ESCAPADA D’ESTIU. 1er. JORN: ESTANY GENTO, TOT FESTEJANT AMB LA NEU 19.05.2018

Per Pep Famadas

Hem sopat, dormit i, sobretot, esmorzat molt correctament als apartaments de l’hotel. Prenem als cotxes i ens endinsem ben amunt de la Vall Fosca, a Espui, on els testimonis de la febre especuladora aturada a temps són ben vius en el paisatge.

Les restes del que havien volgut ser una de les obres emblema de l’empresa MARTINSA FADESA són escampades pels voltants del nucli urbà. Edificis per acabar, monstres de ciment en forma de pilones dels remuntadors, piles de ferralla en un tancat…. Ara que escric la crònica m’interesso i busco informació. Vallfosca Mountain Resort (en anglès, que crida més la pela): 130.000 m2 edificats, camp de golf, pistes d’esquí… Al 2008 fallida de l’empresa. Al 2104 l’ajuntament encara volia reactivar el projecte reclamant a la Generalitat la cerca de nous inversors. Tot just aquest mes de juny del 2018 l’empresa «en liquidació» ha tret a subhasta els immobles que té en propietat al municipi. Judicis i litigis i embolica que fa fort. Hem superat ja definitivament aquest model de desenvolupament del Pirineu? N’hi ha d’altres? El debat està servit. Sortosament els i les personatges «en liquidació» també desapareixen darrerament. Que duri.

Foto de Clara B

Mentre muntem les rodes i ens vestim un ramat de vaques s’acosta amb tota la calma junt amb una persona d’avançada edat. Ja m’hi agafo. Comentem, tema universal, el temps i les copioses pluges i neu de l’hivern. Aquest any engeguen les vaques a muntanya un mes més tard que l’any passat. Però això passa de tant en tant. Recorda, anys enrere, quan es va casar…. no puc estar-m’hi, la colla ja pedala i l’he d’acomiadar. Llàstima, l’home se’l veia xerraire.

Travessem la carretera i prenem el primer trencant a la dreta per la única pista existent. El pastor ens ho va advertir, 1.000 m de desnivell, o sigui que ens ho agafem tots amb calma, tot i que, com sempre, ja ens anem distribuint per gruppetos. Anem superant un seguit de llaçades i se’ns va obrint el paisatge a mesura que aconseguim altura. El matí acompanya i no parem d’embadalir-nos amb les vistes, cada vegada millors que les anteriors. El dia és clar, el cel blau intens i la neu és present a tot arreu pel que, als que som de marina, ens cau la baba. Tot pedalant hi ha temps per meditar. I el vell pastor del poble? Potser s’hagués fet milionari amb el pilotasso de l’estació d’esquí, o potser ja ho és i engega les vaques per què és feliç així… Aquest collons de pista té algun tram ben costerut que obliga a deixar-se de romanços. Entre fotos, mirades als gruppetos, a les esquenes del davant i les cabòries, el desnivell es desfà com un terròs de sucre.

Som a la carena dels Colladons. A l’altra banda, al fons Llessuí i la vessant del Pamano que xiuxiueja a l’orella de més d’un, i just a sota nostre la pista carenera que volta la vall, on hi passàrem tres anys enrere. Recordem la pàjara de l’estimat afegit saberut del moment. Aprofito per rellegir la crònica de la sortida, tant la d’en Joan (entranyable, amb llàgrima inclosa, enllaç) com la d’en Martí enllaç, cadascú a l’estil que domina.

Els pastors obren mapes i esmolen mirades per a endevinar la traçada plantejada. S’obren les especulacions sobre la possibilitat del recorregut i la quantitat de neu existent. Ja hi som pel tros o sigui que endavant. Si més no, qui gosa plantejar alternatives? Continuem la pista fins que s’acaba, just sota el refugi d’Espui. La neu apareix abundosament i ja ens dificulta davallar uns metres fins aconseguir la traçada plana del camí ferrat que ens ha de portar a Estany Gento.

