PEDALANT PER L’ALT MILLARS. PAÍS VALENCIÀ. OCTUBRE 2019

Per Martí Montserrat

Com ja comença a ser costum, uns quants de la colla disposem d’una setmaneta de vacances a l’octubre i, ens agafem els dies laborables per aprofitar-los de valent fent el que més ens agrada.

Aquest any amb l’Anscari, en Manel i en Luca hem pensat anar al Pirineu Aragonès, concretament a la Vall de Besnasque, tot aprofitant part de les rutes de la gent de Puropirineo i passar de dilluns a divendres, pedalant i gaudint de la vall.

Com a novetat aquest any també s’apunten en Gomes i l’Enric els dos primers dies i en Kueka els darrers tres. Per tant aquesta vegada serem més que mai, això promet ser un bon festival !!!

El divendres abans parlem per telèfon, ja que la predicció meteorològica de la setmana vinent és molt dolenta, s’acosta un gran front fred de l’Atlàntic i donen pluges intenses. De moment decidim esperar una mica a veure si canvia la predicció…

Dissabte es confirma el desastre i comencen les trucades d’emergència, doncs la predicció a Benasque és de pluja cada dia i nevades a 1500m!!!

Què fem ? què no fem? Raspatllem el mapa del temps buscant alguna zona que s’escapi del front atlàntic. Després de donar-hi mil voltes, on sembla que el temps serà mes benèvol es cap a les terres de Castelló.

Com que la zona és poc coneguda per nosaltres i tenim poc temps per preparar-ho, el tema més urgent es decidir on ens instal·lem, necessitem estar mínimament ben situats i a poder ser en algun poble mínimament amb encant. Per internet surten varies zones endureres que poden ser interesants però la que ens crida més l’atenció és una gent que es fan dir Enduroland i el seu epicentre és a la Puebla de Arenoso. Miro el mapa i veig que és a 15km del poble de Montanejos, ostres… això ho conec! Ara ja fa molts anys amb la  colla d’amics escaladors hi havíem anat varis cops i en tinc molt bon record, doncs és poble força maco, col·locat a la enforcadura de l’estret del riu Millars i del torrent de la Maimona. Amb molt bones zones per banyar-se i rodejat de parets per escalar.

Ràpidament ens truquem amb l’Anscari per repartir-nos les feines, ell s’encarregarà de desdir allotjament a la Vall de Benasque i de buscar-ne a Montanejos. Jo intentaré ordenar rutes i informació que varis de la colla hem anat trobant.

DILLUNS

Dilluns marxem cap a Castelló amb la incertesa de no disposar d’un bon mapa de la zona i de com seran les rutes i el terreny.

Tot just arribats a Montanejos sortim ansiosos a pedalar, farem una ruta que hem trobat a Wikiloc anomenada “ Pistas y trialeras para enduro” que resultarà una bona presa de contacte amb la zona.

Del poble mateix traspassem el riu i remuntem aigües amunt direcció al congost, fins arribar a la presa d’Arenoso. Per una pesada pista, remuntem als alts espadats d’El Canton on començarem un gran descens dins de la plataforma Enduroland i concretament dins de la ruta nº9. Aquest magnífic descens passa arran del perfil dels alts espadats del Canton, on parem per gaudir de les extenses vistes sobre el pantà. Ja dins el bosc, ens trobem les runes del mas Sancho.

Seguim la festa, primer per les feixes abandonades i després pel solitari bosc, esquivant grans pedres i salvant el desnivell fent divertides marrades, xalant de valent tanquem el bucle i arribem al pantà altre cop. Continuant per la ruta nº9 canviem de vessant i remuntem per pista amb forta pujada, fins trobar un divertit GR que ens deixarà al poble de Los Calpes. Prosseguim pel petit corriol PR-vt-126 tot esquivant feixes i camps d’ametllers i de mica en mica ens endinsem en un malmès bosc de pi blanc, on comencem a trobar el camí tallat, amb nombrosos arbres caiguts que ens barren el pas. Quin desastre!!! està tot trinxat… Com podem, anem baixant cap al torrent de la Maimona i un cop aconseguim arribar a la llera del torrent, trobem una pista amb senyals de GR7.

