Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

26 d'agost de 2007
5 comentaris

Josep Mariné, en la memòria

Fa un parell de dies, remenant papers, vaig trobar un retall de diari on es publicava un breu recordatori, signat pel MDT, donant compte de la mort de Josep Mariné. Avui fa vint anys del seu traspàs, una ocasió per dedicar-li un comentari i una reflexió.

 

Josep Mariné Rabascall fou un patriota, nascut a Reus el 19 de gener del 1936 de família originària de Vilaplana, que va impulsar a partir de l’any 1978 les trobades independentistes, uns aplecs que reunien al Montsant, o en d’altres indrets ferèstecs, militants dispersos d’aquests signe. Participà en la fundació dels Independentistes dels Països Catalans l’any 1979 i a començaments de desembre del 1981 fou detingut amb una vintena de persones més, (entre els quals els també reusencs Pere Anguera i Lluís Font de Rubinat),  acusats de pertànyer a Terra Lliure. Tots foren alliberats sense càrrecs uns dies més tard, llevat de Pere Bascompte i Jaume Llussà.

L’any 1984 va participar de manera destacada en la fundació del Moviment de Defensa de la Terra que no pas per casualitat es creà a la capital del Baix Camp. Uns anys més tard moria per causa d’una malaltia sobrevinguda quan tot just havia travessat la quarantena.

Personalment el vaig tractar poc, jo era d’una altra corda, però recordo una llarga xerrrada amb ell i Xavier Tolosana (que anys mes tard seria detingut arran de l’operació “Garzon”) a començament dels anys vuitanta sobre les perspectives de l’independentisme. Era un home de caràcter abrandat, intransigent sense ser sectari, que va fer tot el que va poder per  la llibertat de la nostra terra.

L’independentisme català no té centres d’estudi específicament orientats a conservar la memòria de les organitzacions que han desaparegut i dels militants que hi han dedicat el seu esforç. ERC tot just ara, a través de la Fundació Irla, comença a recopilar les biografies dels militants destacats d’altre temps. Però de les altres organitzacions de l’independentisme contemporani no se’n fa un seguiment sistemàtic. Un poble necessita tenir present l’esforç, gran o petit, de tota la gent que com Josep Mariné dediquen el seus millors anys a la causa col·lectiva de la llibertat nacional. D’això se’n diu fer treball de memòria històrica.

Post Scriptum, 17 de maig del 2014.

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, editat a l’exterior, concretament al número 2, corresponent al maig del 1977 i apareix el Decret de constitució de l’Organisme Consultiu de la Presidència de la Generalitat i l’Ordre nomenant els delegats de les diverses organitzacions polítiques i socials que en formaren part.   En representació d’Acció per la Unitat Socialista de Catalunya hi consten Rudolf Guerra i Fontana i Josep Mariné i Rabascall.

  1. Gràcies Jaume per recordar la figura del Josep Mariné aquest vilaplenc i reusenc adoptiu que fou el mestre de molts independentistes de les nostres comarques entre ells, un servidor.

  2. Gracies per recordar el pare , un treballador incansable per asolir les llibertats del poble catala . Per desgracia va morir molt jove . Nomes un apunt el pare va neixer a Reus el 19 de generar 1936 , tot i que els seus pares eren nascuts a Vilaplana i i ell mai va tallar els lligams em el poble dels seus avanpassats . Una abrassada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!