LES SARDINES MARXEN CAP A ALCÚDIA 29.07.2012

Per Joan Lladó

Aquest migdia, a les 14.00 hores concretament, i acompanyats de familiars, amics, coneguts i saludats, quatre valentes sardines de secà han pres rumb cap a Alcúdia. En el darrer dia de les Santes i agombolats per una bona colla d’admiradors i seguidors que els han volgut donar una petita empenta per fer més digerible l’arrencada d’aquesta magna aventura, han partit del port de Mataró vers la més gran de Ses Illes, en Ferran, en Bernat, en Víctor i en Pere.

La colla BiCiCORRiOLS els desitgem molta sort!

Les fotos de la sortida: cliqueu aquí.
L’enllaç al seu bloc: cliqueu aquí.

EL MAGRE DEBUTA AL VIA LLIURE DE RAC1 28.07.2012

Per Joan Lladó

El nostre estimat company i amic, el Dr. Núvol, ha debutat avui dissabte en el programa Via LLiure de l’Emma Aixalà de RAC1. El podrem escoltar cada dissabte d’11 a 2/4 de 12 del matí apropant els oients de forma planera, distesa i divertida, al món de la tecnologia. El primer dia, l’entrevistadora no li ha deixat acabar d’exposar el ràpid procés que ha tingut i està tenint la informació a través dels nous mitjans tecnològics donant com a exemple la nostra colla. Suposem que hi insistirà i li demanem al Magre que organitzi una nocturna amb la conductora del programa que així coneixerà in situ el món de la bici lligat a la tecnologia.

L’enhorabona, Doctor!

SANT JOSEP I LA RUTA DE NAVARRA 22.03.2012

Per Joan Lladó

Ahir, al Casal, tot fent la tertúlia, en Pep ens convidà, per celebrar el seu sant, amb un parell de safates de dolços, uns plats de ganyips amb el seu vi bo, que també se’n diu músic, i cava. Esplèndid. Per molts anys. Que bé que passen avall aquestes menges després de sopar i més encara havent fet l’escapada nocturna amb bici.
En Martí portà els mapes de Navarra per preparar les rutes pel cap de setmana de la fira. L’Anscari prengué bona nota, doncs ell es farà càrrec de conduïr el ramat en lloc d’en Martí qui, per qüestions laborals, no podrà ser-hi.

Quatre fotos: cliqueu aquí.

EL SEGON CONTE DE BICICORRIOLS 28.02.2012

Per Adrià Triquell

Ja que en la sortida nocturna habitual dels dimecres vàrem fer una foto de tècnica similar a la treballada  per il•lustrar el primer conte bicicorriols, us presento la segona entrega.  En realitat, el conte pròpiament dit vindrà més endavant, en un tercer escrit. Abans considero necessari fer una sinopsi dels personatges que hi intervindran per tal de facilitar la comprensió als lectors.  El fet que els noms dels personatges coincideixin amb els sobrenoms que tenim a la colla, només m’ ha servit d’inspiració, i en cap cas la descripció feta s’ acosta a la realitat.


Continua llegint

EL PRIMER CONTE DE BICICORRIOLS 15.01.2012

Per Adrià Triquell

Esteu a punt de llegir el primer conte mai publicat en la història del bloc de bicicorriols, espero que us agradi.

Això era un home, d’aquells ociosos que no tenen res més a fer a la vida que xafardejar el què fan els demés, segur que sabeu què vull dir, que caminava pel passeig marítim de Mataró. En aquelles,  que va veure unes llums estranyes que es movien a la platja i s’hi va apropar. Va resultar que hi havia un homenot ben plantat, vestit de negre, que estava fent uns gestos estranys amb una potent llum a la mà, davant d’una càmara sobre un trípode.


HOME OCIÓS: Escolta noi,  que estàs fent?

CORRIOLAIRE: Light-painting.

HOME OCIÓS: Lait què?

CORRIOLAIRE: Una tècnica fotogràfica que es diu light-painting, consisteix en pintar amb llum, és a dir, fer fotografies de llarga exposició mentre vas il•luminant allò que vols “pintar” o mentre dibuixes formes en la foscor.

HOME OCIÓS: Aaaah!!!

CORRIOLAIRE: Es que fa un parell de dies vaig sortir de nit amb la colla bicicorriols, cosa que fem cada setmana, amb una nova i fantàstica llum que en varen portar els reis, i se’m va ocórrer que també la podia utilitzar per fer una fotografia de light-painting.

HOME OCIÓS: Doncs què vols que et digui. Veig que t’acompanya un nen que suposo que és el teu fill. Hauries de ser un pare responsable i no fer el tanoca fent coses tan estranyes com aquesta.

CORRIOLAIRE: Ja. És que quan vaig amb els bicicorriolaires, sovint per culpa de l’esforç no m’arriba l’oxigen al cervell i llavors se m’acudeixen aquestes idees tan peculiars. No sóc l’únic a qui li passa.

