O Europa o Espanya
Ho estem veient una vegada més amb l’actuació de la fiscalia general de l’estat: Rajoy ignora absolutament les advertències de la premsa internacional. Quan des del Financial Times al Bloombsberg li exigeixen que negociï amb Catalunya, ell porta el nostre govern a la fiscalia. Sord, tancat. Expert en aixecar fronteres, les fronteres de les seves lleis i de les seves fiscalies que barren qualsevol negociació entre el poble espanyol i el poble català.
Rajoy és Espanya. No és pas un cas esporàdic, no actua només segons els patrons de la seva personalitat. Qui viu tancat i sord no és Rajoy, és Espanya. Si voleu, amb ben poques excepcions, no gens representatives. A l’hora de la veritat els socialistes capitanejats per Guerra van passar el ribot a l’estatut i els delegats (sí, delegats) socialistes al tribunal constitucional van dictaminar coordinadament amb els delegats de la dreta. Rajoy és Espanya i Espanya és Rajoy. Sánchez, Iglesias i Rajoy coincideixen a negar la veu al poble català perquè decideixi la seva independència. Els matisos són de discurs, el fons és comú.
Espanya és l’AVE que no connecta amb Europa, però sí amb Sevilla. Espanya és el ferrocarril d’ample no europeu que “impedeix que l’envaeixin des d’Europa” per tren. L’aïllament és una marca d’Espanya, ufanosa sempre de ser diferent. Ni les vies de ferrocarril ni la democràcia són iguals. Pel diferent ample de via espanyol es colen fiscalies i tribunals repressors, es prohibeixen partits polítics, es tanquen diaris i es torturen els seus redactors. I també s’hi cola un munt de corrupció incomparable amb la de qualsevol país europeu, inclós el català. (Escolteu Sala i Martín en la tertúlia d’abans d’ahir,sobre tot des del 21:00) La democràcia a Espanya esdevé “la democràcia espanyola”, com fa poc se li va escapar a Sáez de Santamaría. Els valors universals en Espanya s’adjectiven per modificar-ne el contingut substantiu. On sí hauria d’haver fronteres, i no n’hi ha, és entre els poders de l’Estat. La democràcia “espanyola”, en canvi, hi ha posat vasos comunicants. Contaminants!
Bé, és el moment que ens decidim: o Europa o Espanya. Per a ser europeus ens cal trencar amb Espanya. Espanya no ens convé de cap manera es miri com es miri. Doncs, deixem de jugar a fer “l’astut” amb les seves lleis, que a la llarga es fer el ridícul. Ja prou! Segons amb qui jugues t’enalteixes o et degrades. Amb Espanya baixem al fangar. Si tirem pel dret d’una vegada i anem a la nostra, ens dignifiquem i enaltim la democràcia. No podem perdre ni temps ni energia pendents de ficalies i tribunals. És el moment de donar el pas i llavors l’ambivalència europea es convertirà en admiració pel nostre coratge i Europa no dissimularà la satisfacció per un nou soci emprenedor i estimulant.