ACOMIADANT LES PINEDES DEL MARESME 23.07.2017

Per Pep Famadas

Avui l’hem feta pels volts d’Arenys de Munt i Canet de Mar. En Marcel fa dies que reclama la nostra presència per aquests verals i avui s’hi escau. Som poca colla, només 9, però suficient per compartir un matí de pedals i riures.

Matinem una mica més per a evitar la calor i sortim decidits arran de mar, nord enllà. Encalcem en Marcel a entre Arenys i Caldetes. El puta Continua llegint

LA NOCTURNA D’ESTIU 14.07.2017

Per Joan LLadó

La colla surt, durant tot l’any, cada dimecres, a fer sortida nocturna. No tothom hi pot assistir per qüestions d’horaris. Però dos o tres cops, anualment, n’organitzem perquè tota la colla en pugui gaudir, malgrat que no tots, per diverses raons, hi som. Una d’aquestes la fem a ple estiu, al juliol, poc abans de la disbauxa de les festes i les vacances. Aquest any tenim alguns convidats de la colla dels Ferro.

Quedem abans de les nou perquè els horaris dels botiguers obliguen i ens dirigim, habitualment, cap a Argentona, per Continua llegint

NOCTURNA BiCiCORRiOLS AMB DOCTORE. 07.07.2017

Per Joan Lladó

Malgrat que la nocturna ha restat en petit comitè, hem fet un tomb d’un parell d’hores per la Vall de Clarà. Començant pel Collell, hem anat a la Font d’en Quico, enfilada al Mal Pas, Dalipà i davallada extrema cap a l’estelada. Hem acabat pel saltet de cal Coix i de pet cap a Festa Major del barri de la LLàntia, pel Turó de Cerdanyola, on ens esperaven unes cerveses ben fresques i uns entrepans amenitzats per les sevillanes en directe.

Continua llegint

MIGDIES DE DIVENDRES ENTREBOTIGUES. MAL PAS, CLARÀ 30.06.2017

Per Joan Lladó

Un altre migdia de divendres entrebotigues. Avui ens hem enfilat per can Carmany a la Font del Roure, a la font d’en Quico i a la Font del Castanyer fins el Malpas. Hem tornat cap a la Vall de Clarà per pujar pel camí de Matacabres i tornada al Malpas.

Continua llegint

L’ARIEJA. TOSSA DE PEDORRERS I NERASSOL 24.01.2017

Per Joan Lladó

Vaig tard, ho sé. No m’ho retragueu. Aquesta entrada s’havia de fer perquè l’esquiada ho valgué. Aquí la teniu.

La temporada d’esquí d’enguany està essent bona, molt bona i el vent es conté. Les capes de neu s’estabilitzen i al damunt encara s’hi sobreposen precipitacions abundants. La darrera nit n’ha caigut un bon pam. Què més podem demanar? Podem demanar que no ens caigui al damunt.

Continua llegint

CINC DIES A LA VAL D’ARAN. OCTUBRE 2016

Per Martí Montserrat

OLYMPUS DIGITAL CAMERA DIA PASSAT PER AIGUA. DILLUNS 24 D’OCTUBRE DE 2016

OLYMPUS DIGITAL CAMERASortim de Mataró amb l’esperança que la predicció del temps sigui errònia i un cop allà puguem sortir a fer el primer tomb de les mini vacances que tenim.

Arribem a primera hora de la tarda i el temps ens dona un xic d’esperança al poder gaudir uns moments de sol just al baixar del túnel cap a Vielha.

Continua llegint

BiCiCORRiOLS REPETIM AL MONTSANT. 1a. PART: EL CAMÍ 13.05.2016

IMG-20160517-WA0005                                                       … i aquell núvol que passa a l’horabaixa, que ningú veu, perquè tothom, ensems, mira el telenotícies.

Per Joan Lladó

Fa unes setmanes que repetíem via ferrada amb uns deu anys de diferència. Enguany, l’escapada de fira de BiCiCORRiOLS transcorregué per segona vegada després de setze anys, per la Serra de Prades i per la del Montsant, al Priorat. Hem repetit la visita perquè aleshores en fórem sis de colla i en aquesta edició, una quinzena. Valia la pena de tornar a trepitjar  aquelles comarques i que els companys que no hi foren en aquella ocasió, poguessin gaudir dels paratges, rutes, gastronomia i la companyia dels amics durant tres dies que representen unes petites grans vacances enmig d’aquesta -com solia anomenar el Sr. Pla- immensa vall de llàgrimes.

Continua llegint

RETORN AMB BON REGUST: SENGLAR IV 17.04.2016

20160417_113011_Richtone(HDR)Per Joan Lladó

Tornem després de mig any d’inactivitat al bloc. Ens ha sabut molt de greu aquesta llarga aturada però una força major ens hi ha obligat. A partir d’ara, esperem donar-vos una crònica setmanal, com a mínim, i que la pugueu gaudir amb la mateixa intensitat i il·lusió com ha estat viscuda i elaborada.

Per sort, no hem estat aturats i us podríem explicar un bon reguitzell de boniques i entranyables excursions, tant de bici, a peu, corrent, i moltes, d’esquí. Però per ara, us farem cinc cèntims de la darrera escapada fora-comarca que vam fer just diumenge, a la Garrotxa, trepitjant els soferts rocs que conformen la Via Romana de Capsacosta, entre d’altres paratges, i que ens van fer regirar la ronyonada enfilant a cop de pedal les mil·lenàries marrades.

Continua llegint

BURRIAC XTREM. AMB UN ROC A LA FAIXA 08.11.2015

IMG_9763Per Joan Lladó

En l’edició anterior, en la que el Grup de Muntanya d’Argentona (GMA) s’estrenava en la modalitat de marató, em feia molta il•lusió de córrer-la, però no estava prou preparat per fer-ho amb una certa comoditat i sobretot gaudint-ne, que és el que més valoro quan m’apunto -estranyament- en una cursa de muntanya. Ara se’n diu trail. Enguany ho havia de fer de totes totes, n’havia pres la decisió i, per tant, calia una preparació mínima per acomplir les expectatives, no només en temps, simesnó en diversió. Correré a casa i els nostres paratges: turons, camins, corriols, brolles, torrents, pinedes, alzinars, estepes, saulons, són per gaudir-los a pleret; envoltar en cursa i en una sola jornada una bona part de les valls i capçaleres que conformen la riera d’Argentona, no es pot fer pas cada dia. Així doncs, convé aprofitar l’oportunitat que ens ofereix el GMA.

Continua llegint

EL MEU PRIMER CARLIT, EM SEMBLA. 30.06.2015

IMG_9474Per Joan Lladó

Tot i que aquesta entrada al bloc du un parell de mesos de retard, crec francament que la devia per dues raons: la primera, i possiblement em faré repetitiu, no podem deixar el bloc inactiu. Entenc que costa d’escriure, l’estiu, la calor, la mandra, la cervesa. Cal afegir a més, que personalment, aquest estiu, he tingut al davant unes lectures apassionants que no podia deixar en cap moment. I això compta a l’hora d’escriure. Colla meva, ens convé de fer un esforç, val la pena. La segona, diria que ha estat el meu primer cop que corono el Carlit. I no ho afirmo del tot perquè fa uns dies que vaig pujar al Comabona amb bici i em pensava equivocadament que era també la meva primera en aquell cim del Cadí. Doncs repassant l’arxiu de fotografies vaig adonar-me que l’havia fet a principis del ’96 en hivernal. En qualsevol cas, gairebé podria afirmar que és la primera.

Continua llegint