol del Watergate. Ja ho sabeu, va acabar plegant… sense que la majoria silenciosa digués ni una paraula per salvar-lo”

La majoria silenciosa, que de cap manera coincideix amb els que es van quedar a casa, resulta que és silenciosa sempre. Calla i deixa fer. No cal tenir-la en compte. Ni ella tampoc vol ser-hi comptada.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La trampa de la legalitat del referèndum

S’està sacralitzant el caràcter legal del referèndum. Les constants al.lusions tant per part del president català com de l’espanyol a la necessitat que el referèndum sigui legal, creen en l’opinió pública la idea que tal legalitat n’és una condició necessària. Res no és més fals. Artur Mas està caient en la trampa espanyola i s’hi embolica.

Gràcies a les lleis, evidentment, la societat pot funcionar, però a condició que la mateixa societat les pugui modelar segons les seves necessitats. Una llei pot ser injusta. Ho són moltes, de fet. Aleshores, es canvia o es deroga. Les lleis són per servir la comunitat, no és la comunitat la que ha de sotmetre’s cegament a les lleis.

Però sí, hi ha una llei que és intocable perquè és la que valida les altres.
Aquesta llei és la voluntat del poble. A la voluntat popular no li cal cap llei, ella és la llei; la llei suprema que dóna validesa i legitimitat a totes les altres. Si alguna llei escrita o positiva no hi concorda, és una llei il.legítima, i si s’hi oposa, és injusta. És injust que la voluntat dels catalans s’hagi de sotmetre a la voluntat dels espanyols.

Per tant, un referèndum d’independència, com a expressió de la voluntat del poble, és vàlid per ell mateix i no necessita l’empara de cap llei que el legitimi. És una tramposa barbaritat dir que el referèndum ha de ser legal. Només necessita una llei reguladora que li atorgui el caràcter, no de legal, sinó d’oficial.

La voluntat del poble de Catalunya és la llei suprema. És el referent per a totes les altres. No hi ha cap altra llei superior a aquesta. I això és democràcia i per això volem votar.

——————————————–
Imatge – Thomas Jefferson“When governments fear the people, there is liberty. When the people fear the government, there is tyranny.” 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La Via Catalana – No hi ha cap Batalla de l’Ebre

Sembla que s’hagi engegat la Batalla de l’Ebre dos. Quin patir per no poder emplenar tots els trams de la cadena humana de l’11-S! Com si per uns quants trams buits on la demografia no dóna per tant, la cadena no es pogués donar per feta i ben feta. Com si l’èxit o el ressò internacional depengués del fet de completar-la físicament fins al darrer metre. Ei, tranquil.litat i bons “pensaments”. Deixem els histerismes. Ja és prou i molt que s’hagi remogut tot el país per deixar les Terres de l’Ebre prou enllaçades. No hi fa res de res que quedin espais sense cobrir.

Però què diran els de Madrid? Serem la riota en portada de l’ABC!

Aquest és el tema! Però no dèiem que aquesta cadena humana era un clam d’independència dirigit al món? Doncs, deixem Madrid i dirigim la mirada a la premsa internacional, que no anirà a fixar-se en aquestes punyetes que tant ens preocupen. Ni que manquin alguns kilòmetres, donaran la Cadena per un èxit. I ja li donen ara que per això hi ha desplaçat uns 200 corresponsals. El món té seny!

I nosaltres sempre depenent de Madrid. Moralment sotmesos encara al “senyor que ens ha lligat des de tant temps al fang”, no sabem escapar-nos-en. No hi ha forma de deixar de buscar desesperadament la seva complaença, la seva admiració. En el fons encara esperem que sigui ell qui ens deslligui i ens deixi lliures. Il.lusos! Ens costa trobar la seguretat en nosaltres mateixos i necessitem l’elogi exterior. Però sobre tot del nostre enemic.  Esperpèntic! Totalment forasenyat! És evident que encara hem d’aprendre a pensar sobiranament.

Amics, una cosa ens ha de quedar clara: no guanyarem ni perdrem la independència per un tram buit més o un tram buit menys. La Via Catalana completa tampoc ens la portarà. O us ho heu cregut? L’efervescència d’aquests dies ens distorsiona la realitat i ens ho ha fet creure. Pitjor: desvia els esforços dels independentistes. Hi estem posant unes esperances forassenyades.  Atureu-vos un moment, penseu i veureu que aquesta és la pura veritat.

No hi ha cap Batalla de l’Ebre. La nostra batalla és la de la independència. Que no es fa a l’Ebre sinó al Parlament. Que no la fa la gent, la fan els polítics. No són els trams buits el que ens ha de preocupar, sinó pressionar prou els polítics perquè facin la seva feina i no traïcionin el país. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La Via Catalana, folklore o instrument de pressió

La Via Catalana ha de servir per demanar i exigir Data-Pregunta -i Dui.

La Via Catalana no és cap objectiu. És només un instrument. Aconseguir una cadena humana pot ser una gran fita logística, un esdeveniment espectacular, però res més si amb ella no es demana alguna cosa. La VC ha de tenir un objectiu polític, no només logístic. Per ara estem convertint la cadena humana en una fita en sí mateixa i ens equivoquem. L’èxit de la cadena humana no és només fer-la, sinó sobre tot aconseguir el que amb ella es demana

Que es demana amb la Via Catalana?

 A qui es demana?

Els seus responsables no ho diuen. Una Via Catalana que no demana res esdevé pur folklore. Que ningú s’enganyi ni es deixi enganyar: amb la VC no es demana la independència, entre altres coses perquè la independència no es pot demanar, la independència es pren. I això és el que han de fer els nostres polítics. I aixó és el que els hem d’exigir amb la Cadena Humana de l’11-S: que s’anunciï la data, la pregunta i la voluntat de proclamar unilateralment la independència. La Cadena Humana deixarà de ser folklore quan la fem servir per adreçar aquest clam a Mas, Junqueras, Fernández i Herrera. Tinguem-ho clar: la cadena humana de l’11-S només tindrà sentit si la convertim en un instrument de pressió sobre els polítics per exigir-los passos concrets cap a la independència.
 

Si no ho fan els responsables de l’Assemblea, fem-ho nosaltres.

“Jo vull, jo vull, jo vull, Data-Pregunta i Dui!”
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari