La Sargantana Electrònica

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL BLOC DE CALLOSA D’EN SARRIÀ PER TAL QUE L’AJUNTAMENT DE CALLOSA D’EN SARRIÀ INSTE AL GOVERN CENTRAL A NO RETALLAR EN MATÈRIA D’ATENCIÓ A LES PERSONES DEPENDENTS.

Vicent Llobell i Bertomeu, com a portaveu del grup municipal del BLOC a l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià, exposa:

La llei 39/2006, (LAPAD) suposa el major avanç en protecció social a Espanya en els tres últims lustres, generant drets subjectius i havent dictaminat a més d’un milió de persones en situació de dependència, dels quals 760.000 ja són beneficiaris d’una prestació o servei. No obstant això, quan el Sistema d’Atenció a la Dependència hauria d’haver aconseguit la seva maduresa, en complir-se més d’un lustre des de l’aprovació de la Llei, està sofrint un acusat procés de deterioració que amenaça totes les expectatives i el potencial que durant aquests anys ha generat en atenció a les persones en situació de dependència i en la creació d’ocupació.

Aquest Sistema està sent esquarterat a cop de reial decret, generant inseguretat en les persones, en les institucions i fins i tot en les empreses que actuen en el sector. A això s’uneix la persistència i agreujament d’alguns dels problemes estructurals d’aquest Sistema, en particular la iniquitat entre territoris autonòmics.

Problemes que no només no es van a solucionar, sinó que es van a veure agreujats pel que és, de fet, una derogació encoberta de la Llei que va a reduir el sistema a la mínima expressió, reduint la seua despesa i anul·lant aquest impuls de modernització de l’Estat amb els seus beneficis en la protecció social i qualitat de vida de les persones en situació de dependència i les seves famílies, i també en convergència amb els països del nostre entorn quant al model econòmic i la generació d’ocupació.

El Reial decret-llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, publicat el 14 de juliol de 2012, en el referit al Sistema d’Atenció a la Dependència conté mesures que són injustes amb les persones més vulnerables, al mateix temps que són antieconòmiques, per la qual cosa la utilització en el text legal d’expressions com “millorar” o “sostenibilitat” són un insult cap a la societat en el seu conjunt i molt especialment cap a les persones dependents, els seus familiars i cap als/as professionals del sector dels serveis socials.

Entre les mesures adoptades, destaquen com especialment inútils i sagnants les següents:

-L’ampliació a dos anys el termini per resoldre les ajudes farà que desenes de milers de dependents morin sense atenció. (3 de 4 beneficiaris són majors de 65 anys, i el 54% majors de 80)

-L’increment de les aportacions dels usuaris i els descomptes sobre les prestacions a percebre, portant al límit de la capacitat real les economies familiars. El copagament incrementa de manera important les aportacions i afectarà al patrimoni de les persones dependents provocant la descapitalització de les famílies.

-L’eliminació de les compatibilitats entre serveis, que impedeix la complementarietat entre serveis i la necessària flexibilitat i atenció personalitzada a les persones dependents.

-La reducció de la quantia de les prestacions econòmiques per cures en l’entorn familiar en un 15%. El Ministeri s’ha permès fins i tot criminalitzar als familiars que atenen a les persones dependents parlant públicament de “frau” en aquestes prestacions, posant en dubte la dedicació i l’afecte que proporcionen centenars de milers de familiars de persones afectades a Espanya. La reducció afecta a 435.180 persones que veuran reduïdes les prestacions que reben una mitjana de 55 € al mes.

-A més l’Estat deixa de finançar la Seguretat Social dels cuidadors familiars que afecta a 180.000 persones, el 94% dones.

– En matèria de finançament del sistema, es redueix el nivell mínim en més d’un 13%. Als 283 milions retallats del nivell acordat, hem de sumar altres 200 milions de reducció en el nivell mínim garantit i 227 milions de quotes de seguretat social de cuidadors que es deixaran d’abonar.

Totes aquestes mesures, a més de suprimir nivells, baixar intensitats i eliminar incompatibilitats, suposen de manera immediata una retallada de  1.000 milions d’euros i la desatenció a les més de 270.000 persones a les que ja se’ls ha reconegut el dret i encara estan pendents de rebre la prestació o servei, que no rebran ajuda en els propers dos anys i mig pel que es pot afirmar amb absoluta desolació que el desballestament de la Llei de Dependència suposa la fi del major avanç en protecció social que s’havia produït a Espanya en els últims anys. 

Considerar inviable la promoció de l’Autonomia Personal i Atenció de la Persones en Situació de Dependència que la Llei reconeix com un dret, representa un pas enrere de dimensions històriques en el concepte constitucional de l’Estat Social, carregant de nou sobre les famílies la cura de les persones en situació de dependència sense suport algun, i traslladant la cobertura de les necessitats més bàsiques de les persones a les iniciatives caritatives i solidàries de la pròpia ciutadania. Això és retrocedir a les pràctiques predemocràtiques assistencials i de beneficència que van marcar el retard d’Espanya pel que fa a països europeus del nostre entorn.

I és per això que presentem la següent:

MOCIÓ

L’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià inste al Govern de l’Estat ha posar en marxa les següents iniciatives :

·        Retirar les últimes retallades imposades a la LAPAD en el Reial Decret-llei 21/2012, de 13 de juliol, de mesures de liquiditat de les Administracions públiques i en l’àmbit financer.

·        No aplicar  les retallades i l’eliminació de les partides de finançament del Nivell Acordat, suprimint l’aportació que l’administració General de l’Estat realitzava per al finançament de la Llei de Dependència per tota Espanya per un valor de 283 milions d’euros.

·        Adquirir el compromís de que qualsevol mesura de modificació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de Dependència es porte a terme mitjançant la seva tramitació, debat i, si escau aprovació al Parlament, sense utilitzar la drecera de la modificació a través de Decret. I que es pproduisca amb un nivell de consens similar, almenys, al que es va aconseguir en la seva aprovació.

Callosa d’en Sarrià,          d’agost de 2012

Vicent Llobell i Bertomeu,

Bloc Nacionalista Valencià de Callosa d’en Sarrià

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!