BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

ENMIG DE L’EBULLICIÓ POLÍTICA I JUDICIAL, BTT TOTAL 04.03.2018

Per Joan Lladó

Estem immersos planificant l’estratègia per constituir un nou govern que ens dugui a la República amb el front inevitable d’unes envestides i amenaces continuades del govern i la caverna de Ñ, PPSOEC’S inclòs. Tot plegat mareja, però la trempera per lluitar per aquest nostre nou status no ens la pot treure ningú. Això va de passes endavant; ni una enrere. Els que no hi estem implicats directament sovint ens perdem i la informació que rebem de les negociacions entre partits ens fan perdre la paciència quan tots tenim clar que ens convé un front comú. Quan això ens passa, el millor que podem fer és agafar la bici i anar a escampar la boira a l’eixida de casa perquè l’enervament minvi.

I així ho he fet: cap de setmana amb tres escapades de pur BTT: divendres a migdia l’explosiva Entrebotigues, dissabte l’escapada riallera de cal Doctorebike i diumenge la sempre esperada i entranyable matinal amb la colla. Em sembla que ha estat una bona teràpia anti-repressiva. Endavant!

DIVENDRES

Divendres vam ser un grupet de sis i, amb el guiatge d’en Martí, vam escombrar tota la falda del Turó dels Oriols entre Argentona i Santa Elena. Molt distreta i entretinguda com és habitual i amb una veu en off que no callava ni posant-hi les pujades més costerudes per silenciar-la.  Ah! i per gentilesa de cal Doctorebike, vaig poder sortir amb una bici doble que s’ho menja tot però costa més d’arrossegar.

Els entrebotigues (d’esquerra de dreta): Servidor, Raül, Pep, Martí, Cisco i Ramon.

DISSABTE

En la matinal de dissabte amb clients i amics de la botiga, vam fer gruixuda, que tocava. Ens vam ajuntar amb la colla  dels Pitiporró per anar a fer un bon tiberi al Corredor i vam encetar l’escapada amb un gran problema tècnic que per sort passà abans de començar i, pujant per Santa Mònica, amb la gentada, es creà una certa confusió entre els Tonis. Res que no pogués curar la brasa i els limoncellos.

El vent ens deixà una atmosfera molt nítida amb la qual cosa es podien obtenir una fotografies del paisatge amb una llum excepcional.

En acabar el dolç beuratge, vam tornar ben alegrois pel GR fins l’Esmeralda, can Carreras i una vegada vam passar les Colònies Forestals, ens endinsàrem en un bonic corriol que transcorre ben bé al damunt de la pedrera per davallar en un estrepitós descens fins la Riera del Far, just al pont de la cruïlla de les carreteres del Collet i can Bordoi.

En el que pot semblar una antiga plaça carbonera, ara per a usos culinaris dels caçadors, vam tenir l’oportunitat de fer una divertida instantània amb el coll on hi ha encastat el casalot de can Bordoi amb el Montseny al fons. Hi manquen el Doctore i l’Anna que anaven tard.

Els “triperos”: Raul Doctore, Anna, Toni Tot, Toni LLum, Manu, Manu Mena, Charcu, Raul i servidor vostre.

DIUMENGE

De la plaça Fiveller passem a recollir els d’Argentona a can Comalada. Per qüestions logístiques també hi soc. En som onze de colla amb la intenció d’anar cap al rocallós muntanyam de Céllecs. El primer plat és la vall de Riudemeia començant pels verals de can Roviró prenent el costerut camí que enllaça amb el corriol d’en Galzeran (també conegut per l’Antivintinou).

Reagrupats a la pista de la pedrera, ens dirigim al camí dels gossos per fer algunes provatures en el complicat ara, per la humitat i la mullena, tram de pedra. Ningú en surt airós en la seva totalitat. Seguim.

Continuem fins a Sant Bartomeu i pel vessant vallesà, comencem la davallada pel damunt de les arrodonides pedres granítiques que ens transmeten una mena de fascinació, un encanteri, un embruixament difícil de definir: som en territori prehistòric i els antics pobladors ens hi han deixat una mena d’aurèola en l’aire. Acabat el primer bucle, després d’una fèrria enfilada, baixem fins el Roc de les Orenetes pel dolmen de la Cabana del Moro.

Les molles de la bici que duc faciliten la conducció, donen seguretat, hom pot anar més de pressa baixant, si el fascina la velocitat i, a més, pot anar enganxat o enmig dels del davant i compartir aquesta sensació a pleret. Ara bé, li treu dificultat, encant en el moment de baixar trams tècnics d’alta gamma tal i com es fa amb la bici rígida. En definitiva, m’aporta satisfaccions d’un altre caire.

Remuntem part del que hem davallat per resseguir el bonic corriol que, pràcticament paral·lel al que hem baixat, ens acosta, trepitjant encara més pedres màgiques, al capdamunt de la carena. Tornem avall per la trialera que s’inicia al camí d’en Gomes. Trepidant baixada fins pràcticament a can Font Nou que fa fer un somriure d’orella a orella a tots plegats. Sensacional, espaterrant i espectacular. Vinga, cap a esmorzar.

Ho fem en un tuguri de La Roca però amb un servei suficient. Cridaners que som, no ens convenen llocs massa refinats. Per rematar, no hi poden faltar el xupitos de licor que ens treuen l’embranzida per pujar els primers desnivells. La gresca hi és assegurada.

Després de canviar el suc a les olives, passem per can Planes. Magnífic i esplendorós mas encara en despoblat amb una magnífica era que ens dona testimoni de la seva importància quan era habitat. Ara, per desgràcia, tots els camps que l’envolten són erms.

Pugem per corriols que eviten la pista del camí del Meridià Verd, sempre cap a migdia, que ens tornen al coll de Sant Bartomeu. En Pep, ja no s’ha quedat a esmorzar i tres que van tard, ens deixen abans del coll i passat Sant Bartomeu, quedem l’Uri i jo que volem finir la matinal fent els Ui-ui-uis.

Hi arribem amb ganes i em sembla que mai havia baixat aquest camí a la velocitat que ho he fet, malgrat que a la primera de canvi he perdut el company de vista. Quina manera de perdre l’oremus…

Després d’ajuntar-nos sota el coll de Burriac, on hi havia una important gernació d’excursionistes, baixem fins la Casa de la Por a tot gas. Mare de deu…

Fins aviat.

Els bicicorriolaires: Pep, Manel T., Manel Q., Uri, Valentí, Gio, David, Martí, Anscari, Enric i servidor.

Distància: 42 qms.

Desnivell +: 1130 m.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.