Seguint les marques canviem de llera i remuntem per tal d’esquivar l’engorjat de la Maimona i pujar cap a la seva capçalera, per anar a buscar un corriol que troba un estret pas entre dos grans espadats. La vira que ressegueix aquest camí és molt aèria i espectacular, hem d’estar atents doncs es molt pedregós, amb ressalts tècnics i curiosos, no val a badar! En algun moment de calma podem observar les grans cingleres i espadats rocallosos que cauen a plom, al fons del torrent, tot a l’hora es perillós i es aconsellable parar per poder observar tant salvatge entorn.

Concretament sota els nostres peus el torrent es recargola i s’estreny formant una impressionant raconada envoltada de grans parets desplomades, anomenada la Catedral. Deixant els espadats enrere, seguim pel GR7 i ara si, sense contemplacions ens llancem pel traïdor camí , amb el gas roscat fins a Montanejos.

DIMARTS

Com ja estava previst el front ja ha abraçat tota la península, per tant nosaltres tampoc ens en escapem. Durant la nit comença a ploure i al matí ens llevem plovent amb ganes.

Ens ho agafem amb calma, doncs sabem que la cosa va per llarg.

Sense presses decidim fer un tomb caminant pel torrent de la  Maimona per estirar les cames i passejar una mica, així el dia es farà mes amè.

Com que l’Enric i en Gomes han de tornar cap a Mataró, decidim anar a fer una visita i dinar al poble d’Onda, per tal de fer un tram de camí junts i acomiadar-nos com cal.

DIMECRES

L’ennat d’en Kueka ha arribat aquesta nit i s’afegeix a la festa, tot fent el relleu als companys que han hagut de tornar.

Avui ja no plou, es confirma que l’hem encertat venint aquestes contrades, per tant sortim frisosos per anar a fer rutes de la plataforma Enduroland. Ens dirigim en cotxe al poble d’ Olba per enllaçar de moment, les rutes 6 i 3.

Comencem per la Ruta 6 anomenada “Senda de los Ibañez” i sortim del poble, primer per carretera i després per pedregosos camins, fins arribar al bonic poble de Fuente de Rubielos.

Quant som a tocar de l’església de sobte s’engega la megafonia a tot drap, amb la cançó “canto a la Libertad” del polític i cantautor Labordeta, i acte seguit el capellà a viva veu fa el pregó recordant les hores de missa. Aquesta insòlita situació mentre fem una volta pels rústics i desèrtics carrers al so de la reivindicativa cançó, creen un ambient emotiu i estrany a l’hora que contrasta amb la solitud i l’aïllament del lloc.

Deixem el poble enrere i per fortes pujades remuntem fins la Peñarroya, on dalt dels seus esvelts espadats divisem, la volta que ens espera i també bona part d’aquest deshabitat territori. Sense previ escalfament, comença una complicada i relliscosa trialera, que tot carenejant ens porta fins l’esvelta ermita de Santa Isabel.

Després de les fotos de rigor, baixem del cingle per ràpides trialeres, fins a trobar un distret i divertit corriol, que tot faldejant les parets del Peñarroya anirem tornant a Fuente de Rubielos i així acabar el cercle de la ruta 3. Just a la generosa font enllacem altra cop amb la ruta 6 per tal de fer el distret descens cap a Olba. Com ja es costum emprenem la tornada envalentits i eufòrics, per l’estret caminoi carregat de pedra solta. En Luca i l’Ennat van desbocats treient bromera per la boca, quant de sobte en un tram de fortes marrades en Luca no pot seguir la traçada, i fa un recta saltant un marge que fa posar els pels de punta!!!

Buuuuuaaaaa!!! No ha passat res… anar roscat així i sense conèixer el camí, no és molt normal … però l’adrenalina ens cega l’enteniment i seguim camí avall, picant pedra i amb el gas obert!

Quan arribem al veïnat de los Ibañez ens felicitem per aquest boig descens, amb rialles i abraçades. D’aquí ja en curta pujada arribem altre cop al poble d’Olba, on farem entrepà cerveseta i per fi trobarem un tríptic d’Endurolant amb les seves 12 rutes dibuixades sobre un mapa senzill.

Encara tenim tota la tarda i decidim fer la ruta nº7 anomenada el “Barranco del Lobo”. Iniciem la volta remuntant la llera del riu Millars cap els veïnats de los Ramones i tot seguit, de los Pertegaces.

