BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CERCLE AMB FLACA PEL VESSANT NORD DE SANT COLOMA DE FARNERS 21.04.2012

Per Pep Famadas

Nois, ho confesso: m’he encapritxat de la flaca. Sí, sí, jo, en Formiga, el de la puta ratlla blanca, el de l’asfalt brut i pudent, el “talibà” de les trialeres. Què voleu que us digui. No hi ha més. Les llepolies que ens prepara en Pistons m’han viciat. No me’n puc estar de dir que no a una sortida amb la flaca. Serà per què per on passem no hi ha ratlla blanca, o si n’hi ha, és discontínua? Serà per què l’asfalt no put, emmascarat per l’ambient que l’envolta? O potser per què per on circulem gairebé no trobem cotxes? Serà per què poques vegades mirem a terra? La nostra vista salta del paisatge infinit a detalls concrets: masos amb història, altres restaurats amb gust sublim, bestiar pasturant, rieres i rierols, etc, etc. Orgull per al país i per la gent que l’habita.

 

Però no tot és paisatge. Cada coll és un repte. Picats entre nosaltres o en solitari, mantenir el ritme i l’esforç es converteix en una petita batalla que cal guanyar. I la satisfacció d’anar acumulant quilòmetres i castigar el cos, alliberant cabòries i carregant piles, és motivadora. Aquí es fuig de l’esforç intens i anaeròbic d’un pujador. Aquí t’enfrontes a un desgast físic i mental que et va llimant a mesura que passen els quilòmetres. És una altra història.

En aquesta ocasió el mestre Pistons ens ha portat al Maestro i un servidor a iniciar la ruta a Santa Coloma de Farners. Vegeu la ruta al Toaster (http://www.bikeroutetoaster.com/Course.aspx?course=312195). La resta del personal disponible prefereix reservar la flaca pel cap de setmana següent.

Destaco la carretera de l’Estanyol a Anglès, per la que no havia tingut ocasió de passar, i l’arribada a la vall del Llémena pedalant. Travessar Sant Martí de Llémena i Sant Esteve a ritme cicloturista té un encant especial. Et permet fixar-te en detalls i respirar la pau que s’hi regala. A Sant Esteve el paisatge clamava  “aquí no ens cal ni progrés ni turisme, volem restar així com som”.

La ruta ens va portar a pujar al Coll de Condreu per la vessant obaga, al conegut tram Rupit, La Riba, Sau, un repòs al pont de Malafogassa,  i, en el tram final de la sortida, a la solitària carretera de Bojons a Sant Hilari, on ens vam aplicar de valent, fent fondo per la Remences.

El ritme de l’ascensió i l’hora motivà una aturada tècnica a Els Cortals, al Pla de Les Arenes. Una escudella barrejada i l’allioli eixoriviren les nostres malmeses ànimes. Després, clàssic i juganer descens per la carretera vella de Sant Hilari a Santa Coloma.

Tot plegat 155 km i 2300 m de desnivell segons el Toaster, i 6 h 50 minuts efectives. I la bona companyia dels màsters Pistons i el Maestro. Agraït. Una més al sac.

Pep Famadas

Les fotos d’en Pistons: cliqueu aquí.


  1. De fet, el gran atractiu que té per mi la bici prima és, com tú bé relates, -i ho he dit en d’altres ocasions-, el seu vessant turístic. El poder abastar tant sols amb el nostre esforç, sense cap ajuda externa -bé, algun shoot-, aquella gran quantitat de punts turístics, aquells paisatges del nostre interès, aquelles llepolies, ens ofereix aquest punt de seducció que com més va, més ens hi aferra i més ens fascina. Jo veig l’esport com un mitjà per conèixer. No només el país, a mi mateix. Quan hom rebobina i pensa, caram, en menys de tres hores ens hem plantat tot pedalejant i badant, de Santa Coloma a Condreu. Això omple d’orgull i d’amor propi. Si a més, t’hi acompanyen bones amistats, doncs què més es pot demanar? 
  2. … i pensar que de tant que us en fotíeu de mi per una proposta asfàltica que vaig fer de recent arribat a la colla, que fins i tot em va quedar el sobrenom… serà que aneu madurant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.