BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

EMULANT L’OLLA DE NÚRIA VERTICAL 11.07.2017

Per Joan Lladó

Per fi és dimarts! I l’Enric, la nit passada, proposà d’anar a fer la L’Olla de Núria Vertical. Doncs cap allà hem anat. No hi posarem pas entrebancs. L’Enric ens recull a Mataró a 2/4 de 6 però en Martí ha volgut dormir un xic més i marxem a les 6. Esmorzem a Ribes, aparquem al Pont de Daió i sota un cel ennuvolat comencem l’excursió matinal.

El recorregut de la cursa comença per un camí que ressegueix la canonada de la central elèctrica fins a aconseguir els contraforts de les Roques de Totlomón i després continua per un bon tram damunt el canal del Freser que alimenta el baixant hidroelèctric. Al Torrent dels Fossos tornem a enfilar fort enmig de tarteres i prats fins a assolir el fil carener del Serrat de les Pedrisses. Tenim davant l’Alberg del Pic de l’Àliga i les capçaleres de les valls de Núria. Anem fent fins el Coll de Torreneules i per manca de temps no fem ni el Cim de la Coma del Clot, on finia la cursa, ni el Torreneules. Ens cruspim l’entrepà on ens hem pogut arrecerar del vent i avall, que a les quatre haig de ser a la feina.

El descens fins al refugi Manelic és còmode i en fem un bon tram corrent. Després de remuntar per evitar les primeres gorges del Freser comencem a davallar cap a Daió en camí un xic més complicat i lent pel marge esquerra del riu. Em sembla que faré tard. Tot baixant vaig recordant les ocasions que he fet el mateix camí i comento amb els companys una baixada hivernal amb els esquís a l’esquena el març de 1992 amb l’amic Miquel Nogueras després de coronar el Noucreus, on una allau que baixà del Balandrau feia pocs dies, ens complicà, i força, la progressió. Encara ara, es veuen un munt de pins arrasats per l’esllavissada.

Quan el camí canvia al marge dret del Freser, podem continuar corrent i guanyem una mica de temps. Ens creuem amb força excursionistes que pugen. L’Enric fa una curta visita al Salt del Grill i de seguida arribem a baix on ens fem una bona refrescada al riu.

En arribar a Mataró, ho celebrem amb una cervesa ben gelada. Gla ça da…

Fins la propera,

Joan

Els corriolaires: Martí, Enric i servidor.

Les fotos: cliqueu aquí.

Les fotos de l’Enric: cliqueu aquí.

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.