BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

ALTA MUNTANYA AL PN D’ORDESA 9-10.10.2013

Per Andreu Calvó

Son dos quarts de set del mati i una agradable veu, “que se levanten, però yaaaa” ens desperta de cop al pàrquing de la Pradera d’Ordesa. Amb en Marti vàrem sortir el dia abans al vespre, i vam arribar molt tard a aquest meravellós paratge del Pirineu. Es admirable la cura que tenen del entorn als gestors del Parc, poden tenir maquines treballant a la llera del riu, cents de cotxes, vehicles que circulen per les pistes deixant un fumera molt ecològica, però  dos desgraciats que volen dormir al costat del cotxe son despertats de males maneres, perquè, segurament, alteren l’equilibri natural del Parc, Quins Collons¡¡¡¡

 

Comencem a caminar carregats com dos camàlics cap les clavijas de Carriata, el camí transcorre per un bosc d’encant  que,  mida que pujem, es va obrint per obsequiar-nos amb espectaculars vistes cap al imponent Tozal del Mallo, prodigi de verticalitat i santuari de molts escaladors.

A bon ritme deixem enrere les Clavijas, el camí es suavitza una mica, momentàniament, i troben unes quantes flors de neu, algunes ja deuen estar a Mataró….. en front ja visualitzem els primers objectius de la jornada; els pics de Cabieto. Foto rapida al cim i cap el següent el Tallon; on trobem un grup de francesos que casi be tapaven tot el cim.

Tirem avall passant per la Falsa Brecha i en poc temps ens plantem a la sempre espectacular Brecha de Rolando, amb unes vistes espectaculars, fem les fotos de rigor i sense perdre gaire temps seguim, el Paso de los Sarrios, petit pas equipat en cadenes  ens apropa al següent objectiu el Casco, deixem els bartuls amagats i cap amunt. Quin dia i quin Paisatge¡¡.

Després  grimpant per una paret d’aspecte inexpugnable arribem a l’Espalda de Marboré, allà trobem un francès que ens fa canviar una mica les nostres pretensions; la causa; les condicions  de neu del Cilindre i el Mont Perdut.

Acabem la jornada enllaçant els Picos de la Cascada i el Pic de Marboré. Amb les darreres llums del dia, comencem a baixar direcció Góriz, sota el peu del Mont Perdut, trobem uns blocs prou còmodes  per muntar el que serà el nostre Bivac. Ens instal•lem tranquil•lament i sopem un Rissoto prou decent, ens fiquem al sac i a dormir. Avui i amb  12, 3000’s a les cames, ja ens ho hem guanyat, no?

L’endemà, i després d’una nit prou còmode, tot i que em dormit a 2800 metres ens llevem amb les energies renovades. El canvi de plans ens obliga a replantejar la ruta. Baixem cap a Góriz, creuant-nos amb força gent , deixem el refugi, en obres,  i per la gran planúria de la Faja Tabacor,  anem resseguint per les alçades, el curs de riu Arazas, afluent del Ara. Anem planejant força estona, fins per una empinada canal i uns magnífics prats, arribem a la vertical de les Clavijas de Cotatuero,  reequipades amb cable de vida, tot i així la verticalitat es imponent. Aquest es el darrer obstacle ara nomes ens queda resseguir el corriol que ens deixa de nou a la Pradera d’Ordesa, un Bon Menú amb Migas Aragonesas ens omple d’energia i posa fi a una meravellosa ruta, com les d’abans, a una de les zones mes imponents del Pirineu.

Andreu

Les fotos de l’Andreu: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.


  1. Aquest tracte als excursionistes (entre d’altres) se’n diu manteniment ecològic o del medi des de la cadira. I uns quants s’ho creuen i hi van al darrere. Anem bé…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.