AMB LA FLACA EN DESCONFINAMENT 03.05.2020

Per Joan Lladó

Després de gairebé dos mesos tancats a casa en prevenció de propagar i rebre aquest maleït virus, iniciem el període que ens permet de sortir al pati, per dir-ho amb el llenguatge escolar. Aquest cop d’estat, encobert en un estat d’alarma digne de les millors dictadures, fa que aquest govierno, el més progressista, segons ell mateix, que hi ha a Europa, pugui fer i desfer de la pitjor manera que hom es pugui imaginar. S’han carregat, amb l’excusa sanitària, l’estat de les autonomies. Ben pla. Però un hom, o una homa, posats a trinxar la llengua amb el desdoblament de gènere, es pregunta: en un estat on sempre hi ha imperat la millor anarquia, on hi campa el més potent dels individualismes o el súmmum de l’egoisme, es podia fer d’una altra manera? No crec pas que aquests manaires tinguin la capacitat de pensar tant.

Continua llegint

PEDALANT PER L’ALT MILLARS. PAÍS VALENCIÀ. OCTUBRE 2019

Per Martí Montserrat

Com ja comença a ser costum, uns quants de la colla disposem d’una setmaneta de vacances a l’octubre i, ens agafem els dies laborables per aprofitar-los de valent fent el que més ens agrada.

Aquest any amb l’Anscari, en Manel i en Luca hem pensat anar al Pirineu Aragonès, concretament a la Vall de Besnasque, tot aprofitant part de les rutes de la gent de Puropirineo i passar de dilluns a divendres, pedalant i gaudint de la vall.

Com a novetat aquest any també s’apunten en Gomes i l’Enric els dos primers dies i en Kueka els darrers tres. Per tant aquesta vegada serem més que mai, això promet ser un bon festival !!!

Continua llegint

EL MILLOR CONFINAMENT: UN QUADRE DE FUSTA 01.05.2020

El confinament comporta recloure’ns molts dies a casa, molts més dels que en principi ens pensàvem,  i sovint sense saber en què dedicar el temps. Tothom busca la millor manera de matar el tedi i la gran majoria és amb activitats que són precisament, llevat del treball que hom pugui continuar fent des de casa i el d’àmbit familiar i quotidià, les destinades completament al lleure, per matar, en definitiva, el temps. Una altra activitat que s’ha imposat i que estaria classificada entre el lleure i la tasca familiar és la cuina. Però la cuina de creació, no pas la quotidiana. Tot i poder constatar que molta gent destina el seu temps en tasques que podríem qualificar de productives dins l’àmbit familiar, aprofitant aquest llarg període de reclusió, la majoria està pel lleure. No en posaré pas exemples perquè la llista seria infinita i avorrida.

Continua llegint

ESCAPADA DE CONFINAMENT 19.04.2020

Per Joan Lladó

És diumenge. Havent pres el got de llet tacat de cafè, d’acabar la curta lectura a la tassa i enllestit de rentar-me i d’equipar-me de bicicorriols, surto al carrer. Els ocells xisclen i canten desesperadament malgrat el plugim. Escolto de fa dies, des del llit estant, el cant d’una merla el qual desconeixia i que vaig esbrinar que pertanyia a aquesta espècie buscant-lo a la xarxa universal. És un cant plàcid, pacífic, melodiós, ple d’oferiment, gens impertinent, que s’agraeix, i molt, en l’hora que un hom es lleva, quan sovint costa  desfer-se dels llençols. Aixeco el cap i veig la merla enfilada en l’antena de la casa del davant. El meu gest ha fet que emprengui el vol amb la seva cantarella.

Continua llegint

ELS TRES DIES DE LA FIRA AL CAPCIR. JUNY 2019

Per Martí Montserrat

Com és costum a la colla, aprofitant els tres dies de festa que tenim per la fira de Mataró, fem la gran sortida de l’any fora comarca. Enguany en som 22 de colla i, l’Anscari i l’Albert Gil fan molt bona feina i lloguen una casa mansió al poble d’Odello, per tal de fer-hi el campament base.

