BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

VOLTANT PER ARGENTONA. DIUMENGE 06.12.2009

Per Pep Famadas

Tot plegat som 4. Fins i tot falta l’Home no tan senzill! El veí matiner del gos fins i tot ha preguntat què passava. Potser hom ha aprofitat el pont per gaudir de la vida familiar? Potser encara queden calerons per reventar-los aquests dies? Això… depèn de com es miri.
Companys blocaires…. una gripada general ha enterbolit senderis dels més ferms. Pals de paller s’han blincat al primer cop d’aire. Atenció!! El quitrà negre brut i pudent ha rosegat la colla! I sinó, mireu, mireu, les darreres cròniques.

Ens trobem La Pantera Rosa, també
víctima de la passa, en Ventús, que mostra els primers símptomes, en
Marcel i un servidor, de moment no afectats però porucs de
l’esdevenidor. A mig baixar cap a la plaça a primera hora me n’adono
que no porto el casc. Valga’m Déu! Voldrà dir això alguna cosa?

Dos tenim compromisos a mig matí pel que decidim voltar per Argentona
ja que hem de passar a recollir el casc. Enfilem pel corriol de la
vinya, cap a la font d’en Quico i la font del Castanyer. Què us he de
dir d’aquest clàssic, avui més feréstec que mai acabat de remenar pels
senglars. Sortint de la font vaig davant i trobo un rastre. No de
senglars, no. De la colla d’avis. Segueixo la pinassa remenada i
dibuixem un bonic viarany entre els pinastres, curten,  que ens mena
cap a l’inici d’un altre de la zona, el de l’eriçó (recordeu?) podriem
anomenar-lo. Derivem cap a l’esquerra seguint instruccions del Marcel
coneixedor de la zona per la recollida dels indicadors de la cursa de
muntanya de la setmana passada. Travessem el camí del pas. Decidim
pujar fins l’atalaia. És aquí on una dolçor s’escola per les narius.
Són les cireres d’arboç, madures, esclafades pels pneumàtics. Això
m’estimula. Ara noto el pessigolleig de les fulles del marfull
acariciant-me les cames. Sí, nois, sóc feliç. Potser no m’afectarà la
gripada?

La Pantera Rosa perd l’ampolla i un cop som a dalt girem cua a
cercar-la. Un cop aconseguida, la temptació pot amb nosaltres i som
magnèticament atrets cap els ui-ui-uis. Hummm. Pujem al coll de
Gironella i devallem pel corriol central, molt trinxat. Trequem cap a
la Font de Cabrera. Allà deixo els companys, ells avall i jo amunt cap
a Argentona. I ja que hi sóc posat pujo, al segon intent, fins les escales del Castell on el cor està a punt d’esclatar i aquest cop no d’alegria.

Per baixar fins el poble opto per la nova trialera sota el monòlit.
Enlloc de treballar només el primer tram devallo enllaço les tres
tramades fins al torrent de la Font del Ferro. Boníssim. El cul
enganxat a la roda del darrera, joc de frens, equilibri i, i,…. A mig
tram trobo una parella gran que puja a peu agafant-se als brucs. Què
deuen pensar al veure un ganapia, no tan jove, fent l’animal d’aquella
manera? La sensació a l’arribar al poble és de satisfacció plena. I amb
això ja n’hi ha prou.

Salut.

Formiga

Kms: Uns 30.
Desnivell: El suficient per uns bons corriols.

A veure aquests capgrossos coneixedors del territori, si sabrieu dir-me a quin lloc pertany aquesta foto feta cap a mitjan segle XX.


  1. Vols dir que no t’estas tornant una mica….. com nosaltres i les ganes de gaudir d’una cosa nova no et deixen pensar amb rigor, vine un dia a tastar el negre i brut quitra i ja en parlarem. Per cert, aixo d eles fulles a les cames es molt gai
    Petonsssss

  2. Sí estimat Formiga, l’Home senzill també era a l’asfalt. Però és que l’Home senzill està visquent un moment d’eufòria TOTAL. De fet tant se me’n fot tres que quatre, la qüestió és gaudir d’aquest moment, tant si val si és en corriols magnífics, pistotes que abans temia o el brut i pudent asfalt. Regalar no regalen res enlloc, potser sí que sóc un “Pal de paller blincat” però haig d’aprofitar. Ho dic amb la boca petita no fos que de cop la situació es girés, però estic frisós per tornar a pedalar. Només em fan patir el coi de genolls però ahir diumenge fins i tot ells es van portar bé. Sabeu que va ser el primer que vaig fer ahir en arribar a casa? doncs posar el llumet vermell darrera la bici per la nocturna setmanal….je, je ahhhh…i no us penseu també tinc a punt la nova “reineta”, pel que pugui ser.
    Jo, jo convido als “Pals de paller no blincats” a provar aquesta nova modalitat, tindreu una sorpresa ja ho veureu!!!!
    La foto no veig on és, ja direu si en Rampessssss ho ha endevinat o no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.