HOME OCIÓS: Ah no?

CORRIOLAIRE: Home, així d’entrada, en tenim un que xerra fins i tot quan es queda sol en una baixada, a dos que només saben parlar de sexe i no es coneix que mai a la vida hagin parlat de res més, un altre que compra bicicletes de color blau cel i sempre té calor, un carallot que abans de fotre’t, es queixa de que es troba malament i pren couldines com si fossin xiclets.

HOME OCIÓS: Doncs si noi, em sap greu.

CORRIOLAIRE: Doncs esperi esperi, que aquests no són els pitjors. També en tenim un que quan parla del barça se li inflen les orelles,  un paio que talla arbres i a sobre li paguen per fer-ho, un despistat que ni sap els anys que té, i per rematar, un que té un colom que per entrenar-lo el lliga i el va punxant amb una forquilla, i a sobre ho explica amb aquella alegria.

HOME OCIÓS: Esteu tots per tancar.

CORRIOLAIRE: I encara hi ha més, tots plegats tenen la mateixa dèria: no agafar sota cap concepte una pista, i sobretot fer de pujada aquells corriols que la gent decent, en el millor dels casos, només fa de baixada. Només li diré que jo ja fa temps que em vaig treure el porta-bidons de la BTT perquè no m’emprenyi quan porto la bici a l’esquena. Ah si, i també es dediquen en les seves estones d’oci a obrir corriols nous, com si no hi hagués res millor a fer. 

CORRIOLAIRE: Ja que és aquí, què li sembla la foto?

HOME OCIÓS: Home, a mi em faria una mica de vergonya si algú sabés que he dedicat un dissabte a la tarda per fer això.

CORRIOLAIRE: Entenc. En fi, fins a la propera. Ah, per cert, pugis la cremallera de la bragueta.

Corriolaires: Ventús, Jofre
Distància: 500m
Desnivell acumulat: 0,5m

P.D. Dades tècniques: 86 segons d’exposició a f.16 ISO 100 amb un Tokina 11-16mm obert als 11mm pel poc espai del què disposàvem, disparada en format RAW amb una Canon EOS 40D. Les lletres estan pintades amb un frontal de leds marca Bikeray de 1280 lúmens.

PER SANT ESTEVE, TAMBÉ. 26.12.2011

Per Joan Lladó

Per Sant Esteve la colla també surt. Però jo no. Aquest dia m’agrada entaular-me amb els amics d’Argentona per fer-la petar. Durant l’any no tenim gairebé ocasió, si és que no fem caragolada, per explicar batalletes i també, com és inevitable, de comentar l’omnipresent crisi… Alguna vegada, poques, arribem a adobar el món. Què en seria d’aquest sense nosaltres…

Salut i bon any!

Les fotos durant i havent esmorzat: cliqueu aquí.

PEDALS.CAT EMPRENEDORS EN EL CICLOTURISME

Us presentem la iniciativa empresarial dels companys i amics, en Marcel i en Joan, que han engegat amb molt d’entusiasme aprofitant els seus coneixements de l’entorn, la seva experiència amb la bicicleta i en la muntanya en general i que esperem, desitgem i estem totalment convençuts que els serà del tot profitós, perquè, sense cap mena de dubte, donen i donaran tot el que és al seu abast per satisfer qualitativament el que els seus clients esperen d’ells.

En poques paraules, ells us guiaran, sigui el nivell tècnic o físic que tingueu, per les rutes més addients per vosaltres pensant sempre en el ple gaudi, en la satisfacció i en la gran llibertat que dona un mitjà tan humil com és la bicicleta per arribar als nostres anhelats objectius.

Feu una ullada a la seva web Pedals.cat i recordeu també que si voleu millorar la vostra conducció de la bicicleta de muntanya i tenir més coneixements mecànics d’aquesta, ells us en poden ensenyar.

www.pedals.cat

SERRA D’ESPADÀ, UN ALTRE MEDITERRANI. EL REPORTATGE

Per Adrià Triquell

Finalment després de múltiples i complexos problemes d’ agenda, vàrem aconseguir  quedar tots plegats per veure el muntatge audiovisual de la nostra sortida anual, enguany a la Serra d’ Espadà.  Després d’ alguns canvis, concretem la convocatòria a la UEC, amb sopar i cerveses Moritz incloses (agraïm per cert que la UEC ens cedís el local, fantàstic per aquest tipus de propòsits).

El sopar, com no podia ser d’ altra manera, va transcorre amb el to festiu i barruer habitual, i ens vàrem fulminar tots els entrepans i cerveses amb un vist i no vist.