Continua llegint

CINC DIES A LA VAL D’ARAN. OCTUBRE 2018

 

Per Martí Montserrat

Ja fa molts dies que vull escriure aquesta crònica, però per A o per B ho he anat deixant… Ja que malauradament fa molt que no escric res al nostre Blog i penso que val molt la pena per deixar constància del que anem fent.  Així doncs aprofitant el confinament pel maleït Coronavirus, disposo de temps i ja no hi ha excuses que valguin.

Amb l’Anscari, en Luca i en Manel, ens agafem una setmaneta de vacances i el dilluns al matí ens dirigim cap a la Vall D’Aran, per tal d’aprofitar el bon temps que encara hi fa.

Continua llegint

EL MIRATGE DE LES ROCALLOSES O BTT PER LES CINGLERES DEL FAI 02.02.2020

Per Pep Famadas

Poc, però encara soms vius. Bé, avui que escric la frase pren molt sentit. Segon diumenge de confinament, potser el primer sent plenament conscients del que està succeint (o no). Vull dir que la colla encara hi és i, sí, encara pedala.

Per trencar l’avorriment de l’hivern pels verals de casa, durant la setmana esvaloto una mica el galliner encara que només sigui per aconseguir una matinal fora comarca. Tot sigui trencar la rutina. No tinc cap ruta al cap, ignorant de mi, ni goso fer cap proposta. Deixo que la setmana flueixi i que algun pastor s’engresqui i caigui en el parany. I, efectivament, el dissabte en Pistons respira i ens diu que ja ho té embastat. Anirem a Riells del Fai. Ell i en Virolla fa pocs dies van anar a fer-hi un tastet i en tornaren enllepolits.

Continua llegint

EL TAGA PASSAT PEL GLÒRIA. ESQUIMU. 25.01.2020

Per Joan Lladó

La llevantada de la setmana passada va deixar uns bons gruixos de neu al Pirineu Oriental però l’aigua que hi caigué al damunt amb uns respectables ruixats el mateix dijous, canvià totalment l’estat i la qualitat del mantell deixant un tou de neu compacte i totalment diferent al que esperàvem de la gran nevada.

Els noticiaris de la nit de divendres n’anaven plens -de gruixos i neu transformada- i amb aquesta informació marxàvem dissabte cap a Pardines per gaudir de la neu amb un cert grau d’escepticisme en front les grans expectatives del que havia de ser l’esquiada de l’any.

Continua llegint

BURRIAC XTREM 2019: MITJA DECEPCIÓ 17.11.2019

Per Joan Lladó

Han passat dos anys d’ençà la meva darrera participació en la cursa de casa. Dos anys! Si n’han passat de coses en aquest curt espai de temps… Em venia al cap la nostra actual lluita política. En les darreres setmanes el nostre jovent ens ha desvetllat. Ens ha espolsat la candidesa. Deixem-ho. La lesió que em feu plegar a deu quilòmetres de meta en l’edició de 2017, quan tot just estava rematant el tram més bonic, més íntim i nostrat: la Bèstia, Burriac i les seves faldes i la davallada cap a la plaça, era una qüestió de poc descans. De massa tralla, vaja. La vaig arrossegar un parell o tres de mesos però a la fi va desaparèixer. Ep! m’equivoco, em sembla que no va ser per una sobrecàrrega, va ser per culpa de les sabatilles. Si noi, ara ho recordo. Vaig fer el canvi i problema resolt.

Continua llegint

18-06-2019 L’OLLA DE NÚRIA, MOLT ANNATS DE L’OLLA.

Per Pep Famadas

Aquest sí que toca. Per fi hi ha un dimarts que desapareixo i poso el mòbil en silenci, ja veurem què passa. M’apunto al que proposi en Martí, en un dels seus «dimartins». Em diu que ha quedat amb en Kueka (recent jovenalla afegida a la colla) per fer l’Olla de Núria, Puigmal inclòs òbviament. El Puigmal restava pendent de l’any passat per tant accepto la proposta de molt bon grat. També s’hi apunta en Ciscu, de la pedrera orrienca i habitual dels divendres migdia.

Continua llegint