És una via per on circulaven les vagonetes durant la construcció de la trama de embassaments i canonades de l’inici de la edat de la llum. Cerco ara informació de les construccions hidroelèctriques a la Vall Fosca i adjunto un enllaç interessant per a qui es vulgui distreure.

Vet-ho aquí el primer contratemps. El fre del darrera de la bici d’en Valentí es buida de líquid o el que és el mateix, queda inoperatiu i sense possibilitat de remei. Després d’uns moments de dubte hom acorda que la millor opció per a l’afectat és continuar endavant amb la colla fins a Estany Gento ja que és planer i després ja es decidirà. Circular per la via és força dificultós fins i tot a peu degut a la quantitat de neu. Mica en mica avancem fins que la neu queda reduïda a clapes i llavors pedalem força, esquivant rails de ferro i tolls d’aigua. Arribem a la zona de túnels, ens col.loquem els frontals i prosseguim. La neu dificulta la sortida d’un dels forats però ens en sortim i proporciona un dels moments de la diada. Ara és l’entrada que està col·lapsada. En Logístic que va sobrat d’entrenament i amb la moral alta grimpa en un tres i no res per a superar el vessant que el túnel forada. En Leonardi Jr, fent gala de les hores gastades tancat en una nau esprement el cos, carrega l’artilugi elèctric de son pare i tresca també costa amunt, causant certa admiració i enveja d’algun jovencell estovat. Inesperadament la carena a superar ho compensa amb unes vistes delicioses de la vall, pel que ens agombolem tots com a ramat que som per fer-ne testimoni per sempre. La cabreta de la colla, tot i l’ambient carener, no se n’està de mostrar la seva alegria dalt de la bici. N’hi ha que perden el telèfon… Ambient de relax i rialla.

La vista també desvetlla dubtes. Tenim clar, fins i tot el pastor, que l’itinerari previst cap a la Collada de Font Sobiranes no és possible per l’excés de neu. De moment continuem fins al Refugi d’Estany Gento on menjarem. Pel camí encara queda alguna clapa de neu a superar que ofereix unes imatges magnífiques.

La neu al voltant de l’estany i del refugi és ara contínua o sigui que hem d’abandonar definitivament la possibilitat d’avançar més dalt de la bici. Pleguem. Ens cruspim el pic-nic a la terrassa del refugi, gaudint del paisatge i la gresca i avall pel GR cap a l’aparcament de l’embassament de Sallente. Sembla que hi ha alguna punxada i algun beneit que encara no sap espavilar-se. Mentrestant, el jove Skywalker i el poltre Noé en fan de les seves baixant una clapa de neu pel màxim pendent, a ful, i el pa que ho grava tot cofoi. Tot plegat és un bon sainet.

El GR aixeca crits de goig als baixadors i algun crit de queixa a qui no es decanta, com sempre. A l’aparcament i atenent al mapa que marca un corriol a la banda dreta, evitem un tram d’asfalt excepte en Valentí i l’Albert. Ens agrupem de nou i reculem uns metres per a voltar el Pla de la Toveria (com no) i en un revolt reprenem un corriol ben bonic, força tècnic i distret que mena a Capdella.

Oooohhhhh per avui ja s’ha acabat. No sense abans intentar immortalitzar-nos en la famosa càmera en directe del temps a TV3, just al davant de l’església.

Enguany la neu no ha acompanyat per a realitzar la ruta prevista però ha despertat el cuquet per a repetir-la un dia o altre. Ha estat una vetllada de Pirineu pur això sí. He de dir que per a mi, reconec la meva ignorància, ha estar una sorpresa saber que la Vall Fosca forma part del Pallars Jussà.

Gràcies una vegada més, pastoret meu, per portar-nos a triscar, conèixer i gaudir de casa nostra.

A la colla de titoles que m’acompanyen els hi demano que facin comentaris pel bloc i no pel collons de telèfon, així el mantindrem viu. Petons a tots, amics.

Un mix de fotos de tots plegats: cliqueu aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *