ESCAPADA DE LA FIRA, TERCER JORN: HERBA-SAVINA I SANT CORNELI, TERRA ESQUERDADA 21.05.2018

Per Pep Famadas

Lleganyes i cares llargues. Esquenes blincades que es resisteixen a estirar-se del tot. No hi ha gana, no hi ha rialles, només esbufecs. La jornada d’ahir va ser dura, molt dura, i com sempre passa el darrer dia, la moral del ramat flaqueja. Ahir ens vam empatxar de bici, tal i com volia el cuiner. No era el que desitjàvem tot just unes setmanes enrere? En Martí és l’únic afamat de bici de la colla ja que s’hi ha posat avui, havent fet penitència durant dos dies sabent que els altres ens afartàvem. Bé que es mereix una bona diada corriolaire també, no?

Continua llegint

CINGLES DE VALLCEBRE AMB L’AJUDA DEL WIKILOC 02.09.2018

Per Pep Famadas

D’un temps ençà, des de que s’han instaurat el dimarts, la colla ha vingut a menys. Sí, diguem-ho clar. Ja no hi ha sortides de tot el dia, d’aquelles de començar a pedalar per la Garrotxa quan es fa clar tot portant el frontal a la bossa per si se’ns fa fosc. Ganes en tenim però la majoria som uns comodons i uns malacostumats. Si els pastors no tiren del carro només fem que voltar per casa. I els pastors, ai las, els dimarts ja es componen i bé que ens ho refreguen amistosament. Per ells, el diumenge és un dia de tràmit. Els calendaris no s’avenen, casumdena! Doncs jo no m’hi conformo, què caram.

Continua llegint

ESCAPADA DE FIRA. 2on. JORN: EL CINQUÈ LLAC 20.05.2018

Per Joan LLadó

El primer dia de ruta a la Vall Fosca sortí rodó malgrat que no vam acomplir l’itinerari previst: després d’anar a fer un tomb per la Pobla -un cop ben nets i polits-  i fer una cervesa a la plaça, en tornar cap a l’hotel i a tocar d’aquest, ens establírem en una cerveseria d’aquelles artesanes que ara tan abunden i on hi feien un concert de blues, soul, groove amb dos músics a quatre mans: orgue i bateria. El bon so donà un ambient suggestiu per prendre una cervesa i agafar gana per sopar.

Després de la jornada en altura del dissabte, calia cercar el Cinquè Llac en paisatges més ajupits però més trencats, feréstecs i inhòspits que, de mica en mica, tot baixant a la vall del Flamisell, s’anirien humanitzant.

Continua llegint