Travessem el riu per unes malmeses palanques i ja guanyem alçada per un antic camí de ferradura, que en fortes pujades ens fa entrar en calor altre cop. Després d’un llarg tram per dura pista, per fi arribem a los Ibañez Altos on entrarem per un boníssim corriol trencacames. En Kueka es posa al davant i sense contemplacions ni pietat dels pobres mortals, es llença com un psicòpata “Barranco del Lobo” avall. Quant arribem al petit poble de de los Cantos els esbufecs i les rialles de colla de descerebrats, contrasten amb la pau i solitud d’aquestes contrades. Ja per tècnic corriol de pujada remuntem riu amunt fins a retrobar la furgo al poble d’Olba.

DIJOUS

Avui, com que hem aconseguit el mapa de cartografies EL Tossal 1:30.000 de la Serra d’Espadà. Decidim muntar una ruta tal com nosaltres solem fer i deixar els camins i rutes senyalitzades, per tal d’anar una mica més a l’aventura.

Començarem la sortida d’avui, de Montanejos mateix, per dirigir-nos al castell per un duríssim camí semi empedrat, que ens obliga ha donar-ho tot a cada pedalada.

Després d’un tram de fortes marrades amb la bici a coll arribem a les runes del castell de Montanejos des d’on ens delectem de la extensa vista que tenim al nostre davant. Reculem part de les fortes marrades fent equilibris i amb una bona dosi de sang freda, per arribar sans i estalvis a l’ample coll de la Carrera. Continuem pujant ara per ample pista, fins a trobar el GR-36 concretament al coll del “Canturro”.

Ara ja  per distret corriol remuntem el Barranc Juan Arroyo. Tot seguit fem un descens per una pista que s’endinsa al Barranc del “Baquero”, quant som al fons, esperem una bona estona i la resta del grup no apareix. No sabem què passa, no venen, reculem un bon tros i per desgracia en Manelet ha tingut una averia important, enganxant el canvi amb els radis i provocant una trencadissa impossible de solucionar.

En Manel i l’Anscari aniran a buscar la furgoneta i la bici de substitució per carretera i ens trobarem al poble de Figueras on continuarem la volta plegats. Per tant els tres que quedem reprenem la sortida i seguim la ruta dibuixada al mapa remuntant pel barranc “de Elvira”, quant som a la mitat, hem de trencar cap a llevant per un corriol dibuixat al mapa que en flanqueig i amb suau pujada entre el bosc, ens ha de portar al coll sobre mateix del poble de Figueras. Però tal camí es molt brut de brolla i arbres caiguts, no és assenyat insistir-hi més. Per tant reculem i acabem de remuntar per pista tot el barranc “de Elvira” fins arribar dalt del seu coll.

Estem improvisant, el panorama de corriols cap a Figueras no és gaire esperançador, decidim fer ara el corriol previst de tornada i si és bo, ja el repetirem. Amb les bicis a coll remuntem fins el primer turó  d’una llarga carena on comencem a rodar per un brut camí de caçadors que la va resseguint. Quant som al sud de la carena, traspassem una pista i continuem amb el corriol previst i senyalitzat al mapa…resulta ser un rastre, brut, ple d’argelagues on acabem esgarrinxats  i perdent el seu rastre, quin desastre…no val la pena continuar, per aquesta zona els corriols son molt bruts i deixats. Pensem que no paga la pena continuar insistint, abandonem per pistes ràpides i carreteres de mala mort, cap el poble de Montant. On ens esperen per dinar l’Anscari i en Manelet.

DIJOUS TARDA

Després del fiasco de la incursió a la Serra d’Espadà i  comprovar que els corriols hi són molt bruts, està clar que hem de buscar zones mes freqüentades i que tinguin un cert manteniment. Per tant, per tal de treure’ns el mal “carma”, decidim tornar a la zona d’Arenoso i provar la Ruta nº10, anomenada “Sendas Grana-Juana” que diuen que té un molt bon descens!

Ja que no tenim gaires hores de llum així que convenim fer la remuntada per carretera amb la furgoneta fins el “collado de Sant Cristobal”. Allà començarem per un sinuós corriol que en distreta pujada ens acostarà al mirador de “La Grana”. Ara si, per fi iniciem el famós descens, per un divertit i treballat camí de ferradura cap ha les cases del “Chorrico”.

