ESCAPADA DE CONFINAMENT 19.04.2020

Per Joan Lladó

És diumenge. Havent pres el got de llet tacat de cafè, d’acabar la curta lectura a la tassa i enllestit de rentar-me i d’equipar-me de bicicorriols, surto al carrer. Els ocells xisclen i canten desesperadament malgrat el plugim. Escolto de fa dies, des del llit estant, el cant d’una merla el qual desconeixia i que vaig esbrinar que pertanyia a aquesta espècie buscant-lo a la xarxa universal. És un cant plàcid, pacífic, melodiós, ple d’oferiment, gens impertinent, que s’agraeix, i molt, en l’hora que un hom es lleva, quan sovint costa  desfer-se dels llençols. Aixeco el cap i veig la merla enfilada en l’antena de la casa del davant. El meu gest ha fet que emprengui el vol amb la seva cantarella.

Continua llegint

ESCAPADA DE FIRA. 2on. JORN: EL CINQUÈ LLAC 20.05.2018

Per Joan LLadó

El primer dia de ruta a la Vall Fosca sortí rodó malgrat que no vam acomplir l’itinerari previst: després d’anar a fer un tomb per la Pobla -un cop ben nets i polits-  i fer una cervesa a la plaça, en tornar cap a l’hotel i a tocar d’aquest, ens establírem en una cerveseria d’aquelles artesanes que ara tan abunden i on hi feien un concert de blues, soul, groove amb dos músics a quatre mans: orgue i bateria. El bon so donà un ambient suggestiu per prendre una cervesa i agafar gana per sopar.

Després de la jornada en altura del dissabte, calia cercar el Cinquè Llac en paisatges més ajupits però més trencats, feréstecs i inhòspits que, de mica en mica, tot baixant a la vall del Flamisell, s’anirien humanitzant.

Continua llegint

ESCAPADA D’ESTIU. 1er. JORN: ESTANY GENTO, TOT FESTEJANT AMB LA NEU 19.05.2018

Per Pep Famadas

Hem sopat, dormit i, sobretot, esmorzat molt correctament als apartaments de l’hotel. Prenem als cotxes i ens endinsem ben amunt de la Vall Fosca, a Espui, on els testimonis de la febre especuladora aturada a temps són ben vius en el paisatge.

Les restes del que havien volgut ser una de les obres emblema de l’empresa MARTINSA FADESA són escampades pels voltants del nucli urbà. Edificis per acabar, monstres de ciment en forma de pilones dels remuntadors, piles de ferralla en un tancat…. Ara que escric la crònica m’interesso i busco informació. Vallfosca Mountain Resort (en anglès, que crida més la pela): 130.000 m2 edificats, camp de golf, pistes d’esquí… Al 2008 fallida de l’empresa. Al 2104 l’ajuntament encara volia reactivar el projecte reclamant a la Generalitat la cerca de nous inversors. Tot just aquest mes de juny del 2018 l’empresa «en liquidació» ha tret a subhasta els immobles que té en propietat al municipi. Judicis i litigis i embolica que fa fort. Hem superat ja definitivament aquest model de desenvolupament del Pirineu? N’hi ha d’altres? El debat està servit. Sortosament els i les personatges «en liquidació» també desapareixen darrerament. Que duri.

Continua llegint