BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

ÒRRIUS – SANT BARTOMEU- ROCA DE LES ORENETES DIUMENGE 11.01.2009

Per Valentí Tarrés

Nou corriolers ens retrobem de nou a la Plaça. Les festes nadalenques queden ja enrera junt  amb els excesos de torrons, polvorons, menjar i beure més del compte… bé que tornem a la vida normal, vaja. Com ja és habitual aquest any degut a les generoses nevades, tenim corriolers a la neu, avui ni més ni menys que al Matagalls.

Sortim de la plaça amb un cel Blau i  net, direcció Riera d’Argentona, on la lluna ens vigila mentre avancem cap a Riudemeia. En Giovanni intenta fer-li una foto a contra rellotge mentres ella, murria, s’amaga gairebé de cop darrera les muntanyes. Ens dirigim a Òrrius, el terra està molt enfangat i decidim pujar pel Camí de les Giragonces, es veu que els corriolers tenien por de posar els peus a terra, no sé pas on anirem a parar!!! Per l’Alvaru aquest ascens ha estat segons diu una passejada, en Carles i jo ens mirem i no cal que ens diguem res, Mare de Déu, quin fixatge… Abans d’arribar a Orrius, però aquest noi resta impressionat al veure el “serrutxo” que porta en Giovanni al camel i que utilitza per apartar un arbre caigut a mig del camí, de fet no és ni el primer ni l’últim que ens trovarem a la sortida d’avui, ja que el temporal de neu, pluja i vent d’aquests díes n’ha tombat molts d’arbres i branques.
Un cop a Orrius enfilem cap a Sant Bartomeu per anar a trobar el descens de la Roca de les Orenetes. Abans d’arribar a Sant Bartomeu a en Giovanni se li parteix el cargol que aguanta la tija i el seient. Quina putadeta!!! Ho intentem adobar amb unes brides, sembla que queda força bé, però… aguanta poca estona. Fa el descens sense seient i segueix així fins a Santa Agnès, que és on esmorzarem, havent fet abans el Camí d’en Gomes, travessar el Camí del Meridià fins anar a trobar la Carretera de Parpers,  a on ens deixa en Marcel i abans ja ens havia deixat en Manel, que últimament entre una cosa i l’altra va “de gairell” no dóna a l’abast.
L’esmorzar al restaurant “El Parque” és bo, tranquil i be de preu, això avui en dia s’ha de valorar molt.  Un cop esmorzats en Carles i l’Andreu se’n tornen per la carretera, els cinc que quedem adobem com podem el selló d’en Prosciutto, ens fem una foto per enviar-la als esquiadors tot mirant la meravellosa imatge que ens deixa la vista del Montseny tan nevat i reprenem la ruta. Pujem dirección al Camí del Meridià per tornar a Sant Bartomeu. Entre mig les brides del seient es tornen a petar i el valent Prosciutto a peu i dret sobre la bici va tirant com pot. Ja a Sant Bartomeu seguim pel GR de Parpers per anar a buscar la baixada del sot de la Gallega. Se’ns ha fet molt tard i tots plegats patim per en Giovanni que ja cap al final agafa rampes.

Corriolers: Alvaru, Manel, Andreu, Marcel, Adrià, Carles, Joan V., Giovanni, Valentí
Distància: 54 qms
Desnivell: 1100 mts.
Les fotos d’en Giovanni: clica aquí.


  1. Deu nidor la sortideta de diumenge, plena d’ anècdotes!. Vàrem arribar a quarts de tres, i la sogra esperant per dinar… Parlant del montseny nevat, aqui podeu veure una foto feta el mateix matí des de la creu de montcabrer. No ho dic perquè sigui del meu pare, però val la pena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.