BURRIAC XTREM 2019: MITJA DECEPCIÓ 17.11.2019

Per Joan Lladó

Han passat dos anys d’ençà la meva darrera participació en la cursa de casa. Dos anys! Si n’han passat de coses en aquest curt espai de temps… Em venia al cap la nostra actual lluita política. En les darreres setmanes el nostre jovent ens ha desvetllat. Ens ha espolsat la candidesa. Deixem-ho. La lesió que em feu plegar a deu quilòmetres de meta en l’edició de 2017, quan tot just estava rematant el tram més bonic, més íntim i nostrat: la Bèstia, Burriac i les seves faldes i la davallada cap a la plaça, era una qüestió de poc descans. De massa tralla, vaja. La vaig arrossegar un parell o tres de mesos però a la fi va desaparèixer. Ep! m’equivoco, em sembla que no va ser per una sobrecàrrega, va ser per culpa de les sabatilles. Si noi, ara ho recordo. Vaig fer el canvi i problema resolt.

Continua llegint

BURRIAC XTREM. AMB UN ROC A LA FAIXA 08.11.2015

IMG_9763Per Joan Lladó

En l’edició anterior, en la que el Grup de Muntanya d’Argentona (GMA) s’estrenava en la modalitat de marató, em feia molta il•lusió de córrer-la, però no estava prou preparat per fer-ho amb una certa comoditat i sobretot gaudint-ne, que és el que més valoro quan m’apunto -estranyament- en una cursa de muntanya. Ara se’n diu trail. Enguany ho havia de fer de totes totes, n’havia pres la decisió i, per tant, calia una preparació mínima per acomplir les expectatives, no només en temps, simesnó en diversió. Correré a casa i els nostres paratges: turons, camins, corriols, brolles, torrents, pinedes, alzinars, estepes, saulons, són per gaudir-los a pleret; envoltar en cursa i en una sola jornada una bona part de les valls i capçaleres que conformen la riera d’Argentona, no es pot fer pas cada dia. Així doncs, convé aprofitar l’oportunitat que ens ofereix el GMA.

Continua llegint

BiCiCORRiOLS A LA BURRIAC XTREM 23.11.2014

Aquí la crònica que vaig presentar al concurs que convocà Merrell i que no va sortir guanyadora. Buahhhhhhh…

Per Joan LLadó

Com que no estic gens habituat a córrer curses de muntanya i molt menys una marató, i els entrenaments no han estat ni regulars ni proclius els darrers dos mesos, la decisió de no apuntar-me a la distància de 42 quilòmetres la vaig prendre amb determinació, també, en part, per no haver d’estar durant una setmana patint les conseqüències de fer el fanfarró. Si l’any que ve puc entrenar el suficient per acabar dignament, dins les meves possibilitats, allà seré. A la distància de 25 podria assaborir i gaudir a bastament el meu territori, tot i que això no és un passeig –hom les sol passar putes-,  sinó que és una cursa!

Continua llegint