JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

COLLSACABRA: SALT DE SALLENT.

Sortim de Mataró diumenge al matí,  amb l´il·lusió de trepitjar els mateixos camins que en  Miquel Pendís, en “Ganyada de Rupit”, bandoler del segle XVII, company  d’en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga.   L’ aigua  i la neu caiguda en les darreres setmanes facilitarà que en aquest curt passeig matinal puguem veure amb tot el seu esplendor el  Salt de Sallent. A Cantonigrós encara hi ha bastant de neu   i no la deixem fins arribar a Rupit. Començem a caminar des de la plaça major, on descendim unes escales per sota d´una casa  i poc metres després travessem el rierol  i ja dins el bosc  ens acostem al Saltants del Rodor i en cinc minuts a la Font de la Pomareda on davant mateix  s’ hi troba el Saltant de  Sabaters. Trobem el camí embolicat  per les branques trencades per les darreres nevades  i a estones força glaçat.  Deu minuts després ja som al Salt de Sallent, on l’ aigua baixa abundant i on tenim unes vistes esplèndides des dels Cingles. De la Mare de Déu del Far fins  a les Guilleries.  Caminem ja per un  camí ample on  podem veure  ben nevat el Montseny  i ens acostem a Sant Joan de Fàbregues. Falta poc per  a Rupit.  De tornada  amb el cotxe  de baixada  cap a L’ Esquirol,  ens permet veure d’ un costat  el Canigó ben blanc i per l´altre , la Tossa, el Pedraforca i els Rasos de Peguera  amb similars gruixos de neu.  Dues hores de passejada  seguint les passes de’n Serrallonga. Us deixo, per a  recordar-ho la cançó de Mesclat. 

http://es.youtube.com/watch?v=oidtNQQ3f10



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de MUNTANYA, NATURA I ESPORT per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent