BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

El confinament comporta recloure’ns molts dies a casa, molts més dels que en principi ens pensàvem,  i sovint sense saber en què dedicar el temps. Tothom busca la millor manera de matar el tedi i la gran majoria és amb activitats que són precisament, llevat del treball que hom pugui continuar fent des de casa i el d’àmbit familiar i quotidià, les destinades completament al lleure, per matar, en definitiva, el temps. Una altra activitat que s’ha imposat i que estaria classificada entre el lleure i la tasca familiar és la cuina. Però la cuina de creació, no pas la quotidiana. Tot i poder constatar que molta gent destina el seu temps en tasques que podríem qualificar de productives dins l’àmbit familiar, aprofitant aquest llarg període de reclusió, la majoria està pel lleure. No en posaré pas exemples perquè la llista seria infinita i avorrida.

Hom troba casos especialment curiosos que si no fora per la situació que ens trobem, rarament els podríem conèixer de primera mà i tampoc se’n podria donar difusió ja que quedaria diluït, oblidat en el temps en no poder-se dur a terme en un espai relativament curt de temps com ha estat aquest.

El cas que presentem i ens ocupa, és la construcció d’un quadre de bicicleta fet amb fusta i us en volem donar notícies fent una breu entrevista al seu creador i constructor: el nostre company de colla, de pedalades, saraus, tiberis, vetllades i de tants moments viscuts en la seva companyia, l’amic, en Manel Quadrada i Martí, en Tresunces.

En la nostra penya tots som conscients que, a banda de ser el més lleuger, també ets el més manetes i que no pots estar aturat ni cinc segons. A banda de servir-te com a distracció durant el confinament, la primera pregunta que et fem és:

    — D’on et va venir la idea de construir un quadre de fusta?

    — Feia temps que em voltava pel cap fer una bici de fusta, però per una cosa o altre no hi havia  mai temps. El meu fill Blai ha de fer un treball de recerca i casualment va triar de fer-ne una amb aquest material. En el primer moment em varen venir molts dubtes tècnics. Vaig pensar que ara era un bon moment per fer la meva bici de fusta i quan s’hagi de fer la seva, ja tindré molts dubtes resolts.

     — On vas aconseguir el material?

   — En restar tots els establiments tancats pel coronavirus, la fusta utilitzada són un parell de retalls de contraplacat de 15mm que tenia per casa, el pedalier és d’una antiga bici infantil, hi ha molts tipus de pedalier i aquest era el més adient ja que no necessita rosca al quadre, algun retall de ferro per fer el suport de la roda del darrera i remenant el calaix de sastre sempre hi ha alguna cosa, com que no tenia manillar també el vaig haver de fer. La qualitat de la fusta no és la més apropiada; m’hauria agradat un contraplacat amb més capes per centímetre.

   — Quan de temps, en hores, hi has esmerçat?

   — Amb el confinament m’havia de buscar algun projecte una mica complicat que em pogués durar dies. Més o menys unes quatre setmanes.

   — Ho feies en unes hores determinades o quan et venia de gust?

   — M’ho he agafat com una feina, horari de matí i tarda. Aquests dies de confinament necessitava estar entretingut en algun tema que m’agradés; un cop em posava a treballar amb amb la bici era una manera de desconnectar.

   — T’ha ajudat algú o has estat sol?

   — He estat tot sol.

   — Per fer el disseny, en què t’has basat?

   — Per fer el disseny  i mides m’he basat amb una altre bici que tinc per anar a fer encàrrecs per Mataró, vaig fer una plantilla i a partir d’aquí vaig poder començar. M’interessava un disseny el més net possible i minimalista, per això he triat un fre posterior de contrapedal que funciona sense cables i donant protagonisme a la fusta.

    — Tenies a l’abast totes les eines imprescindibles?

   — En aquest cas si, a diferència del material, tenia totes les eines de treball i de medició necessàries. El procés més complicat ha estat ajustar els graus i alinear totes les peces. El Làser ha estat imprescindible per: forats de direcció, el pedalier, la tija seient i ajustar el suport de la roda del darrera, que en aquesta ocasió he triat el sistema antic que permet ajustar la roda en els dos eixos. És molt fàcil que les rodes, tija o pedalier no et quedin alineades i en aquest cas estan prou bé. Per altra banda per guanyar resistència i elasticitat he optat per folrar les parts amb més càrrega mecànica amb fibra i resina epoxy que és la més adient en aquests casos.

    — Saps el pes final del quadre i manillar?

    — El pes no el sé.

    — Tens previst de fer-ne un altre?

   — La pròxima bici la farem amb el meu fill com a treball de recerca. Hi ha vàries coses que les farem diferents, ja que ha decidit de fer una bici de carretera.

   — L’has provada? És prou resistent?

   — L’he provada i va bé. Sobre la resistència, el temps ho dirà. Recordo que a casa els meus avis hi havia una bicicleta molt antiga amb les llandes de fusta, una llanda la va trencar el meu pare fent l’”indiu” quan era petit i l’altra va durar fins que els corcs se la van menjar, crec que si es fa un ús adequat, assumint que és una City, pot durar molts anys… M’agradaria que la provés la colla per conèixer l’opinió d’algú més.

Heus ací una molt bona i gratificant feina pels que s’avorreixen durant el confinament.

Estem convençuts que els companys de la colla i els nostres seguidors tindran moltes més preguntes per fer a en Tresunces sobre el procés de construcció i estarem molt agraïts que les trametin a través d’aquest mitjà.

Molta salut a tots els treballadors!

L’àlbum de fotos de l’autor del quadre: clica aquí.