Holotúria

Filtrant tot el què ens passa pel davant...

12 de març de 2015
0 comentaris

Acord? Quin acord?

La principal amenaça amb què ens trobem, els independentistes, és aquesta incapacitat manifesta d’alguns a l’hora d’entendre i aplicar els acords.

Naturalment, els qui no són independentistes es poden permetre el luxe de fer i desfer. Però i nosaltres? Podem seguir immersos en aquesta dinàmica autodestructiva i avorrida de debatre repetidament i esgotadorament allò que se suposa que ja hem acordat?

Un cop més, els opinadors professionals (que acostumen a defensar la mateixa postura, perpètuament crítics destructius d’ERC) reviuen aquests debats en funció dels interessos d’una de les parts implicades en això que coneixem com a “procés”.

Hom assisteix, atònit, al retorn del debat criptoconvergent de la “llista única”, de la “llista del President” i de l’error imperdonable d’ERC (ailàs!) de tenir criteri propi. I no vull dir que hàgim de seguir al líder amb il·lusió o que hàgim de ser molt amics d’ERC, no, ara només parlo de la necessitat de respectar els acords, si és que realment ens creiem això de la independència.

Així, el passat 14 de gener el President Mas, Oriol Junqueras, Múriel Casals i Carme Forcadell ens van anunciar l’acord pel qual el proper 27 de setembre votarem en unes eleccions plebiscitàries. Així tenim que CiU, ERC, Òmnium i l’ANC es van posar d’acord. “S’ha refet el pacte d’unitat per a moltes coses, però sobretot per garantir el procés de transició nacional que va culminar el 9-N”, va declarar el President Mas (Mas pacta amb ERC i convoca eleccions el 27 de setembre).

De fet, el mateix President Mas va explicar que “CiU i ERC concorreran amb llistes diverses però amb un full de ruta compartit” (Mas anuncia eleccions el 27 de setembre amb “llistes diverses i full de ruta compartit”).

Em pregunto quina part de “llistes diverses” no entenen els ciuopinadors que tornen a parlar de la manida llista única. Perquè o bé no entenen què vol dir que CiU i ERC concorreran amb llistes diverses o bé no entenen què vol dir “acord”. O potser és que no ho volen entendre…

En un país normal, els acords es respecten, oi? Però resulta evident que no som un país normal…

O potser del què es tracta és de desgastar el segon partit del país (que curiosament és el primer partit independentista del país) precisament en el moment en què més caldria fer pinya?

Els independentistes tenim molta feina a fer, cal que expliquem com farem el nou país, que convencem, que ens centrem en allò important, bàsicament. Els no independentistes saben molt bé què defensen, si més no alguns.

Seguim, seguirem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!