Seguint l’excel·lent idea d’en Xavier Mir (llegiu el seu post), no puc deixar d’intentar incidir, ni que sigui mínimament, en el percentatge d’abstenció que es preveu el proper 28 de novembre.
Cal una campanya intensa via Twitter (amb el hashtag que dóna títol a aquest escrit), Facebook, correu electrònic i blocs.
I és que, més enllà de qüestions ideològiques de base, les properes eleccions al Parlament del nostre minvant país representen molt més que un simple concert econòmic, molt més que l’aposta pel manteniment de l’autonomisme.
Suposen ignorar el clam del passat 10 de juliol o, per contra, entomar els reptes que reclamàvem dignament.
Tenim tres opcions clarament independentistes (ep!, per ordre alfabètic!):
Esquerra Republicana de Catalunya
Reagrupament Independentista
Solidaritat Catalana per la Independència
I no podem quedar-nos a casa, no podem deixar que decideixin per nosaltres, ni tan sols no ens podem permetre el luxe de dilatar el procés democràtic cap a la independència.
Així les coses, votem i decidim!
Només depèn de nosaltres…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En la teva proposta hi subjau una premissa implícita: que una bona part dels independentistes s’abstindrà a causa de la manca d’entesa entre els partits independentistes. Jo no ho asseguraria.
Per a mi, el problema bàsic de l’independentisme és que no troba una associació entre un plantejament clar i una operativitat creïble. Els tres partits que esmentes tenen plantejaments clars – aparentment si més no – i una operativitat més aviat limitada. El cas més clar és el d’Esquerra. Dels altres dos no es pot afirmar la manca d’operativitat, però es pot intuir.
CDC, en canvi, té l’operativitat però un plantejament poc clar.
Inconvenient contra inconvenient, no és pot pas descartar que una bona part d’independentistes optin per CDC. Més: si extrapolem els resultats de les consultes i en el seu moment els comparem amb els resultats electorals, potser haurem de concloure que la majoria dels independentistes haurà votat CDC (a partir del 29-N podrem discutir la composició de l’abstenció, a condició que l’estudi el facin entitats solvents clarament deslligades dels partits).
Negar a priori del potencial independentista de CDC és fer-nos trampa al solitari: d’aquesta manera ens autocomplaem en la idea que tots som molt purs, però, és clar, som una minoria. I així no es construeix res.