BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Si en l’anterior entrada constatava que sortir amb els Btt Night Club és sempre exitós, què hauria de dir en embrancar-nos en una ruta d’en Kolo, dels Bicivicigarrotxa? D’ençà d’una colla d’anys que seguim les petges d’aquests garrotxins i no en restem mai decebuts, ans el contrari. Sotmetre’s als itineraris que ens marquen aquests dos grans ciclistes vol dir que coneixerem la terra ben a ran. La mamarem perquè són uns indubtables amants del seu entorn i de totes les joies que clou, allí on se’ns en van els ulls.

Aquest diumenge, per no desobeir la normativa antiviral, que ni fet a posta, la colla és ben repartida: alguns són a fer flaca a les Terres de l’Ebre, al Port concretament, per ensenyar a la colla dels Banzai (Bonsais és més nostrat) el pa que s’hi dona; els que resten a casa aniran a passejar a l’eixida i, nosaltres, els quatre que vam decidir per fer un foracomarca de gruixuda, ens presentem al nord d’Olot per iniciar l’itinerari que ens enfilarà a la Serra de Sant Miquel del Mont i a l’esponerosa vall de la Riera de Santa Llúcia de Puigmal, capçalera i braç de migdia de la Vall de Bianya. Vull recordar a alguns de la colla que el primer sector de la jornada el vam transitar quan vam anar a barallar-nos amb la Via Romana de Capsacosta ara fa tres anys i mig.

En aquesta ocasió no en faré una crònica pròpia, doncs el què ha escrit en Kolo per fer-ne la ressenya és suficient per copsar amb quin tipus de ruta ens hem hagut d’encarar. Únicament exposaré que vam estalviar-nos el descens a can Colomer i pujada a Sant Miquel del Mont perquè perillava la taula que teníem parada a Les Preses per les tres.

Ara, això si, faré una petita valoració del què hem viscut: una excursió de bici de muntanya al més pur estil Bicicorriols: viaranys –en un parell de sectors, antics camins de bast o de ferradura per on hi passaven les cavalleries amb la càrrega al llom i que per nosaltres són la perfecció– que s’han de treballar tant pujant com baixant i si no s’és prou bregat, tururut violes! I encara que hom estigui ben instruït i prou viatjat, convindrà afegir als horaris que esmerça el Sr. Kolo, un vint per cent més. Si és la primera vegada, és clar. Aquests de la Garrotxa van molt forts. Hom gaudirà, també, d’uns paisatges entranyables, típicament de la comarca i uns racons d’un recolliment summament pregons. I com no hi podia faltar, uns baixadots d’aquells d’agafar-s’hi ben fort. Ah! I si haguéssim dut el cistell, segurament hauríem fet un “pleno”.

Hem celebrat tan joiosa foracomarca a l’hostal Vertisol de les Preses, en Pep, l’Albert, en Ferran i servidor.

Per molts anys!

Les meves fotos: clica aquí.

Les fotos d’en Pep: clica aquí.