BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

A REBUF, PER NASSOS 22.07.2017

Per Joan Lladó

Poc abans d’arribar a la cruïlla de Sant Grau, ensenyo la carretera que hi puja a en Jordi i li pregunto si hi ha estat mai. Em diu que no, que per Sant Feliu hi ha passat força vegades però que mai ha pujat a Ardenya. No cal dubtar. Per part meva, no sé quants cops he anat a un lloc i l’altre. Pujar a Sant Grau sempre és una grimpada atractiva.

Enfilem plegats, ens avoquem uns segons al pati interior del santuari i acabem de coronar el port. Davallem cap a Llagostera saludant de cara un bon nombre de ciclistes i jo amb el delit de seure a taula; estic afamat. Encara no he menjat res d’ençà que m’he llevat.

Realment tinc més set que gana i engoleixo un cocacola darrere l’altre veient passar el reguitzell de ciclistes que fan el carrilet de Girona a Sant Feliu i a l’inrevés.

Fet el cafè, reprenem la marxa ben abastits d’aigua. A la plana gironina hi cau una xardor talment una llosa. Passem Caldes a bon ritme. Les Mallorquines també i a la carretera de Massanes fins a Hostalric, ara l’un, ara l’altre, anem alternant per batre la brisa que ens ve de cara -no és notícia-.

En Jordi agafa les regnes a Hostalric a ritme trepidant: 38/39km/h. sense arbres que atenuïn el vent. Amagat a la massa del company, arribo a La Batllòria buit. L’aviso i abaixa el ritme. Em refaig i alternem. Com m’ha costat d’arribar a Sant Celoni a ritme de pro… Fem parada tècnica a la benzinera. Recordo les vegades que hem hagut de lluitar aquest tram amb la colla i amb en Pep concretament.

En reprendre la marxa, se m’enrampa una cuixa i després l’altra. No dic res a en Jordi per no entorpir el ritme. Estic avesat a aquests handicaps i sé com resoldre’ls amb més o menys rapidesa: respirant només pel nas a part de les petites dosis d’aigua. Al repetjó de Trentapasses tot és al seu lloc.

A Llinars prenem la carretera de can Bordoi i renoi, em sembla que mai havia pujat amb tanta dificultat. Tot davallant comentem la jugada i a l’entrada d’Argentona ens felicitem pel tomb i ens acomiadem.

Fins aviat i molt agraït, Jordi.

Joan

Distància: 155 km.

Desnivell: 1600 m.

Mitjana: 30km/h.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.