BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CINGLES DE VALLCEBRE AMB L’AJUDA DEL WIKILOC 02.09.2018

Per Pep Famadas

D’un temps ençà, des de que s’han instaurat el dimarts, la colla ha vingut a menys. Sí, diguem-ho clar. Ja no hi ha sortides de tot el dia, d’aquelles de començar a pedalar per la Garrotxa quan es fa clar tot portant el frontal a la bossa per si se’ns fa fosc. Ganes en tenim però la majoria som uns comodons i uns malacostumats. Si els pastors no tiren del carro només fem que voltar per casa. I els pastors, ai las, els dimarts ja es componen i bé que ens ho refreguen amistosament. Per ells, el diumenge és un dia de tràmit. Els calendaris no s’avenen, casumdena! Doncs jo no m’hi conformo, què caram.

Diumenge vull sortir sí o sí fora comarca. A mitja setmana ho proposo a la colla i no tinc massa acceptació, però suficient per sortir. A darrera hora en Joan diu que ve. Collonut, a veure si proposa quelcom. Ja som divendres i el pastor no diu res… potser sí que d’una vegada per totes ens comencem a espavilar. Proposo anar cap el Berguedà que amb poc més d’una hora de cotxe ens hi plantem. Com que no tinc prou domini del territori ni tampoc sé plantejar una ruta factible amb el mapa a davant, no em queda més remei que acudir al moltes vegades criticat Wikiloc. Després de temps acusant a aquesta aplicació de ser la responsable de la destrossa de molts corriols, abaixo el cap i em sotmeto resignat a les noves tecnologies.

Em passo una bona estona fent cerques, acotant-les, aplicant filtres, mirant perfils, fins que finalment em decideixo per una ruta: Cerdanyola-Vallcebre-Cerdanyola, penjada per un tal Frontanyà enllaç. 36 km, 1.400 de desnivell, només experts. Miro si tinc els mapes de la zona i estic de sort. Marco la ruta sobre el mapa i faig una foto per si de cas. Home, vist sobre l’Alpina, passem per per algun grau i cingleres, pinta força bé. Envio l’enllaç als companys i en Joan diu que no té prou temps i que s’estima més quedar-se no fos cas que baixés la guillotina.

Quedem a quarts de set a l’escorxador. Finalment som en Gio incombustible, en Ferran virolles, en Gomes velcro i jo. Ens encabim al meu pick up. Què més volen, organitzo la volta, els recullo a Mataró i condueixo. Potser massa, no?

Deixem el cotxe Guardiola de Berguedà, fem cafè i som-hi. He decidit deixar el tram de puja i baixa a Cerdanyola pel final, segons com anem de forces i de temps. Així que ens dirigim cap a la cruïlla de la carretera de Saldes per un GR arran de riu. El GR el seguim un bon tros, tot passant per sota Sant Climent de Vallcebre i un hotel anomenat El Jou. Durant aquest tram el GR no està gens fressat i el wikiloquer va tenir alguna marrada pel que nosaltres també ens emboliquem una mica, però res d’especial. Trobar algun rovelló també ens ajuda a despistar-nos més del compte.

Bé, no detallo la ruta ja que ja hi ha l’enllaç. Sí destaco el PR per la cinglera de Vallcebre, paisatge llunàtic de roca calcària blanca, tant de baixada com, sobretot, la pujada des del pont de la Foradada fins a la carretera de Vallcebre. Brutal, espremedor del tot. És clar, amb en Gomes a davant que no s’arronsa el desgast és enorme. Déu ni do el que aconseguim fer pedalant, excepte petits trams molt concrets. Només experts, i tant! A mencionar la cadena de la muntura elèctrica d’en Gio, que potser per massa matusser, se li encasta entre els radis i la pinyonera, costant un colló treure-la.

El corriol des de Vallcebre fins a pujar de nou a la cinglera també és preciós. Sense ser tan esgotador, és deixa fer si t’hi apliques i no et distreus, en mig de pins rojalets i boixos, tot passant per l’ermita de Santa Magdalena. Dalt de la cinglera la vista és espectacular i regala unes imatges delicioses, sense cap dificultat per ciclar de baixada. Passem de nou pel mateix tram del PR, ara ja més refiats i llançats de baixada, fins a tombar pel Grau de Sant Climent, clàssic camí de ferradura amb marrades tancades i pedregam que dificulta el traç i obliga a bellugar la carcanada. Massa curt, però.

Fet i fotut ja són les dues tocades quan tornem a ser a Guardiola. Deixem per una altra vegada el descens des de Cerdanyola. Ens entaulem i cap casa.

No em queda res més que reconèixer el que ja sabia, el wikiloc és collonut, només es tracta de fer-ne un ús amb la muntura adequada, és a dir, res de motos per corriols de bicis. Malauradament això és impossible.

He investigat més i he descobert un tal Jo_ON que sembla que té rutes del nostre grat. Tot un món de corriols per recórrer un cop emancipat. Ep, que els pastors no se m’emprenyin!

Corriolaires: Gio, Ferran, Gomes i Formiga.

Desnivell: 1.200 m aprox.

Distància: 30 km aprox.

Les fotos de tots: cliqueu aquí.


  1. Ets un crack escrivint Pep!
    Respecte el Wikiloc, és culpa de l’ús i no de l’eina!. També comentar que jo hi he descobert grans rutes i també d’ infumables. Questió de dedicar-hi una estona a triar la ruta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.