Carles Bassaganya i Serra

Avui a la Diputació de Tarragona, s’ha signat el darrer conveni amb les quatre diputacions de Catalunya. Sota el títol, “L’estratègia de Lisboa i els ajuntaments catalans. El granet de sorra de l’Administració local a favor de l’emprenedoria i l’economia de la societat del coneixement” he publicat una article recollit a diferents capçaleres comarcals del país.

El març de l’any 2000, el Consell Europeu, preveient un escenari econòmic pròsper i una conjuntura favorable, va prendre un acord d’ampli abast que en el temps s’ha consolidat i que es coneix com a estratègia de Lisboa, fent referència al lloc on el Consell s’havia reunit. Aquesta estratègia partia de dues constatacions, en aquell moment incipients, però que ja llavors podien entreveure’s: d’una banda, la globalització econòmica, que havia de fer que determinats sectors acusessin críticament la competència universal, i de l’altra, el rol creixent que les TIC havien d’assolir els següents anys. ////segueix////

El Consell Europeu de Lisboa volia fer una certa previsió, sobretot en un cicle que s’albirava expansiu econòmicament. La previsió comptava amb canvis estructurals, per contrarestar factors que, a escala europea, suposaven entrebancs en el nou context social i econòmic de la societat del coneixement. Alguns d’aquests obstacles eren la desocupació de llarga durada (que efectivament afecta tot el continent), i l’envelliment de la població, o bé la falta d’adequació entre l’oferta i la demanda formativa i el baix índex de foment d’escenaris d’emprenedoria en el vell continent.

Un cop identificats els handicaps, l’estratègia de Lisboa marca com a objectius prioritaris per a tots els actors europeus el sosteniment de la societat i el creixement econòmic i social, i ho fa a través d’una expressió que ha fet fortuna: la societat basada en el coneixement. És a dir, que aquest havia de ser el mitjà per desenvolupar a tot Europa el potencial de creació d’ocupació que comporten la universalització i la disponibilitat de les tecnologies de la informació i del coneixement. 

Aquesta línia de treball és complementada el maig de 2001 en la reunió del Consell a Göteborg, en què es fa un crit d’atenció sobre la relació directament proporcional entre creixement econòmic i degradació ambiental, de manera que es fa una recomanació explícita d’evitar un desenllaç tan perjudicial per al conjunt europeu. L’acord de Göteborg, consegüentment, recull la necessitat que la societat del coneixement impulsi el desenvolupament sostenible.

La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Governació, gestiona una part dels fons FEDER, que estan adreçats al món local del país. Governació sempre ha tingut clar que garantir que els ajuntaments de Catalunya poguessin gestionar una part d’aquests recursos equivalia a protegir i vetllar pels interessos més propers al territori i potenciar l’equilibri territorial, sobretot de les zones menys afavorides, a més de facilitar una bona gestió i possibilitar un marc general per poder fer actuacions de valor afegit que ajudin a dinamitzar alguns municipis o àrees.

És en aquest marc que Governació ha impulsat la signatura d’un acord inèdit. Atenent que l’eix 1 del programa operatiu dels fons FEDER a Catalunya té com a objectius la innovació, el desenvolupament empresarial i l’economia del coneixement, s’ha ideat la fórmula de la cogestió dels fons, que, a més, es territorialitzen conjuntament amb una altra administració més propera als ajuntaments: les diputacions. Aquestes no podran ser beneficiàries d’aquestes actuacions, sinó que les complementaran econòmicament i, a canvi, faran un seguiment més proper i minuciós del que el Govern de Catalunya podria fer atenent la localització de les iniciatives.

En consonància amb això, els darrers dies el conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha formalitzat quatre convenis bilaterals amb les quatre diputacions per afavorir la coordinació interadministrativa, la territorialització en la definició de criteris d’actuacions a subvencionar i el tractament de les especificitats dels territoris de Catalunya, que han de comportar una major eficàcia en la consecució dels objectius estratègics a Catalunya. O sigui, s’aposta perquè el viver d’empreses de la Conca de Barberà a Montblanc, o el centre empresarial de Les Preses a la Garrotxa, o l’edifici i esperit Neàpolis a Vilanova i la Geltrú,  el projecte Televall de Ribes de Freser o el centre innov@ de Pineda de Mar, puguin ser multiplicats i impulsats, des de baix, des del món local més actiu, en diferents indrets del país. Aquest acord, permet garantir que amb molta més intensitat, i equilibrat a tot el país, hi hagi projectes que millorin la competitivitat d’aquell territori.  Per tant, el treball conjunt entre el Departament de Governació i les diputacions permetrà una coordinació interadministrativa, permetrà ajuntar esforços i la territorialització en la definició de criteris d’actuacions i objectius a subvencionar. La possibilitat de singularitzar i prioritzar eixos a cada territori, el tractament de les especificitats dels territoris del país… tot això, comportarà una major eficàcia en la consecució dels objectius estratègics a Catalunya, comptant amb els ens locals del país.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!