EMULANT L’OLLA DE NÚRIA VERTICAL 11.07.2017

Per Joan Lladó

Per fi és dimarts! I l’Enric, anit, proposà d’anar a fer la L’Olla de Núria Vertical. Doncs cap allà hem anat. No hi posarem pas entrebancs. L’Enric ens recull a Mataró a 2/4 de 6 però en Martí ha volgut dormir un xic més i marxem a les 6. Esmorzem a Ribes, aparquem al Pont de Daió i sota un cel ennuvolat comencem l’excursió matinal.

Continua llegint

JA ÉS DIMARTS. VERS LA CAPÇALERA DEL FRESER. EXCURSIONISME 27.06.2017

Per Joan Lladó

Aquest dimarts de matinal, toca Pirineu. Cal anar a cercar la fresca. L’Enric finalment no ha pogut fer festa però recollim a l’Isal a Camprodon i fem un esmorzar foracobert a Vilallonga. En aquelles hores encara és tot tancat. Ni un simple cafè.

Continua llegint

L’ARIEJA. TOSSA DE PEDORRERS I NERASSOL 24.01.2017

Per Joan Lladó

Vaig tard, ho sé. No m’ho retragueu. Aquesta entrada s’havia de fer perquè l’esquiada ho valgué. Aquí la teniu.

La temporada d’esquí d’enguany està essent bona, molt bona i el vent es conté. Les capes de neu s’estabilitzen i al damunt encara s’hi sobreposen precipitacions abundants. La darrera nit n’ha caigut un bon pam. Què més podem demanar? Podem demanar que no ens caigui al damunt.

Continua llegint

CRESTA DEL PIC PEDRÓS DE LANÓS AL COMA D’OR 26.08.2015

DSCF8334Per Martí Montserrat

A finals de vacances quedo amb l’Andreu per pujar uns dies a la Molina per tal de fer un xic de Muntanya abans de tornar a treballar.

La idea inicial era anar a la zona del pic d’Escobes / pic d’Alba però quan tombem el coll de Pimorent, constatem que l’ambient esta força carregat.

Parem al voral de la carretera i comencem una reunió de crisi… els núvols tapen les parts altes dels cims de la zona i no sembla que hagin de marxar així com així. La part del Puigmal també esta carregada … però pujant hem vist que la vall de Llanós i el Carlit estaven destapats de moment.

Que podem fer que sigui nou ?

Continua llegint

VIA FERRADA AGULLES RODONES. SOLIUS, EMPORDÀ PETIT 26.04.2016

20160426_102829Per Joan Lladó

Fa prop d’una dotzena d’anys que hi vam ser alguns de la colla amb l’Àngels inclosa. Aquella vegada, mentre progressàvem per la via, en tinc pocs records precisos, vam deixar la canalla, l’Aïda, en Guillem i l’Aleix, jugant al pàrquing dels cotxes, ben a prop del golf. Quan tornàrem, ens obsequiaren amb un sac ple de les petites pilotes que anaren recollint fruit de la mala traça dels jugadors. Què en farem d’aquest fardell? Doncs cap allà on era.

Continua llegint

ESQUÍ DE FANTASIA AL PIC DE LA SERRERA (2913 m.) 14.04.2015

IMG_9700Per Andreu Calvó

Com un privilegiat, aquest dimarts, si que marxo a esquiar amb els abonats al descans Inter setmanal; en Marti i l’Enric. Les altes temperatures, ens fan decidir ràpid; anirem cap a Andorra. Passem per Cal Andreu a recollir els meus bartuls, parada gastronòmica al Toca Teca, i marxem cap a la Vall de Ransol.

Continua llegint

PEL NORD I PEL SUD. PIC RODÓ. 08 i 10.03.2015

DSCF6785Per Joan Lladó

En Carles havia organitzat, de feia dies, una escapada d’esquí al Pirineu central per pujar al Posets. S’ajornà una vegada per previsió de mal temps i es canvià pel cap de setmana passat. Els que s’hi van apuntar, els d’Arenys i en Carles, marxaven el dissabte al matí. A en Martí i a mi aquest dissabte ens tocava treballar i així fou com dijous, tot tornant de pedalejar pel Bertí, em comentà que ell segurament pujaria dissabte a la nit fins el refugi per trobar-se amb la colla. Pitjors pallisses ens hem fotut algunes vegades per fer el que tant ens agrada, però aquesta vegada em semblava excessiu: arribar de matinada, dormir res, foquejada, cim -si, fantàstic-, tornada qui sap a quina hora i a sobre descàrrega de camió a la matinada següent… Martí, si vols que anem a esquiar plegats, ho hauríem de fer més a prop. Va bé? Doncs som-hi.

