ENCETEM EL JUNY AMB VARIACIONS: CÉLLECS i CAN NADAL 01.06.2020

Al roc enfront de la Cova de can Nadal. Autor/font: Manel Trenchs

Per Joan Lladó

L’escapada de diumenge va ser ben poca cosa pel Mamalló i ell mateix proposà per l’endemà, —que també és festa a Mataró i, si no fora pel virus, estaríem tota la colla en la nostra sortida anual de fira—, de llevar-nos ben d’hora per allargar en distància i extensió. El meu suggeriment va ser d’endinsar-nos cap a la zona de Céllecs per pujar la vella pedrera de Santa Quitèria —fa temps que la tinc entre cella i cella; la veig cada vegada que torno de la feina quan passo per Valldoriolf— i quedant per sortir de Sant Bartomeu a les set. Que cadascú agafés el mitjà que volgués, però a les set puntuals a l’ermita. D’aquesta manera l’aproximació estaria feta i ens podríem recrear per la zona sense presses. Massa enrevessat. Quedem a dos quarts de set a can Comalada i anem pujant sense fer gaires martingales i prenent el camí més dret que ens meni als peus de la serralada més prehistòrica.

Continua llegint

PEDALANT PER L’ALT MILLARS. PAÍS VALENCIÀ. OCTUBRE 2019

Per Martí Montserrat

Com ja comença a ser costum, uns quants de la colla disposem d’una setmaneta de vacances a l’octubre i, ens agafem els dies laborables per aprofitar-los de valent fent el que més ens agrada.

Aquest any amb l’Anscari, en Manel i en Luca hem pensat anar al Pirineu Aragonès, concretament a la Vall de Besnasque, tot aprofitant part de les rutes de la gent de Puropirineo i passar de dilluns a divendres, pedalant i gaudint de la vall.

Com a novetat aquest any també s’apunten en Gomes i l’Enric els dos primers dies i en Kueka els darrers tres. Per tant aquesta vegada serem més que mai, això promet ser un bon festival !!!

Continua llegint

ESCAPADA DE CONFINAMENT 19.04.2020

Per Joan Lladó

És diumenge. Havent pres el got de llet tacat de cafè, d’acabar la curta lectura a la tassa i enllestit de rentar-me i d’equipar-me de bicicorriols, surto al carrer. Els ocells xisclen i canten desesperadament malgrat el plugim. Escolto de fa dies, des del llit estant, el cant d’una merla el qual desconeixia i que vaig esbrinar que pertanyia a aquesta espècie buscant-lo a la xarxa universal. És un cant plàcid, pacífic, melodiós, ple d’oferiment, gens impertinent, que s’agraeix, i molt, en l’hora que un hom es lleva, quan sovint costa  desfer-se dels llençols. Aixeco el cap i veig la merla enfilada en l’antena de la casa del davant. El meu gest ha fet que emprengui el vol amb la seva cantarella.

Continua llegint

ELS TRES DIES DE LA FIRA AL CAPCIR. JUNY 2019

Per Martí Montserrat

Com és costum a la colla, aprofitant els tres dies de festa que tenim per la fira de Mataró, fem la gran sortida de l’any fora comarca. Enguany en som 22 de colla i, l’Anscari i l’Albert Gil fan molt bona feina i lloguen una casa mansió al poble d’Odello, per tal de fer-hi el campament base.

Continua llegint

CINC DIES A LA VAL D’ARAN. OCTUBRE 2018

 

Per Martí Montserrat

Ja fa molts dies que vull escriure aquesta crònica, però per A o per B ho he anat deixant… Ja que malauradament fa molt que no escric res al nostre Blog i penso que val molt la pena per deixar constància del que anem fent.  Així doncs aprofitant el confinament pel maleït Coronavirus, disposo de temps i ja no hi ha excuses que valguin.

Amb l’Anscari, en Luca i en Manel, ens agafem una setmaneta de vacances i el dilluns al matí ens dirigim cap a la Vall D’Aran, per tal d’aprofitar el bon temps que encara hi fa.

Continua llegint

EL MIRATGE DE LES ROCALLOSES O BTT PER LES CINGLERES DEL FAI 02.02.2020

Per Pep Famadas

Poc, però encara soms vius. Bé, avui que escric la frase pren molt sentit. Segon diumenge de confinament, potser el primer sent plenament conscients del que està succeint (o no). Vull dir que la colla encara hi és i, sí, encara pedala.

Per trencar l’avorriment de l’hivern pels verals de casa, durant la setmana esvaloto una mica el galliner encara que només sigui per aconseguir una matinal fora comarca. Tot sigui trencar la rutina. No tinc cap ruta al cap, ignorant de mi, ni goso fer cap proposta. Deixo que la setmana flueixi i que algun pastor s’engresqui i caigui en el parany. I, efectivament, el dissabte en Pistons respira i ens diu que ja ho té embastat. Anirem a Riells del Fai. Ell i en Virolla fa pocs dies van anar a fer-hi un tastet i en tornaren enllepolits.

Continua llegint

ESCAPADA DE LA FIRA, TERCER JORN: HERBA-SAVINA I SANT CORNELI, TERRA ESQUERDADA 21.05.2018

Per Pep Famadas

Lleganyes i cares llargues. Esquenes blincades que es resisteixen a estirar-se del tot. No hi ha gana, no hi ha rialles, només esbufecs. La jornada d’ahir va ser dura, molt dura, i com sempre passa el darrer dia, la moral del ramat flaqueja. Ahir ens vam empatxar de bici, tal i com volia el cuiner. No era el que desitjàvem tot just unes setmanes enrere? En Martí és l’únic afamat de bici de la colla ja que s’hi ha posat avui, havent fet penitència durant dos dies sabent que els altres ens afartàvem. Bé que es mereix una bona diada corriolaire també, no?

Continua llegint

CINGLES DE VALLCEBRE AMB L’AJUDA DEL WIKILOC 02.09.2018

Per Pep Famadas

D’un temps ençà, des de que s’han instaurat el dimarts, la colla ha vingut a menys. Sí, diguem-ho clar. Ja no hi ha sortides de tot el dia, d’aquelles de començar a pedalar per la Garrotxa quan es fa clar tot portant el frontal a la bossa per si se’ns fa fosc. Ganes en tenim però la majoria som uns comodons i uns malacostumats. Si els pastors no tiren del carro només fem que voltar per casa. I els pastors, ai las, els dimarts ja es componen i bé que ens ho refreguen amistosament. Per ells, el diumenge és un dia de tràmit. Els calendaris no s’avenen, casumdena! Doncs jo no m’hi conformo, què caram.

Continua llegint

ESCAPADA DE FIRA. 2on. JORN: EL CINQUÈ LLAC 20.05.2018

Per Joan LLadó

El primer dia de ruta a la Vall Fosca sortí rodó malgrat que no vam acomplir l’itinerari previst: després d’anar a fer un tomb per la Pobla -un cop ben nets i polits-  i fer una cervesa a la plaça, en tornar cap a l’hotel i a tocar d’aquest, ens establírem en una cerveseria d’aquelles artesanes que ara tan abunden i on hi feien un concert de blues, soul, groove amb dos músics a quatre mans: orgue i bateria. El bon so donà un ambient suggestiu per prendre una cervesa i agafar gana per sopar.

Després de la jornada en altura del dissabte, calia cercar el Cinquè Llac en paisatges més ajupits però més trencats, feréstecs i inhòspits que, de mica en mica, tot baixant a la vall del Flamisell, s’anirien humanitzant.

Continua llegint