EL PALLARS JUSSÀ. SORTIDA DE FIRA 2018. ELS PREÀMBULS

Per Pep Famadas

Hi ha nervis. El personal està esverat i un xic preocupat. Aquest any el pastor dels 3 dies és en Pistons, que s’ho ha volgut cuinar tot sol. D’antuvi només sabem que la zona escollida per la nostra magna sortida anual és el Pallars Jussà, comarca ja visitada pels més veterans el 1999 al Boumort. Per aquelles dates jo estava de parèntesi paternal, per tant per a mi la comarca és desconeguda. Un dels motius de la visita a la comarca és resseguir els paisatges del llibre Dos taüts negres i dos de blancs, d’en Pep Coll (edicions Proa), fill de Pessonada.

En Pistons és de cuina senzilla però de bona mena, dels que fugen de la sofisticació quan no cal. Un plat humil com un «tripa i morro», al seu costat es converteix en una llepolia que t’obliga a tancar els ulls sense adonar-te’n per tal de concentrar els teus sentits en el paladar i deixar-te portar per una riuada de sensacions gola avall. Una matinal qualsevol pot esdevenir un trencacames esfereïdor,  provant pujadors impossibles i enllaçant trams que no per massa visitats són menys interessants. Quan l’home agafa el cullarot, els comensals sabem que la sortida promet, quedarem tips i saciats de bici.

Un bon plat el fa l’ingredient principal, quants menys romanços millor. I, caram nois, enguany el cuiner  ens ha servit un àpat pels nostres tres sagrats dies que han estat «pels dits llepar-se’n» tal i com diu ell tot sovint. El xef ha sabut coure’l a foc lent, encenent els fogons amb força temps d’antelació, amb la flama encesa però somorta, arrencant un xup xup poc estrident però constant, mantenint l’ai al cor als comensals que sabent amb qui se les veien, se’n podien esperar uns plats d’allò més picants, de gust pujat, densos, embafadors, amb alacrans. Per tal de preparar-nos per a una dura digestió el pastor ens recomana dues coses: que anem seguint la webcam d’Estany Gento per a controlar la quantitat de neu existent, i llegir el llibre d’en Pep Coll. Tant el cuiner com jo l’havíem llegit anys enrere i vam quedar corpresos per la cruesa de la narració d’uns fets reals en uns  paisatges feréstecs.

L’home ens manté afamats de noves sobre la sortida. Res, no ens deixa obrir la tapa de l’olla per delectar-nos la vista. El recorregut és un secret fins tot just una setmana abans, quan la gana passa a ser mala llet, i no hi ha més remei que descobrir-nos el menú:

– 1er plat del dissabte: Alt Pallars. Vall Fosca. Estany Gento. Pirineu total. Un entrant de festassa, d’aquells que quan s’acaba penses com t’hi cabrà a la panxa la resta del tiberi.

– 2on plat del diumenge: Mig Pallars. La ruta del 5è llac adaptada als nostres capricis. Una pilota a les cames difícil de digerir.

– 3er plat de dilluns. Retorn al passat: Herbasabina, i Sant Corneli. Rememorarem els paisatges del llibre i ens enfilarem al front de batalla de la guerra civil. Postres amargues, sense dolç.

Desprès d’esbrinar el menú hi ha un murmuri general. Massa fato, que no ho veu el cuiner? En Logístic es toca el nas, al Gallitu se li pleguen les plomes, a en Valentí li tremola la veu…., au va home, quina fartanera!!! El xef s’ha tornat a deixar portar per la seva creativitat. No té remei. Quan s’endinsa en mig dels mapes perd la mesura de les pedalades i nosaltres en patim les conseqüències. A la vegada però, és aquest instint d’investigació que el porta a la genialitat del plat elaborat.

Amb semblant perspectiva qui és que no s’apunta al tiberi? Els afortunats a assaborir-lo som: en Valentí senzill i esplendorós, l’Àngel senyor atemperat, els Lokus Leonardi pare i i fill, en Manel 3 unces neguitós, en Manel fashion Mr Google, l’Ans cagadubtes Gallitu, l’Uri poltre ara formós, en David pare absent, l’Andreu llepaculs d’un dia, en Gomes arrauxat capficat, en Gilman promotor alliberat, l’Enric logístic on fire, en Ferran d’escames gruixudes, en Rafa centrat, en Pistons cuiner i un servidor, en Formiga esguerrat. El dia de les postres amb el ventre buit de bici i ple de pena, s’hi afegeix l’altre xef 3 estrelles de la colla, en Martí Màster destroyer.

La sortida s’ha organitzat amb el camp base a La Pobla de Segur, a l’hotel Solé. El primer dia ens cal agafar el cotxe mentre que els altres dos sortim des de l’hotel pedalant.

A mi em toca descriure el primer plat. Agafem doncs forquilla de punxes, ganivet de serra i pugem a les muntures disposats a bavejar.

 

Un pensament a “EL PALLARS JUSSÀ. SORTIDA DE FIRA 2018. ELS PREÀMBULS

  1. Pep, excel·lent entrada per esperar el plat fort. Bona arremangada de mànigues. Per altra part, tal i com li va passar la setmana passada a l’Anscari, fa molta il·lusió de trobar-se, de tant en quant, algun admirador/seguidor del nostre bloc i que canti les lloances al treball que fem, però jo em pregunto, quants n’haurem de trobar perquè la flama no s’apagui? Aquest és el carbó que necessitem? O tant sols creient-nos-ho n’hi hauria prou?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *