AMB LA FLACA EN DESCONFINAMENT 03.05.2020

Per Joan Lladó

Després de gairebé dos mesos tancats a casa en prevenció de propagar i rebre aquest maleït virus, iniciem el període que ens permet de sortir al pati, per dir-ho amb el llenguatge escolar. Aquest cop d’estat, encobert en un estat d’alarma digne de les millors dictadures, fa que aquest govierno, el més progressista, segons ell mateix, que hi ha a Europa, pugui fer i desfer de la pitjor manera que hom es pugui imaginar. S’han carregat, amb l’excusa sanitària, l’estat de les autonomies. Ben pla. Però un hom, o una homa, posats a trinxar la llengua amb el desdoblament de gènere, es pregunta: en un estat on sempre hi ha imperat la millor anarquia, on hi campa el més potent dels individualismes o el súmmum de l’egoisme, es podia fer d’una altra manera? No crec pas que aquests manaires tinguin la capacitat de pensar tant.

Continua llegint

ESCAPADA DE CONFINAMENT 19.04.2020

Per Joan Lladó

És diumenge. Havent pres el got de llet tacat de cafè, d’acabar la curta lectura a la tassa i enllestit de rentar-me i d’equipar-me de bicicorriols, surto al carrer. Els ocells xisclen i canten desesperadament malgrat el plugim. Escolto de fa dies, des del llit estant, el cant d’una merla el qual desconeixia i que vaig esbrinar que pertanyia a aquesta espècie buscant-lo a la xarxa universal. És un cant plàcid, pacífic, melodiós, ple d’oferiment, gens impertinent, que s’agraeix, i molt, en l’hora que un hom es lleva, quan sovint costa  desfer-se dels llençols. Aixeco el cap i veig la merla enfilada en l’antena de la casa del davant. El meu gest ha fet que emprengui el vol amb la seva cantarella.

Continua llegint

ELS TRES DIES DE LA FIRA AL CAPCIR. JUNY 2019

Per Martí Montserrat

Com és costum a la colla, aprofitant els tres dies de festa que tenim per la fira de Mataró, fem la gran sortida de l’any fora comarca. Enguany en som 22 de colla i, l’Anscari i l’Albert Gil fan molt bona feina i lloguen una casa mansió al poble d’Odello, per tal de fer-hi el campament base.

Continua llegint

CINC DIES A LA VAL D’ARAN. OCTUBRE 2018

 

Per Martí Montserrat

Ja fa molts dies que vull escriure aquesta crònica, però per A o per B ho he anat deixant… Ja que malauradament fa molt que no escric res al nostre Blog i penso que val molt la pena per deixar constància del que anem fent.  Així doncs aprofitant el confinament pel maleït Coronavirus, disposo de temps i ja no hi ha excuses que valguin.

Amb l’Anscari, en Luca i en Manel, ens agafem una setmaneta de vacances i el dilluns al matí ens dirigim cap a la Vall D’Aran, per tal d’aprofitar el bon temps que encara hi fa.

Continua llegint

EL MIRATGE DE LES ROCALLOSES O BTT PER LES CINGLERES DEL FAI 02.02.2020

Per Pep Famadas

Poc, però encara soms vius. Bé, avui que escric la frase pren molt sentit. Segon diumenge de confinament, potser el primer sent plenament conscients del que està succeint (o no). Vull dir que la colla encara hi és i, sí, encara pedala.

Per trencar l’avorriment de l’hivern pels verals de casa, durant la setmana esvaloto una mica el galliner encara que només sigui per aconseguir una matinal fora comarca. Tot sigui trencar la rutina. No tinc cap ruta al cap, ignorant de mi, ni goso fer cap proposta. Deixo que la setmana flueixi i que algun pastor s’engresqui i caigui en el parany. I, efectivament, el dissabte en Pistons respira i ens diu que ja ho té embastat. Anirem a Riells del Fai. Ell i en Virolla fa pocs dies van anar a fer-hi un tastet i en tornaren enllepolits.

Continua llegint

EL TAGA PASSAT PEL GLÒRIA. ESQUIMU. 25.01.2020

Per Joan Lladó

La llevantada de la setmana passada va deixar uns bons gruixos de neu al Pirineu Oriental però l’aigua que hi caigué al damunt amb uns respectables ruixats el mateix dijous, canvià totalment l’estat i la qualitat del mantell deixant un tou de neu compacte i totalment diferent al que esperàvem de la gran nevada.

Els noticiaris de la nit de divendres n’anaven plens -de gruixos i neu transformada- i amb aquesta informació marxàvem dissabte cap a Pardines per gaudir de la neu amb un cert grau d’escepticisme en front les grans expectatives del que havia de ser l’esquiada de l’any.

Continua llegint

BURRIAC XTREM 2019: MITJA DECEPCIÓ 17.11.2019

Per Joan Lladó

Han passat dos anys d’ençà la meva darrera participació en la cursa de casa. Dos anys! Si n’han passat de coses en aquest curt espai de temps… Em venia al cap la nostra actual lluita política. En les darreres setmanes el nostre jovent ens ha desvetllat. Ens ha espolsat la candidesa. Deixem-ho. La lesió que em feu plegar a deu quilòmetres de meta en l’edició de 2017, quan tot just estava rematant el tram més bonic, més íntim i nostrat: la Bèstia, Burriac i les seves faldes i la davallada cap a la plaça, era una qüestió de poc descans. De massa tralla, vaja. La vaig arrossegar un parell o tres de mesos però a la fi va desaparèixer. Ep! m’equivoco, em sembla que no va ser per una sobrecàrrega, va ser per culpa de les sabatilles. Si noi, ara ho recordo. Vaig fer el canvi i problema resolt.

Continua llegint

ESCAPADA D’ESTIU. 1er. JORN: ESTANY GENTO, TOT FESTEJANT AMB LA NEU 19.05.2018

Per Pep Famadas

Hem sopat, dormit i, sobretot, esmorzat molt correctament als apartaments de l’hotel. Prenem als cotxes i ens endinsem ben amunt de la Vall Fosca, a Espui, on els testimonis de la febre especuladora aturada a temps són ben vius en el paisatge.

Les restes del que havien volgut ser una de les obres emblema de l’empresa MARTINSA FADESA són escampades pels voltants del nucli urbà. Edificis per acabar, monstres de ciment en forma de pilones dels remuntadors, piles de ferralla en un tancat…. Ara que escric la crònica m’interesso i busco informació. Vallfosca Mountain Resort (en anglès, que crida més la pela): 130.000 m2 edificats, camp de golf, pistes d’esquí… Al 2008 fallida de l’empresa. Al 2104 l’ajuntament encara volia reactivar el projecte reclamant a la Generalitat la cerca de nous inversors. Tot just aquest mes de juny del 2018 l’empresa «en liquidació» ha tret a subhasta els immobles que té en propietat al municipi. Judicis i litigis i embolica que fa fort. Hem superat ja definitivament aquest model de desenvolupament del Pirineu? N’hi ha d’altres? El debat està servit. Sortosament els i les personatges «en liquidació» també desapareixen darrerament. Que duri.

Continua llegint