CINGLERES I ERMITES DEL LLÉMENA 18.10.2020

Els Tres Rocs. Autor: Manel Q.

Per Joan Lladó

Al gener d’enguany vam ser als rodals del Llémena però no en vam fer un apunt pel blog. Mal fet. En aquella ocasió disposàrem de més temps que no pas aquest diumenge, doncs en tenir taula reservada per dinar a Sant Martí un cop finida la ruta, la poguérem allargar força iniciant l’ascens cap els cingles a l’alçada de Sant Esteve. Aquest és un sector muntanyenc molt ben delimitat per les valls del Llémena a llevant, del Brugent a ponent, al nord per Les Encies i al sud per la Torre d’Amer. Té unes característiques morfològiques, geològiques i vegetals, gairebé calcades a la seva veïna Rocacorba però amb menys alçada i amb relleus més suaus i ajupits en els seus cims. Sant Roc és a una alçada d’uns 600m. i el cim de Rocacorba passa dels 900m. Cal remarcar que és terra de nummulites. Vam haver d’anar amb molt de compte en els viaranys entapissats per aquests arrodonits i diminuts fòssils per no patinar i anar de cap a terra.

Tot i haver estat de colònies ben a prop, a Granollers de Rocacorba, fa quatre dècades llargues; haver travessat la serra participant en la Tramun de fa una colla d’anys i, en més d’una ocasió, de rodar amb la flaca amunt i avall per les carreteres que la volten, observant, això si, les seves elegants i enigmàtiques cingleres, mai se m’ocorregué d’endinsar-me per aquest modest però interessant muntanyam.

Els Tres Rocs. Autor: Joan Ll.

Així un bon dia, l’amic Mamalló proposà de fer una escapada foracomarca on feia poc hi havia circulat a peu i en família i, és clar, no em podia deixar pas escapar una oportunitat com aquesta. Vam fer el tomb, la coneixença, amb la muntura gruixuda, un diumenge de gener. I vet aquí que ens ha passat la primavera pel davant dels nassos sense poder gaudir-la; l’estiu i les vacances, que encara són a la cantonada però sembla talment un miratge en el temps, i ens presentem al bell mig de la tardor, enguany força boletaire, amb una oferta pel diumenge força engrescadora: repetir al Llémena.

En Martí i l’Enric hi van ser el dimarts d’aquella setmana i el mateix Martí va oferir a la colla de tornar-hi diumenge. Dissabte mateix, debatíem amb en Pep per fer escapada i no vam dubtar ni un segon de repetir amb l’oferta rebuda. S’ho val. Som-hi.

Santa Lena. Autor: Joan Ll.

Si aquella vegada, al gener, vam iniciar la ruta a Sant Martí, apropant-nos a Sant Esteve i enfilar en aquella alçada cap a la part mitjana de la serra, aquest vegada vam iniciar el recorregut que ens tenia preparat en Martí a Amer, al costat oposat, a la vall del Brugent.

No detallaré el recorregut ni en faré una llarga crònica, només indicaré els llocs i punts més característics i emblemàtics de la zona per on vam passar. Potser així, a qui interessi, podrà trobar un corriol nou tot cercant i seguint la ruta sobre mapa. Convé treballar-s’ho de tant en tant.

El gener: Sant Martí de Llémena-resseguint riu amunt-can Cisó-cal Teixidor-El Raval-Molí de Camós-Cal Pastoric-Camí dels Crous amunt-Els Crous-Castell d’Ases-El Baixic-Fornics-el Bruguer-Font del Bruguer-Ermita de Puig de Lena-Els Tres Rocs-Coll dels Tres Rocs-Torrent del Sucurrull-Sant Roc de Barroca-Grau de la Sitja-Pujant de la Sitja-Pujant d’en Casot-Pujant de l’Escaió-Ca n’Aulina-Sant Martí de Llémena.

Fornics. Construcció en abrigall de rocs. Sortida de gener. Autor: Joan Ll.

Diumenge: Camp de futbol d’Amer-Camí de Santa Brígida-El Castell-Santa Brígida-La Pedrera-Font de Can Catau-Ctra. de la Barroca-El Poliol-Els Tres Rocs-Coll dels Tres Rocs-Pla del Llepard-La Casica-L’Oriol-Can Sotera-Ermita de Puig de Lena-Sant Roc de la Barroca-Grau de Santa Maria-Grau del Llop-Torre de Sant Climent o d’Amer-El Canadell-Solivent-Amer.

Grau del Llop. Autor: Joan Ll.

Només afegiré que hi tornarem —si en Covid no ens en priva— per recórrer la part nord i, si convé, travessar la carretera de Les Encies per enfilar-nos cap a Sant Aniol, les capçaleres de Cogolls, Colltort i anar fent. Camp recorregut en les nostres pretèrites i enyorades curses d’orientació, en els rogaines de les Tres Valls, que s’iniciaven concretament a Sant Feliu de Pallerols. També vull recordar un parell d’escapades fetes per la zona: una en la que el nostre estimat Carles ens feu una demostració d’un domini excel·lent de la bici que ens deixà bocabadats —encara riem— i una altra amb en Gio i en Valentí, fent un esmorzar a Santa Pau i un dinar a l’Hostal del Fang a les Planes. La nostra canalla encara no havia nascut. Vés comptant.

Fins aviat,

Joan Lladó

Els bicicorriolaires: Manel Q., Pep F., Albert Gom., Martí M., Uri N., Anscari N. i servidor.

Distància recorreguda: 26km. Desnivell superat: 925m.+

Al gener: 34km. i 1150m.+ de desnivell.

Les meves fotos: clica aquí.
Les d’en Manel: clica aquí.
Les d’en Pep: clica aquí.
Les d’en Martí: clica aquí.

 

 

 

Quant a Bicicorriols

Som una colla d'esportistes d'activitats muntanyenques: bicicleta, esquí, córrer, raids, alta muntanya, escalada, entre d'altres. Pel que fa a la bici, la que més practiquem, la nostra especialitat són els camins i corriols més amagats i recòndits, més cafres i trialers de les nostres contrades, El Maresme, i de les altres, també. Per aquesta raó tenim la subtil habilitat d'atraure esbarzers.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*