Raconet preciós d’obligada parada, mitja dotzena d’humils masos lleugerament escampats per sobre d’una gran llossa i amb extenses vistes al pantà. Preciós, místic i bucòlic a l’hora… però encara estem a mig descens i la sang encara ens vull. Frisem per continuar flipant per aquets antics camins tan ben recuperats i netejats per poder xalar amb les nostres màquines.

Sense demora avancem per un petit tram planer, entre camps i boscos per anar ha buscar el descens final, que resultarà preciós, ràpid i amb força pendent.

En Loku i en Kueka tenen set d’adrenalina i es llencen muntanya avall a un ritme escandalós…que puc dir, buuuuuaaaaah!!! Estan folls!!! Ha estat un descens brutal que per sort ens ha arreglat el dia!

DIVENDRES

Avui per desgracia s’acaba la festa i hem de tornar cap al Maresme, per tant, la idea és fer una sortida matinal, i havent dinat carretera i manta cap a casa.

Quedem per fer una altre ruta d’Enduroland, concretament la nº2 anomenada “Almorocho Express”. Aquesta curta però intensa volta, comença a l’encantador poble de Puebla de Arenoso, té força corriol i un dels millors descensos de la zona, per tant es ideal per fer una pedalada curta però intensa.

Iniciem la sortida travessant el gran pont que creua el pantà i, sense escalfament previ, ens les hem de veure amb un camí semí empedrat que en fortes llaçades remunta pendent amunt rebentant les cames del grup. Uuuuuffff!!! quin patir… les cames ja no son el que eren i aquestes apretades diverteixen i castiguen a l’hora.

Com ja  es costum, acabem la llarga pujada per una feixuga pista fins a trobar les runes de Almorocho on començarem a planejar per un estret sender, que amb ràpides siga sagues entre pins, ens fa gaudir de valent. De mica en mica com aquell que no vol, el bell bosc de pins va adquirint inclinació i com més a prop del final, més trencat és el terreny.

Ha estat realment divertit ja que comença ràpid i amb bon terreny i, a mida que ens anem acostant al solitari poblet de Monzona, es va trencant i endurint acabant per una trialera amb timba i grans pedres que no val a badar!

Ara ja més tranquils i tots cinc junts, anem tornant cap a la Puebla per un distret i dur corriol, que resseguint el riu Millars ens portarà al final de la sortida.

Per celebrar tant bona estada per aquestes contrades fem un bon dinar amb vistes al pantà mentre parlem de les “batalletes” d’aquets dies.

Així de bé acabem els bons dies que hem passat en terres de l’Alt Millars, que per haver estat improvisat ens n’hem sortit la mar de bé.

Els Corriolaires: Anscari (lo Presi ), Albert (Gomes), Albert (Kueka), Enric (logístic), Luca (Lucaloku), Manel (Tresunces) i jo mateix (Ràmpes).

Les fotos: clica aquí.

El video d’en Luca: clica aquí.

4 pensaments a “PEDALANT PER L’ALT MILLARS. PAÍS VALENCIÀ. OCTUBRE 2019

  1. Sou una colla de cabronassos. Us ho he dit per altres canals i també us ho dic per aquest. La sortida 2020 no me la perdo, encara que vingui infectat fins el capdemunt de virus i bactèries. Quina enveja que feu.
    Nois, el virus ens ha de servir per saber quines són les prioritats a la vida, mentre poguem triar.
    Que per molts anys puguem pedalar tots plegats, FDP!!!!!!

  2. Bona crònica, Màster. No hi ha com les terres de secà per constatar les esllomades i l’aprofitament fins la darrera gota que n’ha fet l’home per sobreviure-hi.

  3. Quina passada Martí, quin document has deixat. He tornat a viure aquests bonics i “ennats” moments. Vam roscar de valent, i sobretot vam salvar la setmana de la millor manera, 4 de 5 dies tu!! I no vull saber com haguessim patit a Benasque, a 1.500m. a -0º, no vull ni pensar-hi!

    Una abraçada als 6 roscadors d’aquesta ruta! I per la resta de la colla, una altre forta abraçada F.D.P!!!! jajaja.

    Per moltes pedalades més, petons!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *