BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

FILANT PRIM AL TAGAMANENT 05.07.2015

DSCF7018

Per Pep Famadas

Som diumenge a les 8.00 h del matí i no pedalo, però el cap no para de rodar: avui seran colla i seran tots?; cap a on hauran tirat?. Segur que en Pistons els ha fa fotut de dret a Can Maimó per desentumir muscles sadollats de cervesa estiuenca; per allà hi ha algun baixador 5 estrelles… Tot i que convalescent, la meva ment, reviscolada després de la febrada, vol bici. Com que avui no convé pedalar no em queda sinó que rememorar gestes passades per apaivagar aquesta fam. I d’aquest estiu n’hi ha una que no ha estat degudament immortalitzada al bloc: una matinal al Tagamanent.

IMG_8547

Em recull a Argentona la furgo groga de can Noé. A dins ja hi són repapats en Martí, en Joan, l’Anscari i el xòfer, l’Uri. Avui som poca colla els que fugim del Maresme però tot i això sembla que hi haurà diversió. Com sempre vaig a remolc dels pastors que proposen un mix de les darreres sortides per la zona, enllaçant llaminadures ja tastades.

DSCF7038

Deixem la furgo a la riera de l’Avencó, tal i com vam fer dies enrere (la tarda de la revetlla de Sant Joan) en Martí, l’Ans i jo, amb la malaurada esperança d’en Martí de repetir la capbussada final. Hem de menar cap al GR5 i per canviar de vall només començar travessem la riera i cerquem un estretíssim corriol, picat a voltes a la penya per a soterrar una canonada d’aigua just sota on ara els nostres pneumàtics xafen la terra. Enllacem la pista i ens plantem al Molí de l’Avencó, on comença la primera espremuda que encalçarà la pista principal del Tagamanent. No hem fet ni un km de pujada i ja hi ha un tram que obliga als més orgullosos a provar-ho dues vegades. Això promet. Un cop a la pista maleïm una feixuga recta de pujada, deixant de nou la pista al final de la mateixa. Ara no seguim el GR5 sinó que derivem a l’esquerra, per un corriol marcat amb un fita. Enllacem corriols i antics camins de desembosc en desús. El corriol és ben marcat i segur força utilitzat per l’afició local. Fem una nova variant a la zona de Puig-agut i tornem de nou al GR5, ara ja fins a dalt el Collet de Sant Martí, als peus del turó. Xalem de debò, concentrats a cada pedalada sortejant arrels, pedres i xaragalls. Hem estat una hora i hem aconseguit un desnivell de 600 m tot per corriol molt tècnic en el que no val a badar si vols sortir-ne airós.

IMG_8532

Encara resta el tram també extrem des del coll fins a Bellver, on esmorzarem. Aquí hi ha una corba que la tenim jurada i un parell de passos finals també complicats. Hom se’n surt segons la perícia i la força del moment. A Bellver encara no han obert i ho fan ressacosos d’un casament la nit anterior. Collons quin bon lloc per celebrar-ho!

IMG_8523

Un cop refets anem de cara a l’infern. Des de l’era de Bellver mirant a llevant guaitem una cresta rocosa on, diuen, hem de passar. És el serrat de les Sapines, tort sortejant el Turó dels Corbs. Quins auguris! Es veu que no fa gaire ja hi van passar en Martí i en Joan, acompanyats llavors d’en Gio. Va parir en Prosciutto, no s’arronsa!. Tot i que dubtem una mica per trobar la gola del llop, un cop hi som dins no ens les mamem dolces. L’Uri, gentil cavaller amb formosa montura, va esquinçant al capdavant el corriol, davant la incredulitat de caminaires. Certament la part alta del corriol és extrema. Anem avançant i la bèstia s’endolceix i la llaminadura enterboleix l’enteniment, a uns més que altres: el segon tram és brutal, brutal, no saps si vas en bici o esquies. La part final permet tornar a situar-te, sempre envoltat d’un alzinar ben espès. Sortim al camí que mena a Can Bosc just a tocar d’un torrent que ens brinda en un racó una aigua celestial. Hem sortit vius de l’infern i un estol d’àngels ens ha preparat semblant indret. Llàstima que no hi siguin les nimfes…

IMG_8548IMG_8528

Baixem per la pista cap el veïnat de Vallcàrquera per encarar la coneguda pista de nou amunt cap al Tagamanent. Fem força pista, suposo que fins el Turó de Can Coll (aquest tram sobre el plànol no el tinc clar). La deixem i ara anem al purgatori. Aquest tram també l’havíem fet alguna vegada. A la part final els excessos luxuriosos del matí pesen massa i, per collons, demanem clemència posant peu a terra i postrant el cap al manillar, derrotats. Però som obstinats (alguns més que altres) i aventurem que algun dia passarem airosos entre aquest mar de penitències. Haurem de resar de valent abans de provar-ho!

IMG_8535

Som de nou al coll del Turó del Tagament i enfilem cap a Ca l’Agustí. Però el meu cap és pecador i només pensa amb la nevera plena de llaunes de coca-coles que hi ha tot just a un centenar de metres. No me’n puc estar i llenço la idea a l’aire, ai-las, que cau en un grup d’ànimes toves que no dubten ni un moment davant tan temptadora proposta. I que bé que passa el beuratge. La veritat és que tots estem força tocats.

DSCF7037

Del Bellver cap a Ca l’Agustí per corriol amb algun esglaó de pit i collons i cap el Bellit. Rere el mas, comencem ja el descens final cap el cotxe. Circulem per pastures afeixades vora Les Cases Velles, fins no fa gaire compromeses davant l’avenç de les ginestes. Algú però ha fet l’esforç de llaurar-ho tot per guanyar de nou terreny pasturable i mantenir aquest paisatge montà propi del Pla de la Calma. Però ve-t’ho aquí de cop apareix en Llucifer dalt d’un Land Rover, esperitat al nostre encalç. Com que no parem l’endimoniat pita convulsivament clamant l’ajut a altres bèsties de la muntanya. L’Ans queda endarrerit i cau a la xarxa de la fera. Els altres companys paren i s’encaren amb el dimoni. Jo que no en tinc ganes m’ho miro d’un tros lluny. Doncs resulta ser l’amo de mitja muntanya que està tip que tothom passi per casa seva. L’home no entra en raó tot i la paciència dels companys. Finalment s’arregla amb la mentida pietosa de que no hi tornarem a passar. Sabent el corriol temptador que ens espera tard o d’hora tornarem. D’acord que és el propietari però també ha d’entendre que si hom respecta l’entorn (i així ho fem els beteteros, no pas moltes motos) ha de permetre’n el seu gaudi.

DSCF7045(2)

En fi, al final de les pastures sortim a una pista de desembosc que baixem aproximadament 1 km fins a trobar la fita indicadora de l’inici del corriol. Ara sí que el personal, després d’inferns, purgatoris, dimonis i altres menesters, perd el món de vista. Mare de Déu com baixen. Bé, la veritat és que no ho sé per què no els veig, però es que jo tampoc toco de peus a terra. No fa gaire ja hi havíem circulat i per tant sé que no hi ha sorpreses. Buffff, companys, quin corriol. Antic camí de ferradura que passa per la carena anomenada de Fordrats i segurament utilitzat antany pels pobladors de les Cases Velles i el Bellit per davallar al poble. Marrades tancades però possibles, magnífic petit tram de pujada damunt una llosa culminant entre rocam, i darrer tram del corriol per encomanar-se a qui el genet cregui oportú. Bo, bo, bo.

DSCF7047DSCF7050

Bé, i això és gairebé tot. Som a la pista de les pedreres i tornem pel corriol estret d’inici al cotxe, no sense abans aturar-nos a valorar la possibilitat de capbussar-se en una aigua francament amb mala ganya.

DSCF7029

Una sortida espectacular ben a la vora de casa. Un plaer com sempre companys.

IMG_8542

Corriolaires: Oriol, Martí, Joan, Anscari i Pep.

Distància: No ho sé. Pot ser 50 km?

Desnivell: Tampoc ho sé. Però cansa moltíssim.

Pep Famadas

P.A.: Avui 30 d’agost no he pedalat, però també m’ho he passat teta. Fet i fotut ja són les 9 del vespre i tot el dia amb el cap dalt de la bici modelant el millor traç.

(Nota de l’editor: Les fotos no corresponen a la mateixa escapada però si als mateixos llocs. Les he incloses perquè no en tenia d’altres).

DSCF7031 DSCF7035 DSCF7030 DSCF7027 DSCF7026 DSCF7024 DSCF7023 DSCF7022 DSCF7021 DSCF7012 DSCF7015 IMG_8549 IMG_8545 IMG_8546 IMG_8543 IMG_8536 IMG_8538


  1. Pep, t’agraeixo que m’incloguis i em tinguessis en la teva ment mentre escrivies la crònica, però en aquesta escapada del juliol asseguraria que no hi era. Possiblement se t’embolicaven records d’altres sortides per aquells topants. Tanmateix, molt bon i treballat relat.

    1. Caram, caram, estimat company, deu ser cosa de la febre. Sí que és cert que en el magnífic pujador extrem (molt ben fotografiat) tu i jo la vam fer petar en una ocasió. Veig que anava errat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.