Enguany un servidor va prendre el relleu al nostre italià favorit, i em
vaig encarregar del muntatge en qüestió. Com el llistó estava prou alt, i
ja se sap que aquesta colla no es  conforma amb qualsevol cosa, es
tractava de fer alguna cosa més que un seguit de fotos i vídeos amb
música de fons.  Així doncs, després de comprovar  que en el material
recollit a la colla era prou bo i suficient, vaig planificar un muntatge
d’ uns quaranta-cinc minuts, i igual que en el de l’ any passat
del nostre italià, que tingués un vídeo a l’inici i final amb alguna
conya marinera, que si una idea És bona, per què no copiar-la?

Així doncs, mentre anava fent la tria i ordenant les fotos, m’anava
fent una composició de lloc. El meu cervellet va començar a treballar
amb la idea de fer un vídeo inicial impactant, continuar amb els primers
quinze minuts d’una manera més o menys estàndard, i  així donar temps a
la gent a recuperar-se de l’impacte inicial, i poc a poc anar fent un 
“in crescendo” a base de posar-hi tocs d’ humor a la cosa, que al final
això son quatre dies.

No recordo si va ser prenent un gin-tònic, però el fet és que la idea del
vídeo inicial em va venir de seguida, el problema estava en que si
el portava a terme o el que semblava una bona idea, perdria el poc prestigi
i consideració que a un servidor li pugués quedar, però ben pensat,
coses més lamentables hem arribat a veure a la colla, no?

En fi, que la cosa ja està feta, i es tracta d’anar pensant ja amb l’
any vinent, que pel que sembla, tornem a tenir debat sobre el lloc on
anar…

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.

EL NOSTRE SICILIÀ HA FET 60 ANYETS. 04.03.2011

Per Joan LLadó

Anit al Casal vam celebrar -els va fer el 4- els 60 anys de l’estimat, entranyable i enginyós dom Giovanni Leonardi, acompanyat gairebé de tota la colla corriolaire. Tant sols faltaren l’Andreu i l’Anscari. El darrer, per la recent mort del seu avi matern i a qui, des d’aquestes planes, volem transmetre-li el nostre més sentit condol i estendre’l a tota la família.
Després dels entrepans, amanides i plats variats, regats amb les respectives cerveses, ens fou servit per postres, de la mà de l’homenatjat,  unes grans safates de pastes dolces i cava que li agraïrem amb una sorollosa celebració.
I com a mostra de la nostra sincera estima cap a Il più Grande Prosciutto dell’Universo i perquè el seu comiat de la colla no sigui una immensa vall de llàgrimes i serveixi alhora com a intent perquè es repensi aquest abandó, els amics li férem ofrena, primer, d’un flamant comptaquilòmetres, -a saber si arribarà a muntar-lo a la bici- i una impactant, excel·lent i superba càmera de fotos compacta perquè segueixi fent els seus immillorables reportatges fotogràfics de la nova colla tal i com ha fet fins ara amb la nostra.

Sempre t’estimarem.
Buaaaaaahhhhhh!!!

Les fotos de l’Adrià: cliqueu aquí.

CARAGOLS DE PASTISSERIA. RIUDELLOTS 19.02.2011

Per Joan LLadó

Ens van dir que els feien tant o més bons que a can Barris. L’emissor d’aquest missatge o va beure massa abans d’hora o cobra de Les Oliveres o el cuiner aquell dia estava de bones, perquè millors, ja us puc assegurar que no. Els primers que ens van servir, la primera tongada de llaunes, podrien acostar-se als de can Barris fent un gran esforç, però la segona, ni pensament. Els segons, a diferència dels primers, no tenien cap mena de gràcia; la salsa un punt dolça, amb una textura de suflé que s’havia aplicat amb una màniga de pastisseria i els havia donat forma de lionesa, per a uns caragols a la llauna, si de bon principi ja no tenen el que esperes d’aquesta menja o no hi trobes la novetat en el gust, adéusiau. Tampoc era per llançar-los…

Cal dir també que, d’ambdues tongades, cap havia quedat prou sucosa, o almenys amb un suc prou llaminer per poder xuclar el caragol posant-lo totalment a la boca com ens agrada de fer a tots plegats, ni per sucar-hi pa.

Tot i així, la trobada no se’n ressentí en cap sentit, tot el contrari. La gresca i la tertúlia no tenien aturador i els records d’èpoques passades, com sol ser habitual, no faltaren a taula.

S’acordà per unanimitat de puntuar la caragolada en aquest restaurant amb un sis i mig, per tant, i sap greu dir-ho, difícilment hi tornarem.

Es brindà també en memòria de l’entranyable convilatà en Joan Padrós i Marfany que morí el dia abans amb 54 anys. Que descansi en pau.

Els començals no corriolaires: el Loteru, en Nasi, el Rei, en Ciano, en Nicu, en Miquel, en David, en Sambo, en Florde i el Moreno.
Els corriolaires que vam ser a la caragolada: el Senyor, l’Home no tant senzill i en Pistons.

Per veure les fotos, cliqueu aquí.

Fins al propera,
Joan