Dissabte 4 de setembre a Organyà era dia d’homilies, i me n’hi vaig anar.
[…]
El primer cap de setmana de setembre s’hi celebrava la fira del llibre del Pirineu, una festa que culmina amb el lliurament d’un ampli cartell de premis. És una proposta modesta, que ja té una bona trajectòria i ha començat a fer el tomb per consolidar-se com un esdeveniment local de relleu nacional. I és que Organyà treballa per relligar els seus atractius actuals -des de l’embotit fins a les activitats de muntanya- amb l’atzar de la història, aquell atzar que ha convertit el nom del poble en referent comú de tots els catalans escolaritzats. Un referent que, a través dels premis i la fira, deixa de ser arqueologia i esdevé activitat viva i potent. Ho testimonia la presència d’escriptors de les comarques pirinenques i de més enllà, o el ple de gent, a la plaça i dins l’església, que va seguir la lectura de dues noves homilies, una de laica, per Empar Moliner, i una de tradicional, i abrandada, per Climent Forner, capellà i poeta.