El resultat és 1. Un patafi com una casa de pagès, llevat d’excepcions. Ara la Conselleria d’Ensenyament replanteja el Programa. Trobaran el terreny abonat per acceptar l’aturada de la disbauxa.
Es va confondre digitalització amb gatgetització. Informatització amb maquinarització. Disculpin els mots.
I molta pressa. I molt de dalt a baix. I poc seny. I males opcions en el maquinari. Per què havia de ser un determinat i no un altre. I una forma de compra i no una altra?
I clar, el que mal comença, mal acaba. El departament d’Ensenyament havia dut des de sempre (el PIE compleix ara 25 anys) un projecte de informatització i digitalització de continguts modèlic, molt suportat per docents amb intenció docent.
I el tripartit se’l va carregar. El Conseller Maragall també la va errar aquí. Ara toca tornar a posar-hi seny i pensar en educació i formació. Pensar en el programari més que en el maquinari, que queda obsolet en mesos.
I escoltar el professorat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El segon tripartit amb un conseller socialista (Maragall) se’l va carregar el PIE i va imposar l’1×1. El primer tripartit amb dos consellers d’Esquerra (Bargalló i Cid), van ampliar la digilitització de les aules per modernitzar-les, però es va fer tot amb bastant més seny i no es van carregar res del fet anteriorment, només per millorar-ho i ampliar-ho.