Continua llegint

VAL D’ARAN. 13 i 14 DE GENER DE 2015

Per Enric Subiñà

Des d’abans d’acabar l’any que en Martí buscava colla que l’acompanyés uns dies la segona setmana de l’any, que tenia vacances, i em coincidia a mi amb uns dies de festa. Vam concretar que, si el temps era bo, marxaríem el dimarts i el dimecres, i el destí, Val d’Aran, ja que dos dies calia aprofitar-los per anar al nostre Pirineu més Occidental, on malauradament no hi anem gaire, a banda de la poca neu que hi havia al Pirineu Oriental. El diumenge anterior, Festa Major de Sant Julià a Argentona, em vaig trobar el Joan guaitant els Tres Tombs i em va dir que també s’hi apuntaria. Ja erem tres!

Continua llegint

MATINAL PER LA MOLA 28.10.2014

Per Martí Montserrat

Sortida per canals, cims i racons poc transitats del parc.

Amb en Joan sortim a fer un tomb pel Parc de Sant Llorenç del Munt i concretament per la falda Est de la Mola, on el relleu escarpat dona joc per fer una sortida divertida i diferent.

Deixem el cotxe a l’aparcament del dipòsit a tocar del Camí dels Monjos i senyalitzat com a PR C-31.

Comencem la sortida pel camí anomenat Matiner fins trobar el torrent Continua llegint

VOLTANT PEL PONT CABRADÍS A LA ROCA DE FERRÚS 20.05.2014

Per Martí Montserrat

La neu malauradament ja s’està retirant de les nostres contrades, ja toca gaudir de la muntanya d’altres formes. En aquesta sortida agafarem les bambes i intentarem unir la Gallina Pelada amb el pintoresc Pont Cabradís.

Deixem el cotxe al Portell dels Terrers, força a prop de l’entranyable poble abandonat de Peguera, i comencem corrent pista avall direcció a la Font del Pi seguint el GR 107.1 Les vistes de la gran Roca  de  Ferrús són  espectaculars  i  ens  amaneixen  el  camí  i  distreuen  la ment fins  l’inici  de  la remuntada cap el Portell de Griells.

Seguint  encara  el GR107.1 davallem a bon ritme per la pista pedregosa, que  ens portarà fins  el poble en runes de Bonner on hi fem parada per poder sentir el misteri i la soledat que impregna aquest  desolat  llogarret.  Encara  corrent  davallem  al  coll  de Castellar,  on  trobarem  el  trencant senyalitzat que ens ha de dur al fons del riu de Valls i concretament a la peculiaritat geològica del Pont Cabradís.

Trobem un trencant molt accidentat marcat amb marques blaves i fites, el camí es molt recargolat entre  el  bosc i marges rocosos. Molta  atenció  no perdre les marques  blaves,  nosaltres  en  algun moment ens despistem i ens trobem seguint un caminot marcat amb fites que baixa directe cap el riu per una torrentada. Cada cop es més salvatge i més accidentat , anem baixant com podem fins que quedem penjats sobre el riu engorjat i no podem continuar…busquem sortida tot flanquejant direcció sud. El terreny  és molt  accidentat i  acabem  grimpant per uns  espadats de  conglomerat, després  d’uns  moments  d’incertesa  retrobem  el  camí  senyalitzat  amb  marques  blaves  que  no hauríem d’haver deixat mai.

