AMB LA FLACA EN DESCONFINAMENT 03.05.2020

Per Joan Lladó

Després de gairebé dos mesos tancats a casa en prevenció de propagar i rebre aquest maleït virus, iniciem el període que ens permet de sortir al pati, per dir-ho amb el llenguatge escolar. Aquest cop d’estat, encobert en un estat d’alarma digne de les millors dictadures, fa que aquest govierno, el més progressista, segons ell mateix, que hi ha a Europa, pugui fer i desfer de la pitjor manera que hom es pugui imaginar. S’han carregat, amb l’excusa sanitària, l’estat de les autonomies. Ben pla. Però un hom, o una homa, posats a trinxar la llengua amb el desdoblament de gènere, es pregunta: en un estat on sempre hi ha imperat la millor anarquia, on hi campa el més potent dels individualismes o el súmmum de l’egoisme, es podia fer d’una altra manera? No crec pas que aquests manaires tinguin la capacitat de pensar tant.

Continua llegint

EL MILLOR CONFINAMENT: UN QUADRE DE FUSTA 01.05.2020

El confinament comporta recloure’ns molts dies a casa, molts més dels que en principi ens pensàvem,  i sovint sense saber en què dedicar el temps. Tothom busca la millor manera de matar el tedi i la gran majoria és amb activitats que són precisament, llevat del treball que hom pugui continuar fent des de casa i el d’àmbit familiar i quotidià, les destinades completament al lleure, per matar, en definitiva, el temps. Una altra activitat que s’ha imposat i que estaria classificada entre el lleure i la tasca familiar és la cuina. Però la cuina de creació, no pas la quotidiana. Tot i poder constatar que molta gent destina el seu temps en tasques que podríem qualificar de productives dins l’àmbit familiar, aprofitant aquest llarg període de reclusió, la majoria està pel lleure. No en posaré pas exemples perquè la llista seria infinita i avorrida.

Continua llegint

ESCAPADA DE CONFINAMENT 19.04.2020

Per Joan Lladó

És diumenge. Havent pres el got de llet tacat de cafè, d’acabar la curta lectura a la tassa i enllestit de rentar-me i d’equipar-me de bicicorriols, surto al carrer. Els ocells xisclen i canten desesperadament malgrat el plugim. Escolto de fa dies, des del llit estant, el cant d’una merla el qual desconeixia i que vaig esbrinar que pertanyia a aquesta espècie buscant-lo a la xarxa universal. És un cant plàcid, pacífic, melodiós, ple d’oferiment, gens impertinent, que s’agraeix, i molt, en l’hora que un hom es lleva, quan sovint costa  desfer-se dels llençols. Aixeco el cap i veig la merla enfilada en l’antena de la casa del davant. El meu gest ha fet que emprengui el vol amb la seva cantarella.

Continua llegint