BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

PROVANT MOLLES A RIUDARENES i CORRIOLADA A CAN BARROT 12.10.2017

Per Pep Famadas

Els Barrotaires de la colla ens conviden a fer butifarra a la Hispanitat a Can Barrot i en som una bona colla. Entre Barrotaires i Corriolaires sumem, grans i petits, 48 de colla. Un bon tall de mànigues, sí senyor.

La vetllada va ser collonuda de cap a fi. A destacar els jocs de tarda que els fills van preparar i que uns quants pares i mares engrescats vam participar-hi esmerçant-nos al

màxim. Val a dir que la competi era pares contra mares! Tot i el tongo dels fills que, com no, anaven a favor de les mares, els pares vam ser mereixedors de la victòria final. Moltes gràcies Enric i Mireia i resta de Barrotaires per la diada.

Però, ves, tan a la vora de les famoses baixades de Riudarenes i ara que ja tinc molles no pujarem amb la bici? Vaig proposar-ho de bon inici i ràpidament els malats del flow s’hi van afegir. La resta, «per hac o per be», van preferir fer dia complet amb la família. Així, amb el cotxe oficial de la colla, vam sortir a primera hora un escamot de 5 corriolaires cap a Riudarenes.

Vam fer tres baixades: L’Aymeric, el bolet i la Càstel (no sé si els noms són correctes del tot…). La primera és del nostre fer: trialera i molt, molt tècnica, on la velocitat no és ni de bon tros el més important, o al menys al meu nivell. L’Uri obria traça, en Martí i en Gomes al darrera, i més distanciats l’Ans i jo anàvem fent.

El bolet és més juganera, sense ensurts. Ja vaig començar a tastar la història aquesta dels pantalons amples. Bàsicament és que la bici s’ho menja tot i s’ha d’aguantar la traçada. Encara no els tenia a vista però sí que veia la pols, encara suspesa, que aixecaven.

I a la darrera ja va estar. Feia molt de temps que no baixava enganxat al darrera del Mamalló. Gas i avall. Si el de davant ho fa, tu al darrera i ja veurem què et trobes. Has de tenir clar qui tens a davant, però. Bufff, ara ho entenc tot. Quina diferència!!

Pistons, deixat estar d’històries. Amb dues sortides n’he tingut prou. Pel tipus de corriols que fem en les nostres sortides, anar amb una rígida és jugar-se-la a cada baixada intentant «quedar bé». Amb molles, és un gaudir una altra vegada. I a les pujades, home, tampoc farem mal paper.

Quan hi tornem??

De les baixades no en tenim testimoni. Ni hi vam pensar. De la vetllada a Can Barrot, l’Adrià n’ha fet un àlbum ja compartit per altres xarxes.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.