Per fi, per camí més fresat trobem varis trams equipats amb cordes i ara si, amb molta atenció a no perdre  el  bon  camí  arribem  al  paratge màgic  de  Font Cabradís. L’aigua surt  de sota les  pedres inundant tot el terra, les molses pengen de les branques, el brollador principal surt de sota les arrels d’un gran arbre. Sense saber­ho aquest bosc penjat sobre el riu es una gran tosca que ha aconseguit tapar el riu formant un gran pont de pedra. Travessem per sobre i un cop a l’altre riba descendim fins la llera del riu. Realment és un racó peculiar i espectacular ja que el riu passa per una cova en forma de tub, del sostre del qual hi pengen multitud de formacions calcàries.

Aprofitem per fer un mos i gaudir d’aquest peculiar racó de món, tot visualitzant el que encara ens falta  per  arribar  …ufff  el  que  ens  toca  ara,  és  començar
la remuntada fins  el  cim  de  la  Gallina Pelada (2317m) i ens trobem ara mateix a la cota 1000m. Per tant ara ve la part més dura de la sortida, que la  comencem tot remuntant  el vertiginós caminet de tornada  cap  a Bonner, per tant reculant sobre els nostres passos. Ara si que estem atents i no perdem de vista les marques blaves fins a retornar a tocar de Bonner, per agafar un camí senyalitzat amb marques grogues direcció a Feners. Aquest caminoi és fantàstic, és un autèntic plaer dels sentits. Anem corrent  tot flanquejant per boscos solitaris, fins arribar a la font de les Salamandres on trobarem la cruïlla amb el GR107.

Aquí  començarem la llarga i feixuga pujada direcció  al  coll de Portet (1828m). Aquest tram de camí també es del tot recomanable ja que passa pel bell mig d’un vell bosc de pi negre, entre uns espadats rocallosos i en forta pendent.

Per fi sortim  de  l’ombra  dels  centenaris  pins  i sortim  a  la llum  del  bucòlic  coll  de Portell. Les vistes aquí ja son embriagadores doncs el coll és obert i la gespa d’un verd intens, ja divisem el cim de la Serra d’Ensija allà mateix.

El temps sembla que s’està girant, bufa un vent fred i porta cap a nosaltres uns núvols foscos, queno tenen gaire bon aspecte. Sense dilatacions seguim el bonic senderó GR107, tot trescant a corre cuita sentim  els primers  trons  i comencen  a caure  les primeres gotellades.  Passant  per sota la vauma que hi ha a la Paret de la Rua de l’Orenella comença a ploure amb intensitat.

No sabem que fer…

Seguim…

Ens aixopluguem a la vauma…

Decidim seguir, però quant arribem al petit coll penjat de l’Estret ens arrecerem sota un frondós pi mentre comença a pedregar. Per sort les pedres no son gaire grosses i les branques del pi paren el cop.

En  aquest  punt  havíem  de  de  pujar  a  la  Gallina  Pelada  per l’aeri  i  espectacular  camí  de  les Llonsanques, però amb aquestes condicions està clar que no és el més convenient.

Esperem una estona i en veure que estem agafant fred i no amaina decidim seguir el camí, ara ja en forta baixada  resseguint les parets de la Roca del Ferrús.

De sobte torna a pedregar amb força i ens veiem obligats a buscar aixopluc a una gran vauma que hi ha a mitja Canal Gran.

De la vauma  estant, observem la gran  cortina d’aigua que  cau acanalada de l’enorme paret que tenim sobre els nostres caps. Fa uns minuts que ens esperem i estem tornant a agafar fred, doncs estem xops i el vent és fi.. la fredor va calant els ossos.

Dubtem  si  seguir,  si  esperar…  i  finalment  decidim  seguir encara  que  no  ha  parat  del  tot  de pedregar. Seguim a corre cuita GR avall resseguint la imponent i extra plomada paret de Ferrús, maleint la mala sort per no poder assaborir prou les vistes i la magnitud del lloc. Seguim corrent pendent  avall fins  arribar  a les runes del Ferrús, on ara pràcticament ja no plou i podem fer les darreres fotos i les darreres mirades enrere per tal d’observar la Gallina Pelada i el seu entorn.

Ara per bon camí ens atansem fins el cotxe, on hi arribem amb les cames força malmeses després de corre i caminar durant 7h i fer més de 2000m de desnivell.

Per fi ens podem descalçar i fer uns glops de la fresca cervesa que ens espera al fons del rierol.  

Bicicorriolarires: Joan Lladó i Martí Montserrat

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.